Volta Catalunya 1999: Manuel Beltrán, de gregari a campió en una Volta colpida per la mort de Sanroma

La setanta-novena edició de la Volta a Catalunya va iniciar-se envoltada per la polèmica sobre l’exclusió de Manolo Saiz i Nicolás Terrados -metge de l’ONCE- del Tour. L’organització de la ronda gal·la els acusava “d’atemptar contra la imatge i reputació” d’una cursa que volia recuperar-se després del “Cas Festina” del ’98, on el director càntabre va promoure l’abandonament de tots els equips espanyols. En clau esportiva, la Volta sortia amb favorits de la talla d’Abraham Olano, Fernando Escartín, Alex Zülle, Roberto Heras, Stefano Garzelli i un Paolo Savoldelli que venia de ser segon al Giro. Els experts en clàssiques no fallaven, hi eren presents els guanyadors de tres Monuments d’aquell any: Andrei Tchmil (Milà-Sanremo), Peter Van Petegem (Tour de Flandes) i Andrea Tafi (París-Roubaix); a més de Franco Ballerini i una nòmina de velocistes de prestigi com Mario Cipollini, Erik Zabel i Jan Svorada.

Classificació general

  1. Manuel BELTRÁN (ESP) 23h40m32s
  2. Roberto HERAS (ESP) +57s
  3. José María JIMÉNEZ (ESP) +1m0s
  4. Joseba BELOKI (ESP) +1m2s; 5. Georg TOTSCHNIG (AUT) +1m44s; 6. Roberto LAISEKA (ESP) +2m43s; 7. Fernando ESCARTÍN (ESP) +3m1s; 8. Hernán BUENAHORA (COL) +3m13s; 9. Ángel Luis CASERO (ESP) +3m26s; 10. Haimar ZUBELDIA (ESP) +4m5s; (…) i 57. Miquel VAN KESSEL (NED) +39m9s

Continua llegint “Volta Catalunya 1999: Manuel Beltrán, de gregari a campió en una Volta colpida per la mort de Sanroma”

Volta Catalunya 1998: Hernán Buenahora, el tapat de Mínguez

Tothom esperava amb gran expectació un duel entre Abraham Olano i Marco Pantani per a la setanta-vuitena edició de la Volta a Catalunya. Però una bronquitis va acabar deixant fora l’italià. Era el recent guanyador del Giro i volia participar a la ronda catalana de cara a preparar l’assalt al Tour (que acabaria aconseguint). Tot i que la seva absència suposava un estalvi d’un milió i mig de pessetes, per a l’organització no va ser una notícia gaire agradable. Tot i això, no hi faltaren figures en una cursa que havia ascendit de categoria i que es trobava en el grup “Hors Catégorie”, just per sota de les tres grans voltes. Abraham Olano passava a ser el principal favorit, li farien front corredors com Fernando Escartín, Melcior Mauri o Ángel Casero. Experts en clàssiques també hi eren presents, començant per un Mapei que portava a Frank Vandenbroucke, Andrea Tafi, Tom Steels, Stefano Zanini i Wilfried Peeters. Per altra banda, Mario Cipollini i Chris Boardman estaven cridats a dominar els esprints i les contrarellotges, respectivament. Al US Postal s’hi destacava la presència de Lance Armstrong, en l’any del seu retorn a la competició després de la superació del càncer. El campió del món al ’93 -per davant d’Indurain- venia de guanyar la Volta a Luxemburg.

Classificació general

  1. Hernán BUENAHORA (COL) 32h59m39s
  2. Georg TOTSCHNIG (AUT) +8s
  3. Fernando ESCARTÍN (ESP) +16s
  4. Massimo PONDENZANA (ITA) +1m5s; 5. Alberto ELLI (ITA) +1m37s; 6. Abraham OLANO (ESP) +1m42s; 7. José Jq. CASTELBLANCO (COL) +2m37s; 8. Ángel Luis CASERO (ESP) +2m47s; 9. Jean Cyril ROBIN (FRA) +3m1s; 10. Víctor Hugo PEÑA (COL) +3m15s; (…) i 78. Wim FEYS (BEL) +1h9m39s

Continua llegint “Volta Catalunya 1998: Hernán Buenahora, el tapat de Mínguez”

Volta Catalunya 1997: El Kelme i Fernando Escartín eviten que Chris Boardman doni la sorpresa

La setanta-setena edició de la Volta a Catalunya millorava la qualitat de la participació envers l’any anterior, en un calendari que havia estat afectat per la cita olímpica. Les mirades s’haurien centrat en el duel entre Ivan Gotti i Pavel Tonkov -primer i segon al Giro d’aquell any- si no fos perquè l’italià va acabar renunciant. En conseqüència, l’organització va decidir no admetre el seu equip, el Saeco, perquè també va desapuntar a Mario Cipollini, no complint amb el promès alhora de ser convidats feia uns mesos. Amb un recorregut per a escaladors -recuperant Andorra i el Mas Nou després de disset anys- guanyava números Fernando Escartín, en especial pel fort bloc del Kelme. La participació es completava amb altres especialistes de clàssiques com Andrea Tafi, Stefano Zanini, Luc Leblanc, Andrei Tchmil, Johan Capiot i Peter Van Petegem.

Classificació general

  1. Fernando ESCARTÍN (ESP) 31h13m49s
  2. Ángel Luis CASERO (ESP) +2s
  3. Mikel ZARRABEITIA (ESP) +26s
  4. Daniel CLAVERO (ESP) +53s; 5. Pavel TONKOV (RUS) +1m4s; 6. Armand DE LAS CUEVAS (FRA) +1m19s; 7. Bo HAMBURGER (DEN) +1m30s; 8. César SOLAUN (ESP) +2m7s; 9. Marino ALONSO (ESP) +2m35s; 10. Orlando RODRIGUES (POR) +2m52s; (…) i 82. Federico COLONNA (ITA) +55m4s

Continua llegint “Volta Catalunya 1997: El Kelme i Fernando Escartín eviten que Chris Boardman doni la sorpresa”

Volta Catalunya 1996: Un passeig per a Alex Zülle

Joan Peirató tornava a la presidència d’una UE Sants que es qüestionava si el canvi de dates era bo per a la cursa. La setanta-sisena edició va quedar-se òrfena d’estrelles, en especial per ser any olímpic, cosa que provocava un estretament del calendari i generava un alarmant descens en la qualitat de la participació. L’ONCE era el gran bloc a batre amb Alex Zülle com a únic gran favorit de la prova. Manolo Saiz havia decidit deixar a Melcior Mauri a casa. I és que el director de l’ONCE no volia que l’osonenc malbaratés més energies de les que tocaven abans del Tour, doncs sabia que la cursa de casa el motivava molt. Ser una de les avantsales del Tour feia que la Volta definís la seva personalitat dissenyant un recorregut similar al de la gran ronda gal·la, però a petita escala: tres contrarellotges i una gran etapa pirenaica.

Classificació general

  1. Alex ZÜLLE (SUI) 24h45m29s
  2. Patrick JONKER (AUS) +1m8s
  3. Marco FINCATO (ITA) +4m23s
  4. Massimiliano GENTILI (ITA) +7m5s; 5. Laudelino CUBINO (ESP) +7m40s; 6. Bo HAMBURGER (DEN) +7m46s; 7. Marcelino GARCÍA (ESP) +8m27s; 8. Roberto PISTORE (ITA) +8m55s; 9. Marco SALIGARI (ITA) +9m55s; 10. Paolo SAVOLDELLI (ITA) +10m17s; (…) i 79. Federico DE BENI (ITA) +1h19m28s

Continua llegint “Volta Catalunya 1996: Un passeig per a Alex Zülle”

Volta Catalunya 1995: La victòria del “reinventat” Laurent Jalabert

De ser la prova per etapes més important de final de temporada a ser un trampolí de llançament per al Tour de França. La Volta a Catalunya passava al juny després de la remodelació del calendari imposada per la UCI. Deixava el mes de setembre després de 54 anys consecutius, cobrint el seu forat La Vuelta a España. En aquest primer any, l’organització de la setanta-cinquena edició va passar per dificultats degut a la reducció de temps per planificar-la, un problema al que se sumaven les eleccions municipals del 95, que feia també difícil tancar acords. La ubicació en el calendari a dues setmanes del Tour, però, permetia als organitzadors endurir una cursa que, a més, guanyava un dia de competició. Tot i que en detriment del Trofeu Masferrer, que s’extingia després de 57 edicions.

Classificació general

  1. Laurent JALABERT (FRA) 29h24m54s
  2. Melcior MAURI (ESP) +46s
  3. Jesús MONTOYA (ESP) +49s
  4. Enrico ZAINA (ITA) +1m17s; 5. Bo HAMBURGER (DEN) +1m48s; 6. Francisco Javier MAULEÓN (ESP) +1m49s; 7. Daniel CLAVERO (ESP) +3m4s; 8. Stephen HODGE (AUS) +3m23s; 9. Juan Carlos VICARIO (ESP) +6m11s; 10. José María JIMÉNEZ (ESP) +6m22s; (…) i 89. Santos GONZÁLEZ (ESP) +1h40m33s

Continua llegint “Volta Catalunya 1995: La victòria del “reinventat” Laurent Jalabert”