Volta Catalunya 1956: Del mono al mallot groc: l’egarenc Anicet Utset, un guanyador inesperat

Classificació general

  1. Anicet UTSET (ESP) 39h24m35s
  2. Vicente ITURAT (ESP) +15s
  3. Francisco MASIP (ESP) +2m44s
  4. Miquel POBLET (ESP) +4m15s; 5. Antoni GELABERT (ESP) +4m20s; 6. Juan CRESPO (ESP) +5m16s; 7. Juan ESCOLÁ (ESP) +6m30s; 8. Walter SERENA (ITA) +7m53s; 9. Jaime CALUCHO (ESP) +9m17s; 10. José ESCOLANO (ESP) +9m20s; (…) i 50. Juan BASAS (ESP) +4h26m32s

La trenta-sisena edició de la Volta a Catalunya presentava un recorregut on en pla imperava i l’etapa més muntanyosa es disputava aviat, en el segon dia de cursa. Sabadell repetia com a localitat inaugural de la ronda catalana en un any en què la cursa feia una incursió per la Comunitat Valenciana i que arribaria, per primer cop, a la ciutat de València.

Entre els participants no hi havia un favorit clau. S’hi destacà l’absència a última hora de l’equip Minaco-Peugeot, capitanejat per Bernat Capó i del vigent vencedor, José Gómez del Moral, ja que la nit abans van negar-se a sortir en no haver arribat a un acord econòmic amb l’organització per poder cobrir dietes i altres despeses de l’equip mallorquí. També fou notòria la baixa de Federico Martín Bahamontes, totalment exhaust de l’any de competició. Per altra banda, Miquel Poblet retornava a la cursa de casa després d’una temporada plena de triomfs on va fer-se amb tres etapes a la Vuelta a España, quatre al Giro d’Itàlia i una al Tour de França. El de Montcada, que corria amb el GD Faema, va haver d’aguantar alguna esbroncada del públic com a reprimenda per la decisió presa feia un any. La representació estrangera mancava de qualitat si bé els italians hi acudien amb triomfadors a la Volta com Serena, Zampini o Gianeschi.

Continua llegint “Volta Catalunya 1956: Del mono al mallot groc: l’egarenc Anicet Utset, un guanyador inesperat”

Volta Catalunya 1955: Un equip sòlid, la clau de la victòria de José Gómez del Moral en la Volta que va perdre Bahamontes

Classificació general

  1. José GÓMEZ DEL MORAL (ESP) 39h52m59s
  2. Gabriel COMPANY (ESP) +11m3s
  3. Emilio RODRÍGUEZ (ESP) +13m14s
  4. Andre BRULÉ (FRA) +18m49s; 5. Federico Martín BAHAMONTES (ESP) +19m47s; 6. Antonio JIMÉNEZ QUÍLEZ (ESP) +23m6s; 7. Francisco MORENO (ESP) +24m59s; 8. Walter SERENA (ITA) +25m6s; 9. Bernardo RUIZ (ESP) +27m8s; 10. Juan CRESPO (ESP) +27m41s; (…) i 45. Bautista SUBIES (ESP) +2h52m57s

La trenta-cinquena edició de la Volta a Catalunya va estar caracteritzada pel disseny d’un recorregut més exigent que altres anys, en especial per l’etapa pirenaica entre França i Andorra. També va ser novetat la sortida, si bé l’any 1951 fou el primer cop que no se sortí de Barcelona -amb l’inici a Sant Esteve de Sesrovires-, aquest cop va ser Sabadell la ciutat que acollí la sortida de la ronda catalana.

La participació va estar marcada per l’absència de Miquel Poblet. Dos mesos abans, el de Montcada havia debutat al Tour de França amb una brillant actuació, aconseguint fer-se amb dues victòries d’etapa (la primera, a Dieppe, i l’última, a París) a més d’esdevenir el primer espanyol de tota la història en vestir el “Maillot Jaune”. El seu esclat com a estrella internacional li havia fet guanyar-se uns suculents contractes per a competir en velòdroms a l’estranger, temptant-lo a haver de renunciar a la seva participació a la Volta aquell any. Tot i això, Poblet estava inscrit a la llista de participants de la ronda catalana i fou objecte d’una gran polèmica que acabà amb l’expulsió del seu club, el RCD Espanyol, per incompliment de contracte: “(…) es compromet a córrer durant tota la temporada defenent els colors del club a totes les competicions que el mateix hi indiqui (…)”.

Continua llegint “Volta Catalunya 1955: Un equip sòlid, la clau de la victòria de José Gómez del Moral en la Volta que va perdre Bahamontes”

Volta Catalunya 1954: Una victòria de Walter Serena forjada en una magnífica contrarellotge

Classificació general

  1. Walter SERENA (ITA) 39h13m39s
  2. Albert SANT (ESP) +1m40s
  3. Miquel POBLET (ESP) +7m47s
  4. Salvador BOTELLA (ESP) +7m47s; 5. Gabriel COMPANY (ESP) +9m27s; 6. Josep SERRA (ESP) +12m1s; 7. Antoni GELABERT (ESP) +13m51s; 8. Francisco ALOMAR (ESP) +14m45s; 9. Emilio RODRÍGUEZ (ESP) +15m25s; 10. Andrés TROBAT (ESP) +15m40s; (…) i 38. Juan CALVET (ESP) +2h28m14s

Mentre la Vuelta a España havia suspès cinc edicions en els darrers sis anys per motius econòmics, la Volta a Catalunya estava passant per bons moments. L’afició augmentava cada any més i, en la trenta-quatrena edició, els premis es doblaren en quantitat. El pressupost total d’aquell any fou de 300.000 pessetes, de les quals 30.000 anaven al campió (l’any passat, el primer en rebia 16.000), i per als anys següents les estimacions de l’organització seguien a l’alça. Relacionat amb els diners, abans de l’inici, esclatà una polèmica per la supressió de primes de sortida, especialment en el conjunt del RCD Espanyol-GAC -es tornava a córrer per marques comercials i no per equips regionals- que amenaçà amb no sortir si no pagaven un fixe als corredors participants. Entre els blanc-i-blaus hi havia grans asos com Poblet, Bernardo Ruiz, Serra o, el vencedor de la passada edició, Salvador Botella.

Continua llegint “Volta Catalunya 1954: Una victòria de Walter Serena forjada en una magnífica contrarellotge”

Volta Catalunya 1953: Salvador Botella evita el desastre amb l’enfonsament dels italians

Classificació general

  1. Salvador BOTELLA (ESP) 42h48m21s
  2. Francesc MASIP (ESP) +2m46s
  3. Josep SERRA (ESP) +3m16s
  4. Antoni GELABERT (ESP) +5m42s; 5. Emilio RODRÍGUEZ (ESP) +7m58s; 6. Bernardo RUIZ (ESP) +8m53s; 7. Donato ZAMPINI (ITA) +9m59s; 8. Federico Martín BAHAMONTES (ESP) +13m20s; 9. Miquel BOVER (ESP) +14m11s; 10. Joaquín FILBÁ (ESP) +19m32s; (…) i 37. Andreas HILTL (GER) +3h9m29s

La trenta-tresena edició de la Volta a Catalunya continuava recollint les crítiques sorgides en anteriors edicions i tornava a incorporar la contrarellotge al recorregut. A més, es materialitzava el retorn als Pirineus amb la Collada de Toses, habitual jutge de pau en anys anteriors. Per altra banda, la Volta imitava, en aquesta edició, el sistema d’equips d’altres curses com el Tour de França amb els equips regionals i internacionals (sempre que es pugui, recolzats per una marca comercial). Cinc corredors per dotze equips: 60 participants. D’un tretzè, el conjunt francès, no va permetre’s la seva participació donat que només se’n presentaren tres de cinc. Alemanya se sumava a altres països habituals com Bèlgica i Itàlia, aquests últims portaven, sobre el paper, l’equip més fort per a la batalla contra els espanyols, tres dels ‘azzurros’ eren Grosso, Zampini i Pettinati, ja presents l’any anterior.

Continua llegint “Volta Catalunya 1953: Salvador Botella evita el desastre amb l’enfonsament dels italians”

Volta Catalunya 1952: Les bonificacions són clau en la primera de Miquel Poblet

Classificació general

  1. Miquel POBLET (ESP) 41h51m51s
  2. Adolfo GROSSO (ITA) +1m44s
  3. Josep SERRA (ESP) +5m58s
  4. Isidore DE RIJCK (BEL) +6m33s; 5. Miquel GUAL (ESP) +6m34s; 6. Francesc MASIP (ESP) +8m5s; 7. Primo VOLPI (ITA) +8m52s; 8. Bernardo RUIZ (ESP) +10m11s; 9. Andrés TROBAT (ESP) +11m11s; 10. Alfons VANDENBRANDE (BEL) +11m46s; (…) i 35. Fermín TORRES (ESP) +2h53m24s

La trenta-dosena edició de la Volta a Catalunya va respondre a algunes de les crítiques sorgides en l’anterior edició i presentà un recorregut, de 10 etapes, que incloïa una contrarellotge individual -set anys després- i hi posava una mica més de dificultat en el terreny, tot i que seguia sense tornar als Pirineus. No va produir-se cap canvi en el calendari, se seguia disputant al setembre i continuaria sent així fins el 1994, malgrat que grans estrelles com Coppi o Bartali asseguraven que, si la Volta es disputés abans del Tour, molt probablement hi anirien. En la ubicació d’aleshores, el desgast de la temporada i altres compromisos amb velòdroms els impedien ser-hi.

La participació estrangera augmentà amb representants italians i francesos, però també amb suïssos i belgues, absents en l’anterior edició. Els italians, duien un bon equip amb el vigent campió, Primo Volpi, acompanyat de Falzoni, Grosso o Zampini, aquest últim havia estat segon a la Paris-Niça i quart al Giro d’Itàlia en aquell mateix any. Miquel Poblet arribava millor aquest any, segons el seu entrenador, Joaquín Rubio, el de Montcada i Reixac havia preparat a consciència la ronda catalana i deia haver fet coincidir el seu millor moment de forma amb la disputa de la mateixa. Tornava a córrer amb els colors del Canals i Nubiola, junt amb altres asos espanyols com Bernardo Ruiz -que venia de fer el primer podi de la història del ciclisme espanyol al Tour de França (tercer, per darrere de Coppi i Ockers)-, Gelabert -desè al Tour- i Serra.

Continua llegint “Volta Catalunya 1952: Les bonificacions són clau en la primera de Miquel Poblet”