Volta Catalunya 1995: La victòria del “reinventat” Laurent Jalabert

De ser la prova per etapes més important de final de temporada a ser un trampolí de llançament per al Tour de França. La Volta a Catalunya passava al juny després de la remodelació del calendari imposada per la UCI. Deixava el mes de setembre després de 54 anys consecutius, cobrint el seu forat La Vuelta a España. En aquest primer any, l’organització de la setanta-cinquena edició va passar per dificultats degut a la reducció de temps per planificar-la, un problema al que se sumaven les eleccions municipals del 95, que feia també difícil tancar acords. La ubicació en el calendari a dues setmanes del Tour, però, permetia als organitzadors endurir una cursa que, a més, guanyava un dia de competició. Tot i que en detriment del Trofeu Masferrer, que s’extingia després de 57 edicions.

Classificació general

  1. Laurent JALABERT (FRA) 29h24m54s
  2. Melcior MAURI (ESP) +46s
  3. Jesús MONTOYA (ESP) +49s
  4. Enrico ZAINA (ITA) +1m17s; 5. Bo HAMBURGER (DEN) +1m48s; 6. Francisco Javier MAULEÓN (ESP) +1m49s; 7. Daniel CLAVERO (ESP) +3m4s; 8. Stephen HODGE (AUS) +3m23s; 9. Juan Carlos VICARIO (ESP) +6m11s; 10. José María JIMÉNEZ (ESP) +6m22s; (…) i 89. Santos GONZÁLEZ (ESP) +1h40m33s

Continua llegint “Volta Catalunya 1995: La victòria del “reinventat” Laurent Jalabert”

Volta Catalunya 1994: Claudio Chiappucci amarga la retirada de “Perico” en l’última Volta del setembre

Ni el vencedor de l’anterior edició, Álvaro Mejía, ni el quàdruple vencedor del Tour de França, Miguel Indurain, van ser-hi presents a la setanta-quatrena edició de la Volta a Catalunya. El colombià causava baixa per malaltia a última hora, mentre que el navarrès no volia ni veure la seva bicicleta després d’una temporada plena i de l’assalt al Rècord de l’Hora pocs dies abans. Amb Tony Rominger i Evgeni Berzin també absents, no hi havia cap vigent vencedor de Gran Volta. Així, el protagonisme se l’enduien Pedro Delgado -en els seus últims dies com a professional-, Claudio Chiappucci, Alex Zülle, Laurent Jalabert, Richard Virenque, Laudelino Cubino, així com el joveníssim Lance Armstrong, campió del món al 1993.

Classificació general

  1. Claudio CHIAPPUCCI (ITA) 25h22m31s
  2. Fernando ESCARTÍN (ESP) +21s
  3. Pedro DELGADO (ESP) +30s
  4. Wladimir BELLI (ITA) +1m4s; 5. Antonio SÁNCHEZ (ESP) +1m10s; 6. Johan BRUYNEEL (BEL) +1m37s; 7. Erik BREUKINK (NED) +2m3s; 8. Massimo DONATI (ITA) +2m22s; 9. Daniel CLAVERO (ESP) +2m25s; 10. Ignacio GARCÍA CAMACHO (ESP) +2m33s; (…) i 99. Peter FARAZIJN (BEL) +47m8s

Continua llegint “Volta Catalunya 1994: Claudio Chiappucci amarga la retirada de “Perico” en l’última Volta del setembre”

Volta Catalunya 1993: Álvaro Mejía, el primer colombià en guanyar la Volta

Tothom estava d’acord en què Miguel Indurain era el gran favorit per guanyar la setanta-tresena edició de la Volta a Catalunya. El navarrès -que tenia set de victòria després de ser plata al Mundial d’Oslo, on es coronava un joveníssim Lance Armstrong (21)- arribava amb una trajectòria gairebé idèntica a la de l’any anterior, guanyant també el doblet Giro i Tour. La participació seguia sent excepcional i Indurain no ho tindria fàcil competint contra els mateixos rivals que va tenir al juliol. Set homes del Top-10 final del Tour hi eren presents, a part del de Villava, també Tony Rominger -vencedor de La Vuelta-, Álvaro Mejía, Claudio Chiappucci, Johan Bruyneel, Andrew Hampsten i Pedro Delgado. Entre d’altres destacats hi havia també Maurizio Fondriest, Laurent Jalabert, Alex Zülle, Erik Breukink, Robert Millar, Charly Mottet i un veteraníssim Sean Kelly, dos cops vencedor de la Volta.

Classificació general

  1. Álvaro MEJÍA (COL) 23h48m26s
  2. Maurizio FONDRIEST (ITA) +4s
  3. Antonio MARTÍN (ESP) +35s
  4. Miguel INDURAIN (ESP) +40s; 5. Claudio CHIAPPUCCI (ITA) +43s; 6. Alex ZÜLLE (SUI) +50s; 7. Oliverio RINCÓN (COL) +1m49s; 8. Jesús MONTOYA (ESP) +1m59s; 9. Mikel ZARRABEITIA (ESP) +3m29s; 10. Harald MAIER (GER) +3m43s; (…) i 85. Asier GUENETXEA (ESP) +1h1m6s

Continua llegint “Volta Catalunya 1993: Álvaro Mejía, el primer colombià en guanyar la Volta”

Volta Catalunya 1992: No n’hi ha dos sense tres per a Miguel Indurain

El 1992 fou un any clau per a la marca Barcelona amb la celebració dels Jocs Olímpics. Un mes després de la gran festa esportiva, la Volta a Catalunya disputava una setanta-dosena edició que va tenir el risc de no celebrar-se: el relleu a la presidència de la UE Sants -amb Albert Maria Galán com a nou màxim representant- va provocar la ruptura del contracte amb Unipublic. Tot i que es va poder mantenir el patrocini amb La Caixa, sí que es perdia, de forma automàtica, l’acord amb TVE. Afortunadament, negociacions d’última hora van resoldre’s amb la renovació per quatre anys més amb la cadena pública de l’Estat. I la ronda catalana presentà una de les seves millors participacions de la història aconseguint reunir el vencedor de Giro i Tour (Miguel Indurain), Vuelta (Tony Rominger) i l’or i la plata del campionat del món celebrat a Benidorm (Gianni Bugno i Laurent Jalabert). De primeres, el duel entre el mallot irisat -present per segon cop a la història a la Volta (Maertens, 1981)- i Indurain era el principal focus d’atenció.

Classificació general

  1. Miguel INDURAIN (ESP) 24h29m40s
  2. Tony ROMINGER (SUI) +19s
  3. Antonio MARTÍN (ESP) +1m18s
  4. Erik BREUKINK (NED) +1m27s; 5. Jean François BERNARD (FRA) +1m47s; 6. Federico ETXABE (ESP) +1m51s; 7. Mikel ZARRABEITIA (ESP) +2m22s; 8. Charly MOTTET (FRA) +2m52s; 9. Johan BRUYNEEL (BEL) +2m58s; 10. Pedro DELGADO (ESP) +3m20s; (…) i 94. Jans KOERTS (NED) +40m16s

Continua llegint “Volta Catalunya 1992: No n’hi ha dos sense tres per a Miguel Indurain”

Volta Catalunya 1991: La Volta, la cirereta del pastís de Miguel Indurain en l’any del seu primer Tour

Miguel Indurain esdevenia la principal atracció de la setanta-unena edició de la Volta a Catalunya. El navarrès feia poc més d’un mes que s’havia coronat a París en la seva primera victòria a la general del Tour de França. Al seu costat, Pedro Delgado seria una altra carta a tenir en compte a les files del Banesto d’Echávarri: “la cursa s’adapta a les possibilitats de tots dos”. Aquell any, però, amb un petit canvi en el recorregut: la contrarellotge es disputava el dia abans de l’etapa de muntanya, amb final al Mont Caro. Melcior Mauri -guanyador de La Vuelta d’aquell any- seria la carta catalana, però amb seriosos dubtes degut a un accident domèstic, on l’osonenc va patir cremades a bona part del cos. El vigent campió, Laudelino Cubino, i els veterans Marino Lejarreta i Álvaro Pino -en la seva última temporada com a professional- volien també entrar a la disputa. La representació internacional vindria encapçalada per colombians com Lucho Herrera i Álvaro Mejía, a més de Charly Mottet, Andrew Hampsten o Piotr Ugrumov.

Classificació general

  1. Miguel INDURAIN (ESP) 21h35m56s
  2. Pedro DELGADO (ESP) +1m0s
  3. Alex ZÜLLE (SUI) +1m28s
  4. Álvaro MEJÍA (COL) +1m32s; 5. Piotr UGRUMOV (LET) +1m36s; 6. Stephen HODGE (AUS) +1m42s; 7. Federico ETXABE (ESP) +1m52s; 8. Oliverio RINCÓN (COL) +2m20s; 9. Andrew HAMPSTEN (USA) +2m21s; 10. Javier MURGIALDAI (ESP) +2m25s; (…) i 134. Bart LEYSEN (BEL) +34m45s

Continua llegint “Volta Catalunya 1991: La Volta, la cirereta del pastís de Miguel Indurain en l’any del seu primer Tour”