Tres mesos abans de la celebració de la vuitanta-novena edició de la Volta a Catalunya, els responsables de l’organització rebien una de les pitjors notícies: el patrocinador principal -la Junta de Castilla y León- donava per finalitzada la seva col·laboració. Malgrat que, segons els seus propis estudis, el patrocini els havia sortit rentable en quant a l’augment de turistes catalans a la seva comunitat, es veien obligats a prendre tan difícil decisió pel context de crisis econòmica que obligava a fer retallades arreu. La intervenció, a corre-cuita, de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat va salvar la cursa a l’últim moment. “Que hi siguem a Lloret té un sabor particular perquè la Volta ha estat a punt de no celebrar-se degut al context econòmic i a la situació inestable del ciclisme internacional, perseguit per una lluita antidopatge desproporcionada”, declarava Rubèn Peris a la vigília de l’inici de la prova.
Classificació general
- Alejandro VALVERDE (ESP) 24h12m10s
- Daniel MARTIN (IRL) +15s
- Haimar ZUBELDIA (ESP) +22s
- Mikel ASTARLOZA (ESP) +34s; 5. José Ángel GÓMEZ MARCHANTE (ESP) +38s; 6. Jakob FUGLSANG (DEN) +45s; 7. Alexandr DYACHENKO (KAZ) +49s; 8. Xavier TONDO (ESP) +56s; 9. Samuel SÁNCHEZ (ESP) +1m42s; 10. David DE LA FUENTE (ESP) +1m52s; (…) i 141. Kai REUS (NED) +1h12m37s
Alejandro Valverde era la principal atracció de la cursa, el murcià competia per primer cop des que el CONI el sancionés per la seva relació amb la “Operación Puerto”, tenint prohibit córrer a Itàlia. El recorregut tornava a tenir un final en alt (Vallnord) i era clarament favorable a les opcions de l’as espanyol. El Giro eclipsava altre cop la ronda catalana, des d’on anaven arribant bones notícies sobre l’evolució de Pedro Horrillo, després d’un accident del que miraculosament va sortir-se’n. Óscar Pereiro, Vladimir Karpets, Dan Martin, Thomas Dekker, Haimar Zubeldia o el recent campió olímpic, Samuel Sánchez, eren altres candidats a endur-se la victòria de la casi centenària ronda catalana.
Lloret de Mar repetí com a emplaçament inaugural de la Volta amb el mateix vencedor, Thor Hushovd, que continuava amb el seu idil·li a la prova catalana. El noruec guanyava, aquest cop, amb les diferències més ajustades. Segon era Valverde a un sol segon.
La primera etapa en línia, entre Girona i Roses, tenia l’alt de Sant Pere de Rodes com a principal al·licient, per la seva proximitat a meta (-17 km). Poc abans d’afrontar la pujada final, el gran grup -amb l’empenta del Caisse d’Epargne- neutralitzava a Mondory, Labbe, Samuel Dumoulin i Francisco José Martínez, que havien format l’escapada del dia. Els més de set quilòmetres a una mitjana del 6,7% provocà una selecció en el grup, deixant una cinquantena de corredors al davant. Qui no podia amb el ritme era Hushovd, que acabaria cedint més de set minuts a l’arribada. A Roses, s’hi imposà Matti Breschel per davant de Jerome Pineau, que passava a empatar a temps a la general amb el nou líder, Alejandro Valverde.
La segona etapa, entre Roses i La Pobla de Lillet, tenia les dificultats de Coubet, Jou i la Collada Sobirana. En la primera part s’hi destacà una escapada amb Coppel, Bonnet, Auge i José Ruiz, que prengué un màxim de cinc minuts. Abans, però, Pineau aconseguia bonificar dos segons en un esprint intermedi, però de poc li serviria el liderat virtual, doncs el Caisse d’Epargne acabà forçant la maquinària a la part final. Neutralitzaren els escapats al Coll de Jou i tensaren el grup en el descens. Ja a la Collada Sobirana, coronada a set quilòmetres de l’arribada, un atac d’Alejandro Valverde deixà per davant una desena de corredors i el murcià rematà la feina imposant la seva punta de velocitat a La Pobla de Lillet. Valverde mantenia el blanc-i-verd ara amb 14” sobre Zubeldia i 15” sobre Samuel Sánchez.
La tercera era l’etapa reina amb l’arribada a Vallnord. Abans, però, s’havien de superar els colls de Port, la Comella i Massana. La victòria fou per a Julián Sánchez Pimienta, l’únic supervivent d’una escapada original de nou corredors (Arrieta, Fedrigo, Moinard, Lewis, Durán, Vázquez, Martínez i Chavanel) que va anar seleccionant-se en el darrer tram de la jornada. El corredor del Contentpolis-AMPO -un dels equips convidats- va saber resistir les envestides que s’originaren en el grup de favorits a la pujada final, imposant-s’hi en solitari amb un avantatge de només 6” sobre Dan Martin. L’irlandès fou l’únic capaç de plantar-li cara a un Valverde que entrava a 8”, en tercera posició, consolidant el seu liderat. Dan Martin passava a ser segon (a 15”) i tercer se situava Zubeldia (a 22”).
La quarta era l’etapa més llarga de la Volta, amb 201 quilòmetres entre La Seu d’Urgell i Torredembarra, però amb un terreny majoritàriament favorable i sense cap dificultat puntuable. Una escapada amb Cozza, Sapa, Serrano i Ramírez provocà que el ritme de l’etapa fos vertiginós. En especial quan els Cervélo, Columbia i Milram lideraren el gran grup per tal de retallar els cinc minuts de renda màxima que prengueren els quatre capdavanters, sent neutralitzats a només tres quilòmetres de l’arribada. El vencedor a l’esprint massiu, però, no sortí de cap d’aquells tres equips sinó del Katusha, Nikolai Trusov arriscà en els revolts finals aconseguint batre a Hushovd.
Millor ho va tenir el noruec a l’endemà, dominant a plaer l’esprint ubicat al peu de Montjuïc, a l’Avinguda de la Reina Maria Cristina. El seu Cervélo va fer-li una excel·lent aproximació després de neutralitzar-se l’escapada del dia amb Chavanel, Fedrigo, Martens, Aversen i Lang. Thor Hushovd es feia amb la seva sisena i última victòria a la Volta, però dos mesos més tard repetiria triomf en aquest mateix lloc en la visita del Tour de França a Barcelona.
Les darreres etapes no estaven sent emocionants pel que fa a la general, i tampoc va ser-ho l’última. Amb sortida des del CAR de Sant Cugat i arribada al Circuit de Catalunya. L’única dificultat del dia era l’alt de Sant Feliu de Codines, que no tingué més batalla que la de la muntanya entre Sánchez Pimienta i Tondo, en favor del primer. A l’aproximació del circuit, es produí un darrer intent per part d’Svein Tuft, però els Cervélo i Columbia no permeteren deixar marxar ningú, resolent-se l’etapa a l’esprint amb triomf de Greg Henderson. El neozelandès sumava la seva tercera victòria de la temporada, totes a Espanya (abans, a la Clàssica d’Almeria i a la Volta a Múrcia; al setembre en sumaria una altra a la Vuelta).
Alejandro Valverde afegia al seu palmarès una victòria importantíssima a la Volta a Catalunya, en defensa del seu honor: “Li dedico aquest triomf al meu pare, molt afectat per tot el que està succeint i que, de moment, es troba a l’hospital. Només desitjo que aquesta injustícia acabi aviat i pugui concentrar-me en córrer sense distraccions externes. És una victòria molt important per a mi en el context que tots coneixem”. En el seu programa estava córrer el Dauphiné, que guanyaria per segon any consecutiu. Però el murcià no podria disputar el Tour perquè passava, en una de les seves etapes, per la Vall d’Aosta -tenint a Itàlia prohibit competir-. El pla “B” de Valverde no aniria del tot malament, al setembre guanyaria la Vuelta a España, sent l’única gran volta al palmarès d’una de les llegendes del ciclisme.
tourdegila 