Volta Catalunya 1985: Robert Millar i un gos eviten el ‘bis’ de Sean Kelly

Sean Kelly tornava a ser el centre d’atenció de la seixanta-cinquena edició de la Volta a Catalunya. L’irlandès seguia mostrant-se com el número u del ciclisme mundial, en un any on acabaria enduent-se de nou el Super Prestige Pernod després de guanyar la seva quarta Paris-Nice consecutiva, tres etapes a La Vuelta (on va acabar novè), el podi a Paris-Roubaix i el quart lloc al Tour, amb el mallot verd, entre d’altres fites. Els organitzadors de la UE Sants havien convençut també d’altres figures com Marc Madiot -vencedor de Paris-Roubaix aquell any-, Peter Winnen, Steven Rooks o Robert Millar, que acabà segon a La Vuelta superat només per Pedro Delgado, qui es presentà Llancà per sorpresa, doncs havia rebutjat fer la Volta a canvi de córrer uns critèriums a Europa… però MG -patrocinador de l’equip junt amb Orbea- va pressionar el segovià perquè hi fos a Catalunya.

Classificació general

  1. Robert MILLAR (GBR) 34h0m18s
  2. Sean KELLY (IRL) +3s
  3. Julián GOROSPE (ESP) +35s
  4. Vicente BELDA (ESP) +36s; 5. Francisco “Pacho” RODRÍGUEZ (COL) +1m42s; 6. Robert FOREST (FRA) +2m6s; 7. Álvaro PINO (ESP) +2m38s; 8. Celestino PRIETO (ESP) +2m47s; 9. Pedro DELGADO (ESP) +3m17s; 10. Federico ETXABE (ESP) +3m53s; (…) i 64. Philippe LOUVIOT (FRA) +1h1m50s

Continua llegint “Volta Catalunya 1985: Robert Millar i un gos eviten el ‘bis’ de Sean Kelly”

Volta Catalunya 1984: Sean Kelly deixa a Pere Muñoz sense una Volta decidida als punts

L’absència del campió del món, Claude Criquelion, coronat a Barcelona quatre dies abans i que presentava altes pretensions econòmiques, no va privar a la seixanta-quatrena edició de la Volta a Catalunya d’una participació de gran qualitat internacional. Aquesta venia encapçalada per Sean Kelly, favorit número u que estava signant una de les seves millors temporades i que acabaria arrodonint-se amb el Super Prestige Pernod. Aquell 1984, l’irlandès s’havia fet amb victòries a prestigioses proves d’una setmana com la Paris-Nice i la Volta al País Basc, però també amb un excel·lent paper a les grans clàssiques, imposant-se a Paris-Roubaix, Liège-Bastogne-Liège i GP Plouay, a més de fer podi a Milà-Sanremo i Tour de Flandes. Acompanyant Kelly, a l’equip Skil, hi havia també Eric Caritoux, vencedor de La Vuelta per només sis segons sobre Alberto Fernández. El càntabre, junt amb Ángel Arroyo i Marino Lejarreta, eren els espanyols cridats a lluitar per una victòria que tractaria de maquillar una temporada deficitària.

Classificació general

  1. Sean KELLY (IRL) 30h46m44s
  2. Pedro MUÑOZ (ESP) +0s
  3. Ángel ARROYO (ESP) +1m51s
  4. Alberto FERNÁNDEZ (ESP) +2m3s; 5. Julián GOROSPE (ESP) +3m52s; 6. Vicente BELDA (ESP) +3m54s; 7. Robert MILLAR (GBR) +4m4s; 8. Antonio COLL (ESP) +4m17s; 9. Patrocinio JIMÉNEZ (COL) +5m42s; 10. Eduardo CHOZAS (ESP) +6m23s; (…) i 68. Michael WILSON (AUS) +1h8m44s

Continua llegint “Volta Catalunya 1984: Sean Kelly deixa a Pere Muñoz sense una Volta decidida als punts”

Volta Catalunya 1983: Un català* 23 anys després, Josep Recio

La participació estrangera de la seixanta-tresena edició de la Volta a Catalunya no va ser per tirar coets, tot i que s’havien fet bones gestions per tal de portar Bernard Hinault, Giuseppe Saronni o l’equip Alfa Lum italià on corrien, aquell any, els germans Lejarreta. Però cap d’ells va ser-hi, fent que la representació internacional estigués composada per homes de clàssiques o esprínters tals com Frank Hoste o Gilbert Glaus. Tot feia pensar, doncs, que la victòria final recauria en un corredor espanyol, tot i que el recorregut mantingués la línia dels darrers anys en quant a evitar la màxima duresa. El Reynolds era un dels equips a batre després d’un formidable debut al Tour de França, amb el doblet al Puy de Dôme d’Ángel Arroyo i Pedro Delgado i el segon lloc a la general final de l’avilès. Tots dos formaven part del “vuit” de l’esquadra navarresa a la Volta junt amb Julián Gorospe, considerada una de les grans revelacions de la temporada.

Classificació general

  1. Josep RECIO (ESP) 32h28m11s
  2. Faustino RUPÉREZ (ESP) +4m26s
  3. Julius THALMANN (SUI) +4m27s
  4. Gerard VELDSCHOLTEN (NED) +4m34s; 5. Pedro DELGADO (ESP) +5m21s; 6. Julián GOROSPE (ESP) +6m5s; 7. Henk LUBBERDING (NED) +6m7s; 8. Josep Lluis LAGUÍA (ESP) +6m43s; 9. Faustino CUELI (ESP) +7m2s; 10. Vicente BELDA (ESP) +7m7s; (…) i 59. Sabino ANGOITIA (ESP) +1h20m15s

Continua llegint “Volta Catalunya 1983: Un català* 23 anys després, Josep Recio”

Volta Catalunya 1982: Alberto Fernández guanya una Volta decidida, novament, en una jornada de transició

Els organitzadors de la UE Sants havien tornat a atendre les peticions d’aquells que consideraven que la Volta era massa dura si es tenia en compte les alçades de temporada en què es trobava. Així, la seixanta-dosena edició es presentà amb un recorregut més suau que no agradava gens als espanyols, doncs sense muntanya ho veien tot a favor dels estrangers. Johan Van der Velde provaria l’assalt a la ronda catalana per tercer any consecutiu, venint de fer podi en el quart Tour de França de Bernard Hinault. Hi tornava també Michel Pollentier, després d’un any d’absència, havent fet segon a una Vuelta guanyada per Marino Lejarreta, després de les sancions per dopatge que van caure i que afectaren, entre d’altres, a Ángel Arroyo, el vencedor original.

Classificació general

  1. Alberto FERNÁNDEZ (ESP) 33h13m53s
  2. Pedro MUÑOZ (ESP) +51s
  3. Julián GOROSPE (ESP) +2m12s
  4. Hubert SEIZ (SUI) +3m10s; 5. Vicente BELDA (ESP) +4m35s; 6. Faustino RUPÉREZ (ESP) +9m6s; 7. Emanuele BOMBINI (ITA) +9m8s; 8. Serge DEMIERRE (SUI) +9m13s; 9. Johan VAN DER VELDE (NED) +9m57s; 10. Steven ROOKS (NED) +9m57s; (…) i 51. José TEIXEIRA (ESP) +1h16m16s

Continua llegint “Volta Catalunya 1982: Alberto Fernández guanya una Volta decidida, novament, en una jornada de transició”

Volta Catalunya 1981: Faustino Rupérez treu profit de la plantada del Teka

El mallot irisat aterrava per primera vegada a la història a la Volta a Catalunya. El campió del món, Freddy Maertens, esdevenia així el principal atractiu de la seixanta-unena edició. El belga, però, no era el mateix gran dominador que havia guanyat la Volta del 77. Maertens portava dos anys de capa caiguda tot i que el van batejar com “el ressuscitat” pel seu paper en el darrer Tour, amb cinc victòries d’etapa i mallot verd, i la victòria al Mundial de Praga. Per altra banda, venint de guanyar dues etapes al Tour, Johan Van der Velde tornava a Catalunya en mode de revenja enfrontant-se a la representació espanyola encapçalada per un Marino Lejarreta que buscava defensar títol.

Classificació general

  1. Faustino RUPÉREZ (ESP) 34h56m11s
  2. Serge DEMIERRE (SUI) +3m32s
  3. Marino LEJARRETA (ESP) +12m22s
  4. Johan VAN DER VELDE (NED) +12m43s; 5. Vicente BELDA (ESP) +15m56s; 6. Alberto FERNÁNDEZ (ESP) +16m58s; 7. Erwin LIENHARD (SUI) +18m37s; 8. Ismael LEJARRETA (ESP) +18m39s; 9. Jesús SUÁREZ CUEVA (ESP) +20m52s; 10. Ricardo ZÚÑIGA (ESP) +21m24s; (…) i 38. Miguel GUTIÉRREZ MAYOR (ESP) +1h37m33s

Continua llegint “Volta Catalunya 1981: Faustino Rupérez treu profit de la plantada del Teka”