Volta Catalunya 1940: La resistència luxemburguesa

No era gaire difícil que la participació de la vintena edició de la Volta a Catalunya augmentés en relació al primer any de post-guerra. Entre els 65 participants, s’hi destacà una notable presència internacional amb representants de Bèlgica, Luxemburg, Itàlia i Holanda. El luxemburguès Mathias Clemens era el principal favorit, arribava amb quatre victòries a la general de la Volta a Luxemburg i una etapa al Tour de França, on havia aconseguit ser quart, cinquè i setè a la general en tres edicions. Compatriota seu, Christophe Didier, era una jove promesa de 22 anys que havia estat líder durant quatre dies d’una Volta a Suïssa que va perdre per culpa d’una punxada en un moment clau.

També amb destacat palmarès, Bèlgica acudia amb Edward Vissers -dues etapes al Tour, on va ser sisè, quart i cinquè en els darrers tres anys- i Albert Ritserveldt -vencedor de la Liège-Bastogne-Liège de 1939-. Per la seva banda, Itàlia duia Giuseppe Martano, que amb 25 anys ja havia acumulat dos podis al Tour de 1933 i 1934 i un segon lloc al Giro de 1935. Espanya venia amb els seus habituals Cañardo -ja amb 34 anys-, Antonio A. Sancho i Fermín Trueba com a destacats.

Classificació general

  1. Christophe DIDIER (LUX) 48h41m44s
  2. Mathias CLEMENS (LUX) +4m26s
  3. Mariano CAÑARDO (ESP) +8m59s
  4. Diego CHÁFER (ESP) +14m4s; 5. Juan GIMENO (ESP) +14m45s; 6. Fermín TRUEBA (ESP) +33m37s; 7. Antonio Andrés SANCHO (ESP) +34m35s; 8. Antonio MARTÍN (ESP) +37m49s; 9. Delio RODRÍGUEZ (ESP) +39m3s; 10. Manuel IZQUIERDO (ESP) +54m40s; (…) i 28. Juan VILA (ESP) +4h57m48s

Continua llegint “Volta Catalunya 1940: La resistència luxemburguesa”

Volta Catalunya 1939: La setena i última de Cañardo en la represa… “Franco, Franco, Franco”

La guerra acabava oficialment l’1 d’abril de 1939, Catalunya havia caigut en mans del bàndol nacional poc abans: el 26 de gener s’ocupava Barcelona i el 10 de febrer les tropes franquistes arribaven a la frontera amb França. Vuit mesos més tard, la Volta a Catalunya es reprendria amb la seva dinovena edició. L’esport esdevenia un instrument importantíssim per a la propaganda del règim, així, la direcció de l’esport va passar a mans de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS un cop acabada la guerra. Com recordava Rafael Vallbona en el llibre del centenari de la “Volta”, era una excel·lent forma propagandística per captar nous membres, i aprofitaven qualsevol acte esportiu per fer acte de presència, especialment en inauguracions. La “Volta” atreia per la seva antiguitat, era la pauta nacional del ciclisme esportiu durant les anteriors dècades i era una prioritat fer-la renéixer.

Tot i les presses per recuperar aquest esdeveniment quant abans, les carreteres estaven en molt mal estat després del conflicte bèl·lic: 110 ponts havien estat derruïts, segons deia el règim, “per les hordes roges” i el Servei Militar de Ponts i Camins n’havia pogut reconstruir només 40. El recorregut d’aquesta edició, dissenyat per Sebastià Masdeu, fou dulcificat: set etapes, sense llargues distàncies (màxim 170 quilòmetres) i sense grans ports de muntanya, evitant -per suposat- els Pirineus. La participació fou baixíssima, només 40 corredors d’inici, tots nacionals, i amb un clar favorit, Mariano Cañardo, que havia seguit competint durant els anys de guerra a l’estranger.

Classificació general

  1. Mariano CAÑARDO (ESP) 27h1m28s
  2. Diego CHÁFER (ESP) +6m39s
  3. Fermín TRUEBA (ESP) +15m51s
  4. Antonio ESCURIET (ESP) +23m43s; 5. Delio RODRÍGUEZ (ESP) +25m19s; 6. José BOTANCH (ESP) +26m36s; 7. Antonio Andrés SANCHO (ESP) +36m25s; 8. Joaquín OLMOS (ESP) +40m30s; 9. José CASAMADA (ESP) +51m30s; 10. Carlos FERRÉ (ESP) +1h7m48s; (…) i 28. José BUSQUETS (ESP) +4h50m39s

Continua llegint “Volta Catalunya 1939: La setena i última de Cañardo en la represa… “Franco, Franco, Franco””

Volta Catalunya 1936: La remuntada més èpica de Cañardo… a un mes de la Guerra Civil

La divuitena edició de la Volta a Catalunya es disputà a mitjans de juny… a tan sols un mes de l’inici de la Guerra Civil espanyola arran del cop d’estat del 18 de juliol. Aquesta edició fou una de les més emocionants de totes les realitzades fins al moment, amb una victòria que no es decidí fins la jornada final. En relació a l’any anterior, la participació augmentà a 113 corredors gràcies -en part- a l’apertura de les inscripcions a categories més baixes, donant-li un caire més popular i omplint el pilot de desconeguts.

Bèlgica aterrava amb un equip potent amb corredors com Frans Bonduel -guanyador del Tour de Flandes de 1930 i de 3 etapes al Tour de França- i Alphonse Schepers -guanyador de la Liège-Bastogne-Liège de 1929, 1931 i 1935, el Tour de Flandes de 1933, la París-Niça de 1933 i tres etapes a la recent acabada Vuelta a España-. A més dels belgues, els holandesos i luxemburguesos eren la resta d’estrangers a la “Volta”. Pel que fa als italians, que tan protagonistes havien estat a les darreres edicions, es van negar a portar-hi un equip, igual que van fer al Tour de França que es corria el mes següent, ja que la seva federació els prohibia ser partícips a les curses de “països sancionistes”.

Classificació general

  1. Mariano CAÑARDO (ESP) 48h20m21s
  2. Frans BONDUEL (BEL) +2m22s
  3. Juan GIMENO (ESP) +7m40s
  4. Diego CHÁFER (ESP) +11m12s; 5. Federico EZQUERRA (ESP) +17m39s; 6. Antonio DESTRIEUX (ESP) +26m17s; 7. Manuel IZQUIERDO (ESP) +30m55s; 8. Antonio ESCURIET (ESP) +36m8s; 9. José BOTANCH (ESP) +37m33s; 10. Jaume PAGÉS (ESP) +47m32s; (…) i 44. Juan VILA (ESP) +7h19m13s

Continua llegint “Volta Catalunya 1936: La remuntada més èpica de Cañardo… a un mes de la Guerra Civil”

Volta Catalunya 1935: La victòria més fàcil de Cañardo

Mariano Cañardo fou el clar dominador de la dissetena edició de la Volta a Catalunya. El catalano-navarrès es presentava en plena forma després de fer segon i guanyar una etapa a la primera edició de la Vuelta a España, acabada tan sols dues setmanes abans. L’absència de grans rivals estrangers també en va ser un factor: alhora es disputaven el Giro d’Itàlia i la Volta a Bèlgica, fet que va fer disminuir la quantitat d’inscrits (61) i la qualitat d’aquests. Si bé els italians havien estat clars referents a les passades edicions, aquest cop no van presentar un bloc gaire fort.

Classificació general

  1. Mariano CAÑARDO (ESP) 44h55m55s
  2. Federico EZQUERRA (ESP) +10m48s
  3. Joseph HUTS (BEL) +14m47s
  4. Antonio Andrés SANCHO (ESP) +14m47s; 5. Antonio DESTRIEUX (ESP) +18m14s; 6. Salvador CARDONA (ESP) +20m17s; 7. Diego CHÁFER (ESP) +20m26s; 8. Cipriano ELYS (ESP) +30m1s; 9. Rafael POU (ESP) +31m38s; 10. Isidre FIGUERAS (ESP) +32m3s; (…) i 38. Manuel COLLADO (ESP) +3h57m39s

Continua llegint “Volta Catalunya 1935: La victòria més fàcil de Cañardo”

Volta Catalunya 1934: Bernardo Rogora en una “Volta” creuada per Cañardo

La setzena edició de la Volta a Catalunya es presentà carregada d’innovacions amb una arribada a Andorra, una contrarellotge individual -que esdevindria la primera a l’Estat espanyol-, una classificació per equips i un gran premi de muntanya. En aquesta darrera, el premi a disputar era de 1.000 pessetes i s’atorgaven de 6 a 1 punts per als primers sis classificats en coronar els colls catalogats com a GPM: Prades i Belltall (3a etapa), Lilla (4a), Toses i Santigosa (6a), Condreu (8a) i Estadi de Montjuïc (9a).

Classificació general

  1. Bernardo ROGORA (ITA) 45h36m7s
  2. Alphonse DELOOR (BEL) +6m6s
  3. Nino SELLA (ITA) +6m58s
  4. Mariano CAÑARDO (ESP) +9m42s; 5. Antoine DIGNEF (BEL) +15m26s; 6. Juan GIMENO (ESP) +19m59s; 7. Carlo ROMANATTI (ITA) +22m15s; 8. Antonio ESCURIET (ESP) +23m45s; 9. Michel CATTEEUW (BEL) +30m8s; 10. Gustave DELOOR (BEL) +31m3s; (…) i 63. Francisco MARTÍNEZ (ESP) +7h39m21s

Continua llegint “Volta Catalunya 1934: Bernardo Rogora en una “Volta” creuada per Cañardo”