Volta Catalunya 1912: Josep Magdalena dominador absolut

Classificació general

  1. Josep MAGDALENA (ESP) 18h32m8s
  2. Joaquim MARTÍ (ESP) +44m16s
  3. Antonio CRESPO (ESP) +56m21s
  4. Lázaro S. VILLADA (ESP) +59m40s; 5. Joaquín RUBIO (ESP) +1h17m21s; 6. Vicente BLANCO (ESP) +1h37m18s; 7. Francisco TÚNICA (ESP) +1h43m39s; 8. Miquel TUSQUELLAS (ESP) +2h27m0s; 9. Manuel PLANELL (ESP) +2h28m49s; 10. José PÉREZ (ESP) +2h35m28s; (…) i 17. Luis VELA (ESP) +9h34m30s

Després de l’èxit de l’edició inaugural, la Volta a Catalunya es disposava a continuar amb la segona edició ja amb un canvi al calendari. I és que la prova es passava a l’abril per evitar així la cruesa meteorològica. La ciutat de Barcelona tornava a acollir la sortida, aquest cop des de l’Arc de Triomf. Minuts abans de l’inici, la Guàrdia municipal retirava el cartell de l’organització que anunciava el lloc de sortida malgrat que s’havia demanat permís. L’Ajuntament no havia aportat un sol cèntim per la disputa de la prova. Tret d’això, el públic s’amuntegava per veure els corredors.

Continua llegint “Volta Catalunya 1912: Josep Magdalena dominador absolut”

Volta Catalunya 1911: “Tarraco” guanya la primera edició amb una sabata i una espardenya

Classificació general

  1. Sebastià MASDEU (ESP) 15h30m40s
  2. Josep MAGDALENA (ESP) +2m46s
  3. Vicente BLANCO (ESP) +17m55s
  4. Vicente LINARES (ESP) +46m20s; 5. Otilio BORRÁS (ESP) +1h12m23s; 6. Cesáreo RUIZ (ESP) +1h19m49s; 7. Pedro GIRÓ (ESP) +1h42m54s; 8. Jesús ROCHE (ESP) +1h47m49s; 9. Jesús CUESTA (ESP) +2h1m14s; 10. Manuel PLANELL (ESP) +2h21m48s; (…) i 22. Rafael ESCODA (ESP) +9h22m9s

El matí del 6 de gener de 1911, dia de Reis, sota una intensa pluja i el fred d’aquella època de l’any, la primera Volta a Catalunya començà a rodar. Trenta-quatre corredors eren partícips d’un nou projecte esportiu nascut de la mà del Club Deportivo de Barcelona i de l’impuls mediàtic per part del diari Mundo Deportivo, fundat cinc anys abans.

La “Volta” es convertia en un esdeveniment ciclista pioner a Espanya sent, a dia d’avui, la tercera ronda per etapes més antiga del món després del Tour de França (1903) i el Giro d’Itàlia (1909). Rafael Vallbona ho deixa ben clar en el seu llibre “Volta a Catalunya: 1911-2011, un segle d’esport i de país”: “El naixement de la “Volta” […] va ser una expressió pràctica de la idea de modernitat d’aquella època lligada a l’esport i del caràcter emprenedor, raonable i agosarat de la societat catalana. En un país en ple creixement econòmic, amb una burgesia emergent i una classe obrera organitzada, col·lectivament es va entendre que, per tenir un lloc capdavanter en la nova civilització, calia ser del seu temps. I a primers de segle XX l’esport era un dels senyals de cosmopolitisme més evidents.”

Continua llegint “Volta Catalunya 1911: “Tarraco” guanya la primera edició amb una sabata i una espardenya”

Cycling legends along time

Did the careers of Jacques Anquetil and Eddy Merckx overlap? For how many years were rivals Gino Bartali and Fausto Coppi? When anyone talk me about Alfredo Binda, which period are they referring to?

It could be basic questions that someone asks himself when they start, as a fan, in the world of cycling, but perhaps there were also some that even the most involved have failed to answer. The chart presented below has the simple objective of placing the historical legends of cycling on a timeline of more than a century.

An objective methodology has been followed based on the historical ranking published by ProCyclingStats.com, selecting the first 100 riders with cut-off date of September 9th, 2019.

Download in PDF for better quality

(you can also click on the image)

Continua llegint “Cycling legends along time”

Miquel Poblet, el debutant que va fer història vestint-se de groc

(Texto en castellano a continuación)

El “bebè de Montcada” és l’únic català i el primer espanyol en vestir el ‘Maillot Jaune’ que celebra, en aquest 2019, 100 anys d’història

Miquel Poblet, amb el mallot groc, donant la mà al futur vencedor d’aquella edició, Louison Bobet (1955)

Quan arribo a l’habitació de Poblet amb Daudé, està ja al llit menjant-se tranquil·lament una melmelada i llegint una edició del «France Soir» d’aquesta tarda. A la primera plana hi ha un títol ben gran que diu: «Poblet (Espanya), vencedor a Dieppe». Li pregunto si està animat per defensar el seu jersei de líder.

-Ja comprendrà que no em puc fer moltes il·lusions davant els contrincants que tinc, però avui m’he sentit bé i si les meves cames segueixen responent, potser els serà més difícil del que es figuren el desbancar-me. Llàstima això de Masip – afegeix -, marxava com un bòlid, però de no sobrevenir la l’avaria en el canvi de marxes, segur que arriba amb el primer gran grup i vencem en la classificació per equips de nacions.

Criden a l’habitació, un fotògraf, després un altre, i després dotzenes. Tots volen retratar el, per a ells, inesperat i intrèpid vencedor. Li demanen el ram de flors i altres peces simbòliques de la victòria.

-Tot ho té el senyor Puig -em diu Poblet.

Continua llegint “Miquel Poblet, el debutant que va fer història vestint-se de groc”

L’era Cañardo a la “Volta” s’inicià a la primera Collada de Toses (1928)

(Texto en castellano a continuación / Text in English below)

Fou en la desena edició de la “Volta”, la prova anava millorant i presentava avenços respecte els anys anteriors: el recorregut passava a tenir 9 etapes i arribava, per primer cop, als Pirineus. Els pronòstics se centraven en dos nacionals: Muç Miquel (de 25 anys, guanyador de la “Volta” del 1924 i 1925) i Mariano Cañardo (de 22 anys) -ambdós membres de l’equip del FC Barcelona- que en edicions anteriors demostraren estar al nivell per disputar la victòria i que ara passaven a primer pla després de la baixa, a última hora, del vencedor en les dues darreres edicions, el francès Victor Fontan.

Cartell de la “Volta” 1928 – Font: Volta a Catalunya

Cañardo havia aconseguit imposar-se a l’esprint en les dues primeres etapes amb finals a Tortosa i Reus. Perdé el liderat en la tercera etapa després de patir una punxada a Lleida que li provocà la pèrdua del contacte amb el grup de favorits i un marge desfavorable de 2’50” en la meta de Tàrrega respecte el nou líder, Muç Miquel. La quarta etapa fou històrica per la “Volta” en quant a que significà, tot i l’absència de grans ports, la primera arribada als Pirineus amb la ubicació de la meta a Puigcerdà, un poble que ja era conegut per ser destinat a l’estiueig. L’etapa no provocà diferències entre els favorits amb un vencedor sortit de la fuga, Carlo Porzio.

Continua llegint “L’era Cañardo a la “Volta” s’inicià a la primera Collada de Toses (1928)”