Volta Catalunya 1945: Bernardo Ruiz, la gran revelació a les noces d’argent de la Volta

La Volta estava de celebració en la seva vint-i-cinquena edició. La prova de referència del ciclisme espanyol festejava les seves noces d’argent i decidí donar-li més solemnitat. Per començar, la prova s’allargà fins a 14 etapes -dos de les quals amb doble sector- passant per gairebé tots els indrets de Catalunya i incloent-hi dos dies de descans. Va esdevenir (i avui dia encara ho és) la Volta més llarga de la història. A més, l’organització confiava en tornar a ser una volta de prestigi internacional amb la participació de corredors europeus, però sabia que era difícil donat que la Segona Guerra Mundial feia poc que havia arribat al seu final. Les millors estimacions donaven fins a deu estrangers que incloïen belgues, holandesos, suïssos i portuguesos, però finalment només van poder acabar venint quatre homes del país helvètic -dos dels quals vencedors de la Volta a Suïssa: Robert Zimmermann i Josef Wagner– i un lusità, per problemes amb els visats dels altres. En quant a espanyols, va disgustar també l’absència de Berrendero i dels germans Delio i Emilio Rodríguez, grans referències en anteriors edicions.

Classificació general

  1. Bernardo RUIZ (ESP) 61h43m33s
  2. Joan Gimeno (ESP) +9m32s
  3. Robert ZIMMERMANN (SUI) +11m28s
  4. Vicente CARRETERO (ESP) +15m22s; 5. Antonio Andrés SANCHO (ESP) +22m23s; 6. Arturo DORSÉ (ESP) +33m22s; 7. Joao REBELO (POR) +47m57s; 8. Joaquín FILBÁ (ESP) +56m11s; 9. Miquel GUAL (ESP) +56m29s; 10. Cipriano ELYS (ESP) +59m43s; (…) i 27. Miguel GARCÍA VINUESA (ESP) +5h45m3s

Continua llegint “Volta Catalunya 1945: Bernardo Ruiz, la gran revelació a les noces d’argent de la Volta”

Volta Catalunya 1944: Miquel Casas encapçala el recital dels joves

La vint-i-quatrena edició de la Volta a Catalunya arribava sense un clar favorit. Si bé el vencedor de l’anterior edició, Julián Berrendero, hi era present, la seva pobre actuació aquella temporada, sumada a la desaparició del FC Barcelona en l’àmbit del ciclisme -per motius econòmics-, no el col·locaven com a candidat en els pronòstics. L’extinció de l’equip blaugrana havia provocat la distribució de corredors en noves esquadres a la Volta com el CF Valencia i el RCD Espanyol, que hi tornava a ser present. En ple conflicte bèl·lic mundial, l’Sporting Club de Portugal -amb quatre corredors lusitans- esdevenia l’única representació estrangera entre els 57 participants totals.

Classificació general

  1. Miquel CASAS (ESP) 35h53m39s
  2. Dalmacio LANGARICA (ESP) +2m37s
  3. Vicente MIRÓ (ESP) +6m15s
  4. Manuel COSTA (ESP) +8m42s; 5. Vicente CARRETERO (ESP) +9m48s; 6. Joao LOURENÇO (POR) +10m41s; 7. José VIDAL JULIÁ (ESP) +10m58s; 8. Manuel IZQUIERDO (ESP) +12m39s; 9. Julián BERRENDERO (ESP) +12m59s; 10. Juan GIMENO (ESP) +12m59s; (…) i 38. José VALL (ESP) +7h0m13s

Continua llegint “Volta Catalunya 1944: Miquel Casas encapçala el recital dels joves”

Volta Catalunya 1943: El madrileny Julián Berrendero el protagonista del festival blaugrana

La supressió de les dietes per part de l’organització, junt amb l’aparició de més equips que havien estat depurats políticament (com l’AC Montjuïc o el Gràcia), provocà una disminució en el nombre d’inscrits independents sense minvar el total de participants (68), alhora que la visió del ciclisme s’encaminava a una de més moderna amb equips, líders, gregaris i tàctiques. Els no-professionals que hi acudien, ho feien per entusiasme i recolzats per entitats locals o petites cases comercials. A diferència de l’any anterior, les bonificacions van ser suprimides degut a una esmena feta per la UVE al reglament de la prova.

Dels corredors destacats, hi van haver moviments importants entre equips: Federico Ezquerra, vencedor l’any anterior, hi va córrer amb la UD Sants (que aquell any corria sota el nom de Pedal Notario) i Julián Berrendero -segon l’any anterior- va passar-se al CF Barcelona (nom castellanitzat sota el règim de Franco).

Classificació general

  1. Julián BERRENDERO (ESP) 37h51m11s
  2. Vicente MIRÓ (ESP) +4m47s
  3. Antonio DESTRIEUX (ESP) +8m13s
  4. Juan GIMENO (ESP) +8m46s; 5. Fermín TRUEBA (ESP) +8m56s; 6. Fernando MURCIA (ESP) +9m34s; 7. Manuel COSTA (ESP) +11m27s; 8. Antonio Andrés SANCHO (ESP) +12m10s; 9. Delio RODRÍGUEZ (ESP) +12m45s; 10. Antonio MARTÍN (ESP) +19m34s; (…) i 42. Juan VILA (ESP) +5h29m17s

Continua llegint “Volta Catalunya 1943: El madrileny Julián Berrendero el protagonista del festival blaugrana”

Volta Catalunya 1942: Ezquerra fa justícia en el comiat de Cañardo

Les bonificacions van ser la gran novetat de la vint-i-dosena edició de la Volta a Catalunya: es repartien 90 i 45 segons als dos primers de cada etapa -contrarellotges incloses- i als dos primers que superessin els GPM establerts. La rivalitat aquell any se centrava en el duel entre els corredors del FC Barcelona i els del RCD La Coruña. Aquest cop, a diferència de l’any anterior, sí que hi acudiren alguns estrangers, però de baix nivell: portuguesos, italians i marroquins, aquests últims recolzats pel General Orgaz.

A les files del FC Barcelona, Sancho tornava a estar entre els favorits tot i haver-se mostrat en baixa forma al Circuito del Norte -cursa disputada una setmana abans, nascuda en substitució de la Volta al País Basc-, on s’hi havia imposat el seu company Federico Ezquerra. Per part del RCD La Coruña, les mirades se centraven en l’escalador Fermín Trueba i en Julián Berrendero, recent vencedor de la seva segona Vuelta a España. Els cartells als carrers de Barcelona anunciaven l’elenc de favorits però també “el comiat de Cañardo” que, amb 35 anys, deia adeu a la cursa on encara és rei.

Classificació general

  1. Federico EZQUERRA (ESP) 39h30m22s
  2. Julián BERRENDERO (ESP) +9m56s
  3. Diego CHÁFER (ESP) +12m40s
  4. Cipriano ELYS (ESP) +14m57s; 5. Fermo CAMELLINI (ITA) +16m26s; 6. Antonio Andrés SANCHO (ESP) +19m39s; 7. Fernando MURCIA (ESP) +21m41s; 8. José VIDAL JULIÁ (ESP) +23m9s; 9. Vicente MIRÓ (ESP) +23m22s; 10. Vicente CARRETERO (ESP) +23m28s; (…) i 39. José MIÑARRO (ESP) +4h0m14s

Continua llegint “Volta Catalunya 1942: Ezquerra fa justícia en el comiat de Cañardo”

Volta Catalunya 1941: El primer derbi Barça-Espanyol sobre dues rodes

La vint-i-unena edició de la Volta a Catalunya va ser la primera que comptà amb el patrocini de la casa de pneumàtics Pirelli. Alhora, es traslladà al setembre, mes que acolliria la Volta en endavant ja fins l’any 1994. Fou una edició sense participants estrangers, tot i que s’esperà fins última hora l’arribada dels luxemburguesos, vencedors l’any anterior, però que -per problemes amb els visats degut al context que s’hi vivia- no s’hi van poder presentar tot i estar inscrits.

La classificació per clubs era un al·licient addicional a la cursa i se li donà una importància gairebé igual a la victòria general individual. S’ho van prendre tan seriosament que es va demanar incloure al reglament la potestat dels equips de poder expulsar els corredors que no complissin amb la disciplina de l’esquadra. La principal rivalitat se centrava entre el FC Barcelona de Mariano Cañardo, Antonio Andrés Sancho, Juan Gimeno, Manuel Izquierdo i altres, contra el RCD Espanyol de Fermín Trueba, Antonio Martín, Delio Rodríguez o Julián Berrendero -recent vencedor de la Vuelta a España- entre d’altres. Amb un equip més modest, s’hi presentava també la UD Sants. La resta eren independents i hi havia una representació de militars.

Classificació general

  1. Antonio Andrés SANCHO (ESP) 38h9m41s
  2. Andrés CANALS (ESP) +2m24s
  3. José CAMPAMÁ (ESP) +4m16s
  4. Julián BERRENDERO (ESP) +4m19s; 5. Federico EZQUERRA (ESP) +4m20s; 6. Martín ABADÍA (ESP) +4m26s; 7. Antonio MARTÍN (ESP) +6m41s; 8. Isidro BEJARANO (ESP) +12m12s; 9. Joaquín OLMOS (ESP) +13m13s; 10. Delio RODRÍGUEZ (ESP) +13m29s; (…) i 52. Alfonso GÓMEZ (ESP) +6h47m50s

Continua llegint “Volta Catalunya 1941: El primer derbi Barça-Espanyol sobre dues rodes”