La trentena edició de la Volta a Catalunya es presentava amb un recorregut de menys dificultat en relació a anys anteriors per la poca alta muntanya. L’arribada a Andorra seria l’única aproximació pirenaica que es faria en aquesta edició. En quant a novetats, la ronda catalana tornava a introduir les bonificacions: en meta (1’, 40” i 20” als tres primers) i en els GPM (40”, 20” i 10”). Organitzativament, la Volta va innovar incorporant les tanques en els finals d’etapa, que servirien per ordenar el públic i aprofitar per col·locar-hi anuncis dels patrocinadors, quelcom que els estrangers asseguraven no haver vist en altres curses.
Entre la participació nacional, s’hi destacava la baixa de Miquel Poblet. L’as català no es trobava en forma i el descans li era recomanat pel seu metge: la pressió sanguínia no era la satisfactòria. Dins de la decepció, els favorits espanyols eren l’ampostí José Serra i el balear Antoni Gelabert, el campió nacional i vencedor aquell any de dues etapes a La Vuelta. També hi acudien més d’una vintena d’estrangers amb França, Bèlgica, Suïssa i Itàlia representats, i entre els quals s’hi podia destacar a Mario Ricci, vencedor de quatre etapes al Giro i dos Lombardia (1941 i 1945), entre multitud d’altres clàssiques italianes. Tot i això, els italians van donar els galons de líder al jove Danilo Barozzi (23).
Classificació general
- Antoni GELABERT (ESP) 39h56m59s
- Josep SERRA (ESP) +3m9s
- Francesc MASIP (ESP) +4m56s
- Raoul REMY (FRA) +5m13s; 5. Bernardo RUIZ (ESP) +5m40s; 6. Danilo BAROZZI (ITA) +7m42s; 7. Franco FANTI (ITA) +12m2s; 8. Armando PEVERELLI (ESP) +12m9s; 9. Dalmacio LANGARICA (ESP) +17m13s; 10. Andrés TROBAT (ESP) +19m26s; (…) i 40. Bautista SUBIES (ESP) +4h0m43s
Continua llegint “Volta Catalunya 1950: Un triomf per al més regular, Antoni Gelabert”









