Volta Catalunya 1970: Franco Bitossi s’adjudica l’edició de les noces d’or

La Volta a Catalunya entrava a la dècada dels setanta amb la celebració de l’edició de les noces d’or, la cinquantena. Aquesta presentava un recorregut que, mirant el mapa, donava literalment la volta a Catalunya amb una sortida des de Manresa, fins les Terres de l’Ebre, pujada a la Vall d’Aran, continuació per la Cerdanya, Girona i baixada fins Barcelona, i tot incloent-hi finals d’etapa a les quatre capitals de província. Per donar-li un toc més malenconiós, el director de la cursa fou Miguel Torelló -fent cas omís als consells del seu metge-, que també exercí el càrrec a l’edició de les noces de plata, la de 1945. Les autoritats principals de Barcelona, que celebrava també en aquelles dates els europeus de natació, van homenatjar la cursa al “Palacio de las Naciones” (ara Palau Nacional de Montjuïc), en una gala nocturna que comptà també amb la presència de llegendes de la ronda catalana com Cañardo, Poblet o Luis Puig.

Classificació general

  1. Franco BITOSSI (ITA) 43h0m31s
  2. Francisco GALDÓS (ESP) +1m5s
  3. Bernard LABOURDETTE (FRA) +2m21s
  4. Miguel Mari LASA (ESP) +2m28s; 5. Luiz ZUBERO (ESP) +2m41s; 6. Jesús MANZANEQUE (ESP) +3m19s; 7. Ventura DÍAZ (ESP) +3m52s; 8. Enrique SAHAGÚN (ESP) +4m42s; 9. Gabriel MASCARÓ (ESP) +4m56s; 10. Luis OCAÑA (ESP) +5m5s; (…) i 58. Francis DUCREUX (FRA) +1h11m21s

Continua llegint “Volta Catalunya 1970: Franco Bitossi s’adjudica l’edició de les noces d’or”

Volta Catalunya 1969: Mariano Díaz es fa un lloc en el festival italià

Els italians venien amb tot a la quaranta-novena edició de la Volta a Catalunya. Hi aterraven amb dos dels seus equips més potents, el Salvarani i el Filotex, i amb un Felice Gimondi disposat a cercar la victòria que va privar-li Eddy Merckx -absent- en l’anterior edició. Contra el “Fènix”, compatriotes seus com Italo Zilioli o Franco Bitossi mirarien de plantar-li cara. Amb ells hi arribà també una legió de periodistes mai vista a la Volta: la Gazzetta dello Sport, el Corriere della Sera, el Corriere dello Sport, Tuttosport, etc. D’estrangers també hi venien francesos en el BIC, capitanejats pel guanyador del Tour de França de 1966, Lucien Aimar, i que, just a la vigília de la sortida, anunciaven el fitxatge de Luis Ocaña, qui s’hi estaria fins el 1974. El corredor de Conca, aleshores a l’equip Fagor, era un dels favorits espanyols, igual que Antonio Gómez del Moral per part del KAS.

Classificació general

  1. Mariano DÍAZ (ESP) 40h4m50s
  2. Franco BITOSSI (ITA) +8s
  3. Jesús MANZANEQUE (ESP) +27s
  4. Vicente LÓPEZ CARRIL (ESP) +27s; 5. Marcello BERGAMO (ITA) +45s; 6. Joaquín GALERA (ESP) +1m0s; 7. Gabriel MASCARÓ (ESP) +1m3s; 8. Ugo COLOMBO (ITA) +1m7s; 9. Wladimiro PANIZZA (ITA) +1m19s; 10. Luis Pedro SANTAMARINA (ESP) +1m36s; (…) i 41. Sebastián ELORZA (ESP) +39m59s

Continua llegint “Volta Catalunya 1969: Mariano Díaz es fa un lloc en el festival italià”

Volta Catalunya 1968: La millor Volta guanyada pel millor, Eddy Merckx

El duel Merckx-Gimondi va ser el gran atractiu de la quaranta-vuitena edició de la Volta a Catalunya. Amb aquest es corroborava el canvi de direcció d’una Volta que, a mitjans dels anys 60, començava a gaudir de corredors internacionals de gran prestigi. Es diu que Miquel Poblet, que prenia les regnes de la Secció de Ciclisme de la UE Sants, hi va tenir molt a veure en un any en què la cursa va assolir un pressupost rècord: 4 milions de pessetes. Entre els vuit equips participants, quatre n’eren estrangers -BIC, Pelforth, Salvarani i Faema-, tres espanyols -Fagor, Ferrys i Karpy- i un de promeses espanyoles, on hi havia Josep Florencio (futur pare del Xavier), entre d’altres.

L’expectació girava al voltant dels dos asos internacionals. Hi assistí més premsa estrangera que mai esperant veure una batalla real entre Merckx i Gimondi, en un “camp neutral” com Catalunya, evitant un nou desastre com el del recent Mundial d’Imola, on el marcatge de tots dos va fer nul·la la batalla entre ells. Aleshores, Merckx no era el gran campió que tenim ara de referència, però, amb només 23 anys, ja estava forjant el seu palmarès amb més de 50 victòries, entre les quals hi havia dues Milà-Sanremo, el campionat del món de 1967, l’Escalada a Montjuïc, una Gent-Wevelgem, una Fletxa Valona i les victòries a Paris-Roubaix, Giro d’Itàlia i Volta a Romandia del mateix 1968. Per altra banda, Gimondi, amb 25 anys, era el corredor que semblava més indicat a convertir-se en el relleu d’Anquetil i ja comptava amb victòries com el Tour de França de 1965 (amb 22 anys), Lombardia, Paris-Roubaix, un Giro d’Itàlia, el Tour de l’Avenir… i al mateix 1968 havia guanyat la Vuelta i acabat tercer en el Giro guanyat pel belga.

Classificació general

  1. Eddy MERCKX (BEL) 37h57m23s
  2. Felice GIMONDI (ITA) +33s
  3. Giancarlo FERRETTI (ITA) +3m51s
  4. Luis OCAÑA (ESP) +4m19s; 5. Domingo PERURENA (ESP) +6m7s; 6. Manuel GALERA (ESP) +6m16s; 7. Joaquín GALERA (ESP) +6m31s; 8. Eduardo CASTELLÓ (ESP) +6m54s; 9. Ángel IBÁÑEZ (ESP) +7m29s; 10. Lino CARLETTO (ITA) +7m30s; (…) i 52. Guido REYBROUCK (BEL) +1h26m30s

Continua llegint “Volta Catalunya 1968: La millor Volta guanyada pel millor, Eddy Merckx”

Volta Catalunya 1967: La tasca pendent de Jacques Anquetil

Jacques Anquetil tornava a ser el focus d’atenció en una quaranta-setena edició de la Volta a Catalunya que tornava a estar marcada per la presència d’estrelles internacionals. Aquest cop l’organització no l’esperava i va ser per la seva pròpia decisió que el quíntuple vencedor del Tour hi acudí. El president de la UE Sants, Josep Mª Sentís, confessava que l’any anterior tot havia canviat i que, per primer cop, es van veure obligats a dir “no” a diversos equips estrangers. Anquetil venia amb la intenció de buscar la victòria que va escapar-se-li l’any anterior, tot i que en favor del seu company d’equip, Arie den Hartog. També volia fer servir la prova com a trampolí de cara a l’assalt del rècord de l’hora programat per a finals de setembre. A més del francès, hi havia altres noms destacats com el de Jan Janssen -vencedor de la Vuelta i París-Roubaix i plata mundial aquell any, campió del món al 1964 (i futur guanyador del Tour, al 1968)-. Per altra banda, va ser una edició en la qual el tema del dopatge va estar latent per la recent mort de Tom Simpson al Mont Ventoux.

Classificació general

  1. Jacques ANQUETIL (FRA) 37h6m25s
  2. Antonio GÓMEZ DEL MORAL (ESP) +37s
  3. Robert HAGMANN (SUI) +1m16s
  4. Ginés GARCÍA (ESP) +1m38s; 5. José Manuel LASA (ESP) +1m55s; 6. José PÉREZ FRANCÉS (ESP) +2m11s; 7. Gregorio SAN MIGUEL (ESP) +2m23s; 8. Bernard GUYOT (FRA) +2m33s; 9. Willy VANNESTE (BEL) +2m52s; 10. Bernard VAN DE KERCKHOVE (BEL) +3m16s; (…) i 56. Jacques GUIOT (FRA) +49m27s

Continua llegint “Volta Catalunya 1967: La tasca pendent de Jacques Anquetil”

Volta Catalunya 1966: Apareixen les estrelles internacionals, Arie den Hartog per davant de Jacques Anquetil

L’organització s’havia compromès a treballar per millorar la qualitat de la participació estrangera a la Volta a Catalunya i així va ser. Es podria dir que la quaranta-sisena edició va comptar amb els millors corredors internacionals de tota la seva història fins el moment. L’atracció principal era Jacques Anquetil, ja amb 32 anys, cinc cops guanyador del Tour de França, dos Giro d’Italia i una Vuelta a España, entre moltes altres curses de prestigi. Al costat seu, en el Ford-France, l’acompanyava Jean Stablinski, guanyador de la Vuelta de 1958, vencedor d’etapes a les tres grans voltes i campió del món l’any 1962. La participació dels dos, però, es va mantenir en suspens fins el dia abans de la sortida. Ambdós formaven part dels sis corredors sancionats per la UCI per haver-se saltat un control antidopatge al darrer Mundial, on Anquetil fou plata (els altres eren Poulidor, Motta, Zilioli i Rudi Altig, l’or d’aquell any). Una reunió amb la FCIP a Brussel·les va aixecar-los la suspensió, que ja es decidiria en un congrés posterior al novembre.

Classificació general

  1. Arie DEN HARTOG (NED) 35h47m4s
  2. Jacques ANQUETIL (FRA) +1m23s
  3. Paul GUTTY (FRA) +2m7s
  4. Vicente LÓPEZ CARRIL (ESP) +2m17s; 5. Ginés GARCÍA (ESP) +2m29s; 6. Antonio GÓMEZ DEL MORAL (ESP) +2m48s; 7. Joaquín GALERA (ESP) +2m53s; 8. Jaime ALOMAR (ESP) +3m11s; 9. José PÉREZ FRANCÉS (ESP) +3m18s; 10. Mariano DÍAZ (ESP) +3m55s; (…) i 48. Julio LÓPEZ DE LA TORRE (ESP) +24m35s

Continua llegint “Volta Catalunya 1966: Apareixen les estrelles internacionals, Arie den Hartog per davant de Jacques Anquetil”