Volta Catalunya 1975: Fausto Bertoglio guanya a la contrarellotge la Volta menys lluitada

La cinquanta-cinquena edició de la Volta a Catalunya es presentava sense un clar favorit. Bernard Thévenet no podia defensar el títol aconseguit l’any anterior per la càrrega de compromisos després d’haver guanyat el seu primer Tour de França. El conjunt KAS venia sent, en els darrers anys, l’equip a batre. Aquest cop entre els vitorians no hi faltaven Perurena, López Carril o un Francisco Galdós que havia guanyat la Volta a Romandia i havia fet podi al Giro d’Itàlia. El vitorià havia de veure-se-les, precisament, amb Fausto Bertoglio, guanyador de la ronda italiana aquell any, provocant que la reedició del duel centrés totes les mirades, tot i que tots dos arribaven amb una forma qüestionable. Luis Ocaña no fallava a la seva cita a Catalunya després d’una temporada amb uns quants frecs al pal: segon a Andalusia, Setmana Catalana i Arrate, tercer a Astúries i quart a la Vuelta.

Classificació general

  1. Fausto BERTOGLIO (ITA) 34h18m1s
  2. Michel LAURENT (FRA) +13s
  3. José MARTINS (POR) +1m13s
  4. Giovanni BATTAGLIN (ITA) +1m16s; 5. Domingo PERURENA (ESP) +1m31s; 6. Jesús MANZANEQUE (ESP) +2m3s; 7. Luis OCAÑA (ESP) +2m3s; 8. Pedro TORRES (ESP) +2m13s; 9. Tino CONTI (ITA) +2m20s; 10. Antonio MENÉNDEZ (ESP) +2m40s; (…) i 50. Giovanni VARINI (ITA) +50m23s

Continua llegint “Volta Catalunya 1975: Fausto Bertoglio guanya a la contrarellotge la Volta menys lluitada”

Volta Catalunya 1974: La reivindicació de Bernard Thévenet

La cinquanta-quatrena edició de la Volta a Catalunya arribava sense un clar favorit. Luis Ocaña no havia fet més que un podi a la Volta al País Basc i un quart lloc a la Vuelta, en un any en blanc. També Bernard Thévenet, un dels nous asos francesos, havia tingut una temporada fluixa, on havia abandonat al Tour i a la Vuelta, tot i que arribava a la Volta després de fer un bon paper als Mundials de Montréal. Per altra banda, José Manuel Fuente -guanyador de la Vuelta d’aquell any- era la principal aposta del KAS, tot i que se sabia que el rendiment del “Tarangu” acostumava a caure un cop acabat el Tour. Els vitorians tenien també a Perurena, que buscava una segona victòria consecutiva després d’acreditar-se com a escalador en guanyar la muntanya al Tour del 74.

La Volta havia assumit les crítiques de l’anterior edició i va eliminar les bonificacions, que no tornarien fins trenta anys després. Per altra banda, la ronda catalana estava en auge i els municipis es barallaven per acollir-la. Aquell any, cinc municipis s’hi van estrenar: Cunit, Platja d’Aro, Montcada, Cardona i Campdevànol. Tal era la implicació que l’alcalde d’aquest últim va aconseguir que tots els seus habitants posessin a disposició de la premsa els seus telèfons, coneixent que tindrien un problema en quant a la instal·lació de línies telefòniques.

Classificació general

  1. Bernard THÉVENET (FRA) 34h32m51s
  2. Andrés OLIVA (ESP) +1m0s
  3. Domingo PERURENA (ESP) +1m12s
  4. Gosta PETTERSSON (SWE) +2m14s; 5. José MARTINS (POR) +2m37s; 6. Ventura DÍAZ (ESP) +3m2s; 7. Hennie KUIPER (NED) +3m56s; 8. Josep PESARRODONA (ESP) +4m13s; 9. Mauro VANNUCCHI (ITA) +4m33s; 10. Luis OCAÑA (ESP) +6m46s; (…) i 40. Américo VIEIRA (POR) +53m20s

Continua llegint “Volta Catalunya 1974: La reivindicació de Bernard Thévenet”

Volta Catalunya 1973: “Txomin” Perurena i el KAS treuen profit de l’error d’Ocaña

El 1973 va ser un dels anys d’or del ciclisme espanyol. Luis Ocaña es convertia en el segon corredor espanyol en conquerir el Tour de França, amb un domini espectacular on, a més, es va fer amb sis victòries d’etapa. El de Cuenca va signar la seva millor temporada havent guanyat, també, el Dauphiné, la Setmana Catalana, la Itzulia, a més de ser segon a la Vuelta (per darrere de Merckx) i bronze al Mundial, celebrat per primer cop a Barcelona una setmana abans de l’inici de la Volta i on va vèncer Felice Gimondi. Ocaña era, sense dubte, la principal atracció de la cinquanta-tresena edició de la Volta a Catalunya. Per fer-lo front tindria l’equip de moda espanyol, el KAS, liderat per José Manuel Fuente, que també havia signat un any espectacular amb el tercer lloc al Tour, el vuitè lloc al Giro, a més de la classificació de la muntanya, i la victòria a la Volta a Suïssa. La participació estrangera també era bona, però clarament superada pels espanyols a la muntanya. Entre aquests, hi destacava un jove Giovanni Battaglin qui, amb només 22 anys, havia estat la revelació del Giro quedant tercer.

Classificació general

  1. Domingo PERURENA (ESP) 35h10m12s
  2. Jesús MANZANEQUE (ESP) +3s
  3. Antonio MARTOS (ESP) +10s
  4. Luis OCAÑA (ESP) +19s; 5. Wladimiro PANIZZA (ITA) +44s; 6. José Antonio PONTÓN (ESP) +1m18s; 7. Miguel Mari LASA (ESP) +1m19s; 8. Josep PESARRODONA (ESP) +1m31s; 9. Agustín TAMAMES (ESP) +1m58s; 10. Hennie KUIPER (NED) +2m5s; (…) i 40. Willy ABBELOOS (BEL) +1h44m30s

Continua llegint “Volta Catalunya 1973: “Txomin” Perurena i el KAS treuen profit de l’error d’Ocaña”

Volta Catalunya 1972: Felice Gimondi, a la quarta va la vençuda

La cinquanta-dosena edició de la Volta a Catalunya presentava a Felice Gimondi com el gran rival a batre, campió nacional italià i segon al Tour de França, per darrere de Merckx, aquell any. El KAS estava disposat a fer-li front comptant a les seves files amb un Juan Manuel Fuente que havia signat una temporada espectacular, vencedor de la Vuelta i segon al Giro d’aquell any (guanyat també per Merckx). Tot i això, “el Tarangu” va ser tema recurrent en els dies previs, doncs la seva participació estava en dubte. Finalment hi anà, però no en la millor forma. Luis Ocaña, per part del BIC, fou també una decepció. El de Cuenca directament no hi participà, va caure el dia abans al Trofeu Masferrer i va fer-ho servir com a excusa, tot i que les conseqüències no havien estat pas greus. Any fluix per al de Cuenca, que no podria defensar títol en un any on havia abandonat en el Tour de França; les victòries al campionat nacional en ruta i el Dauphiné es consideraven insuficients per a un corredor d’aquesta alçada.

Classificació general

  1. Felice GIMONDI (ITA) 26h1m43s
  2. José A. GONZÁLEZ LINARES (ESP) +17s
  3. Antonio MARTOS (ESP) +56s
  4. Santiago LAZCANO (ESP) +1m16s; 5. Domingo PERURENA (ESP) +1m31s; 6. Eduardo CASTELLÓ (ESP) +1m54s; 7. Pedro TORRES (ESP) +2m5s; 8. Luis Pedro SANTAMARINA (ESP) +2m18s; 9. Antoine HOUBRECHTS (BEL) +2m20s; 10. Lucien AIMAR (FRA) +2m25s; (…) i 46. Guy SANTY (FRA) +33m36s

Continua llegint “Volta Catalunya 1972: Felice Gimondi, a la quarta va la vençuda”

Volta Catalunya 1971: Un petit consol per a Luis Ocaña

Luis Ocaña era la gran atracció de la cinquanta-unena edició de la Volta a Catalunya. El ciclisme espanyol tenia una nova estrella i és que el de Cuenca havia realitzat el, fins aleshores, millor any de la seva trajectòria amb les victòries a Itzulia, Arrate i Lugano els podis a la Vuelta, París-Niça i Dauphiné, però especialment amb el destacat paper al Tour de França, amb dues victòries d’etapa i mostrant-se superior a Eddy Merckx, però que va acabar truncant-se per una esgarrifosa caiguda al Col de Menté quan vestia de groc, que el va obligar a abandonar. Per fer front a Ocaña s’hi destacaven el vencedor de l’any anterior i campió nacional italià, Franco Bitossi, i un Felice Gimondi que venia de ser segon al Mundial de Mendrisio només per darrere del “Caníbal”, en un any fluixet on s’hi destacaven dues etapes al Giro, un podi a la Milà-Sanremo i els Top-10 a París-Roubaix i Liège-Bastogne-Liège.

Classificació general

  1. Luis OCAÑA (ESP) 28h7m29s
  2. Bernard LABOURDETTE (FRA) +20s
  3. Domingo PERURENA (ESP) +37s
  4. Antoine HOUBRECHTS (BEL) +58s; 5. Felice GIMONDI (ITA) +1m1s; 6. Agustín TAMAMES (ESP) +1m4s; 7. Miguel Mari LASA (ESP) +1m56s; 8. Franco BITOSSI (ITA) +2m25s; 9. Santiago LAZCANO (ESP) +2m34s; 10. Enrique SAHAGÚN (ESP) +2m41s; (…) i 39. Jean Claude GENTY (FRA) +20m54s

Continua llegint “Volta Catalunya 1971: Un petit consol per a Luis Ocaña”