tourdegila

(Texto en castellano a continuación)

El “bebè de Montcada” és l’únic català i el primer espanyol en vestir el ‘Maillot Jaune’ que celebra, en aquest 2019, 100 anys d’història

Quan arribo a l’habitació de Poblet amb Daudé, està ja al llit menjant-se tranquil·lament una melmelada i llegint una edició del «France Soir» d’aquesta tarda. A la primera plana hi ha un títol ben gran que diu: «Poblet (Espanya), vencedor a Dieppe». Li pregunto si està animat per defensar el seu jersei de líder.

-Ja comprendrà que no em puc fer moltes il·lusions davant els contrincants que tinc, però avui m’he sentit bé i si les meves cames segueixen responent, potser els serà més difícil del que es figuren el desbancar-me. Llàstima això de Masip – afegeix -, marxava com un bòlid, però de no sobrevenir la l’avaria en el canvi de marxes, segur que arriba amb el primer gran grup i vencem en la classificació per equips de nacions.

Criden a l’habitació, un fotògraf, després un altre, i després dotzenes. Tots volen retratar el, per a ells, inesperat i intrèpid vencedor. Li demanen el ram de flors i altres peces simbòliques de la victòria.

-Tot ho té el senyor Puig -em diu Poblet.

Continua llegint “Miquel Poblet, el debutant que va fer història vestint-se de groc”

(Texto en castellano a continuación / Text in English below)

Fou en la desena edició de la “Volta”, la prova anava millorant i presentava avenços respecte els anys anteriors: el recorregut passava a tenir 9 etapes i arribava, per primer cop, als Pirineus. Els pronòstics se centraven en dos nacionals: Muç Miquel (de 25 anys, guanyador de la “Volta” del 1924 i 1925) i Mariano Cañardo (de 22 anys) -ambdós membres de l’equip del FC Barcelona- que en edicions anteriors demostraren estar al nivell per disputar la victòria i que ara passaven a primer pla després de la baixa, a última hora, del vencedor en les dues darreres edicions, el francès Victor Fontan.

Cañardo havia aconseguit imposar-se a l’esprint en les dues primeres etapes amb finals a Tortosa i Reus. Perdé el liderat en la tercera etapa després de patir una punxada a Lleida que li provocà la pèrdua del contacte amb el grup de favorits i un marge desfavorable de 2’50” en la meta de Tàrrega respecte el nou líder, Muç Miquel. La quarta etapa fou històrica per la “Volta” en quant a que significà, tot i l’absència de grans ports, la primera arribada als Pirineus amb la ubicació de la meta a Puigcerdà, un poble que ja era conegut per ser destinat a l’estiueig. L’etapa no provocà diferències entre els favorits amb un vencedor sortit de la fuga, Carlo Porzio.

Continua llegint “L’era Cañardo a la “Volta” s’inicià a la primera Collada de Toses (1928)”

(Texto en castellano a continuación / Text in English below)

Ahir fou un dia important i de reivindicació per la dona en la celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora. En el món del ciclisme veiem com, poc a poc, la secció femenina va traient el cap i fent-se amb el seu espai, tot i que la igualtat total encara és lluny, s’han fet alguns avenços (equips WorldTour femenins, curses femenines, salaris mínims, igualació de premis en competicions UCI, etc).

Espanya també està arrencant per la seva part i ja hi compta amb cinc equips femenins (UCI Women’s Teams): el Bizkaia-Durango, l’Eneicue Cycling Team, el Movistar Team, el Sopela Women’s Team i el recent català Massi-Tactic Women Team. També en quant a curses, van sorgint categories femenines al calendari com la Madrid Challenge by La Vuelta, la Setmana Ciclista Valenciana, la Vuelta a Burgos Femenina, la Durango-Durango o d’algunes noves com la Donostiako Klasikoa.

Però quin seria el primer antecedent a Espanya? En l’època de la instauració de la II República a Espanya, les dones s’interessaren per tot tipus d’esport i el ciclisme no en va ser una excepció. A l’agost del 1932, l’organització Sport Ciclista Català -fundada l’any 1912- va decidir organitzar, cap a final d’any, una “cursa ciclista per a senyoretes”.

Continua llegint “El Parc de la Ciutadella (Barcelona) acollí la primera cursa ciclista femenina a Espanya”

Avui dia 30 de gener s’ha presentat a l’INEFC de Barcelona (Montjuïc) el recorregut de Volta a Catalunya 2019. Aquesta edició significa la prèvia a la número 100, un número que, en voltes per etapes, només han assolit el Tour de França i el Giro d’Itàlia, convertint la ronda catalana en la tercera més antiga del món.

Tot i que encara queden 2 mesos, alguns ciclistes ja han anunciat la seva participació a la “Volta” com a part del seu programa de la temporada. Hi serà present el campió del món, Alejandro Valverde, junt amb Marc Soler per part del Movistar. També com a joves promeses hi assistiran Enric Mas i Remco Evenepoel del Deceuninck-QuickStep, per la perla belga la ronda catalana significarà el seu debut a l’UCI World Tour. Altres figures destacades són Romain Bardet, Thibaut Pinot, Fabio Aru, Dan Martin, Thomas De Gendt, Tim Wellens, Tony Gallopin, Miguel Ángel López o Steven Kruijswijk.

Etapa	Inici	Final	Km
1	Calella	Calella	164
2	Mataró	Sant Feliu de Guíxols	180
3	Sant Feliu de Guíxols	Vallter 2000/Setcases	179
4	Llanars	La Molina (Alp)	150
5	Puigcerdà	Sant Cugat del Vallès	188
6	Valls	Vila-seca	174
7	Barcelona (Montjuïc)	Barcelona (Montjuïc)	143

Continua llegint “Recorregut de la Volta a Catalunya 2019”

Vuelta a España 2018 podium composed by Simon Yates, Enric Mas and Miguel Ángel López is the youngest one in a Grand Tour since 1965, being the 21st (out of 278 GT’s) in all history, and the youngest one in a Vuelta since 1936, that is, since 2nd edition. These three riders have an average age of 24,8 years old. The youngest GT podium in all history was in Tour de France 1904 with an average age of 22.4.

The oldest GT podium was in 2013 Vuelta España as Chris Horner (almost 42 years old) won it. He was accompanied by Vincenzo Nibali and Alejandro Valverde averaging 34.7 years old.

Continua llegint “Vuelta 2018: The youngest podium in a GT since 1965”