(Texto en castellano a continuación / Text in English below)
Fou en la desena edició de la “Volta”, la prova anava millorant i presentava avenços respecte els anys anteriors: el recorregut passava a tenir 9 etapes i arribava, per primer cop, als Pirineus. Els pronòstics se centraven en dos nacionals: Muç Miquel (de 25 anys, guanyador de la “Volta” del 1924 i 1925) i Mariano Cañardo (de 22 anys) -ambdós membres de l’equip del FC Barcelona- que en edicions anteriors demostraren estar al nivell per disputar la victòria i que ara passaven a primer pla després de la baixa, a última hora, del vencedor en les dues darreres edicions, el francès Victor Fontan.
Cañardo havia aconseguit imposar-se a l’esprint en les dues primeres etapes amb finals a Tortosa i Reus. Perdé el liderat en la tercera etapa després de patir una punxada a Lleida que li provocà la pèrdua del contacte amb el grup de favorits i un marge desfavorable de 2’50” en la meta de Tàrrega respecte el nou líder, Muç Miquel. La quarta etapa fou històrica per la “Volta” en quant a que significà, tot i l’absència de grans ports, la primera arribada als Pirineus amb la ubicació de la meta a Puigcerdà, un poble que ja era conegut per ser destinat a l’estiueig. L’etapa no provocà diferències entre els favorits amb un vencedor sortit de la fuga, Carlo Porzio.
L’etapa entre Puigcerdà i Figueres no fallà com a jornada reina, Mariano Cañardo volia recuperar el temps perdut i va voler imposar un fort ritme amb la Collada de Toses ja d’inici (mateixa vessant que els corredors de la “Volta” 2019 pujaran en la 5a etapa). Un grupet força seleccionat, coronà la Collada amb Valeriano Riera (Huesca) al capdavant -la “Volta arribava per primer cop en la història als 1.800 metres- i tots els favorits s’aturaren per canviar el desenvolupament. Però un desafortunat Muç Miquel afrontà problemes, col·locà malament la cadena i, a sobre, es veié obligat a canviar de tubular. A tot això, Cañardo, Juli Borràs (Cornellà de Llobregat) i Riera s’havien llançat de manera desenfrenada en el llarg descens fins a Ribes de Freser. Cañardo i Borràs acabaren destacant-se i, amb la bona entesa que portaven, ja no els veieren fins creuar meta. Al Coll de Santigosa treien cinc minuts al grup de Muç i acabaren ampliant-se a sis minuts i cinquanta segons a l’arribada de Figueres, on s’imposà Borràs a un Cañardo que recuperava el liderat de la cursa amb quatre minuts, ja gairebé insalvables, sobre un Muç que havia patit una derrota moral que fou ampliada amb la victòria al dia següent de Cañardo a Palafrugell, en una etapa sense gaires incidències.
Les tres etapes restants no suposaren cap problema per Cañardo que, fins i tot, aconseguí ampliar el seu marge sobre Muç a Gironella, després d’escapar a Olost en una etapa on se superà l’alt de Sant Hilari. La “Volta” va concloure a al velòdrom de Sants a Barcelona en un final innovador: els temps de la general s’aturaven en entrar al recinte i el vencedor d’etapa es decidia en una prova per eliminació -cada dos voltes s’eliminava un corredor del grup que havia entrat capdavanter- on s’imposà el francès Marcel Autaa.
La “Volta” del 1928 fou la primera de les set edicions guanyades per Mariano Cañardo, que actualment es manté com a “rei de la Volta”. Set que podrien haver estat més si no hagués estat per l’aturada de tres anys per la Guerra Civil. El catalano-navarrès va imposar-se també a les edicions del 1929, 1929, 1930, 1932, 1935, 1936 i 1939.
Classificació general “Volta” 1928:
Etapes i vencedors “Volta” 1928:
***
La era Cañardo en la “Volta” se inició en la primera Collada de Toses (1928)
Fue en la décima edición de la “Volta”, la prueba iba mejorando y presentaba avances respecto a los años anteriores: el recorrido pasaba a tener 9 etapas y llegaba, por primera vez, a los Pirineos. Los pronósticos se centraban en dos nacionales: Muç Miquel (de 25 años, ganador de la “Volta” del 1924 y 1925) y Mariano Cañardo (de 22 años) -ambos miembros del equipo del FC Barcelona- que en ediciones anteriores demostraron estar al nivel para disputar la victoria y que ahora pasaban a primer plano después de la baja, a última hora, del vencedor en las dos últimas ediciones, el francés Victor Fontan.
Cañardo había logrado imponerse al sprint en las dos primeras etapas con finales en Tortosa y Reus. Perdió el liderato en la tercera etapa tras sufrir un pinchazo en Lleida que le provocó la pérdida del contacto con el grupo de favoritos y un margen desfavorable de 2’50 “en la meta de Tàrrega respecto al nuevo líder, Muç Miquel. La cuarta etapa fue histórica para la “Volta” en cuanto a que significó, a pesar de la ausencia de grandes puertos, la primera llegada en los Pirineos con la ubicación de la meta en Puigcerdà, un pueblo que ya era conocido por ser destinado al veraneo. La etapa no provocó diferencias entre los favoritos con un vencedor salido de la fuga, Carlo Porzio.
La etapa entre Puigcerdà y Figueres no falló como jornada reina, Mariano Cañardo quería recuperar el tiempo perdido y quiso imponer un fuerte ritmo con la Collada de Toses ya de inicio (misma vertiente que los corredores de la “Volta” 2019 subirán en la 5ª etapa). Un pequeño grupo bastante seleccionado, coronó la Collada con Valeriano Riera (Huesca) a la cabeza -la “Volta” llegaba por primera vez en la historia los 1.800 metros- y todos los favoritos se detuvieron para cambiar el desarrollo. Pero un desafortunado Muç Miquel afrontó problemas, colocó mal la cadena y, encima, se vio obligado a cambiar de tubular. A todo esto, Cañardo, Juli Borràs (Cornellà de Llobregat) y Riera se habían lanzado de manera desenfrenada en el largo descenso hasta Ribes de Freser. Cañardo y Borràs acabaron destacándose y, con el buen entendimiento que llevaban, ya no los vieron hasta cruzar meta. En el Coll de Santigosa sacaban cinco minutos al grupo de Muç y acabaron ampliándose a seis minutos y cincuenta segundos en la llegada de Figueres, donde se impuso Borràs a un Cañardo que recuperaba el liderato de la carrera con cuatro minutos, ya casi insalvables, sobre un Muç que había sufrido una derrota moral que se amplió con la victoria al día siguiente de Cañardo en Palafrugell, en una etapa sin muchas incidencias.
Las tres etapas restantes no supusieron ningún problema para Cañardo que, incluso, consiguió ampliar su margen sobre Muç en Gironella, tras escapar en Olost en una etapa donde se superó el alto de Sant Hilari. La “Volta” concluyó en el velódromo de Sants en Barcelona en un final innovador: los tiempos de la general se detenían al entrar en el recinto y el vencedor de etapa se decidía en una prueba por eliminación -cada dos vueltas se eliminaba a un corredor del grupo que había entrado en cabeza- donde se impuso el francés Marcel Autaa.
La “Volta” de 1928 fue la primera de las siete ediciones ganadas por Mariano Cañardo, que actualmente se mantiene como “rey de la Volta”. Siete que podrían haber sido más si no hubiera sido por el parón de tres años por la Guerra Civil. El catalano-navarro se impuso también en las ediciones de 1929, 1929, 1930, 1932, 1935, 1936 y 1939.
***
Cañardo’s era in Volta a Catalunya began in the first climb to the Collada de Toses (1928)
It was in the tenth edition of the “Volta”, the race was improving and presented progress with respect to previous years: the route passed to have 9 stages and reached the Pyrenees for the first time. The forecasts focused on two Spaniards: Muç Miquel (25 years old, winner of the “Volta” of 1924 and 1925) and Mariano Cañardo (22 years old) -both members of the FC Barcelona team- who in previous editions proved to be at a high level to dispute the victory against the foreigners and that now came to the forefront after the drop out, at the last minute, of the winner in the last two editions, Victor Fontan, from France.
Cañardo had managed to win at the sprint the first two stages with arrivals in Tortosa and Reus. He lost the lead in the third stage after suffering a puncture in Lleida that caused him to lose contact with the group of favourites and an unfavourable margin of 2’50” at the finish line in Tàrrega with respect to the new leader, Muç Miquel. Fourth stage was an historical one for the “Volta” in terms of what it meant, despite the absence of big climbs, the first arrival in the Pyrenees finishing in Puigcerdà, a town that was already known to be destined for the summer holidays. The stage did not cause differences between the favourites with a winner that came from the break, Carlo Porzio.
The stage between Puigcerdà and Figueres did not fail as the ‘king stage’, Mariano Cañardo wanted to recover his time lost and wanted to impose a strong pace at the beginning of the climb to the Collada de Toses (same climb side that the riders of the “Volta” 2019 will climb in the 5th stage). A selected small group reached the top of the Collada with Valeriano Riera at the lead -the “Volta” arrived for the first time in its history at an altitude of 1,800 meters- and all the favourites stopped to change their development. But an unfortunate Muç Miquel faced problems, misplaced the chain and, above, was forced to change his tubular. Meanwhile, Cañardo, Juli Borràs and Riera had thrown themselves rampant in the long descent to Ribes de Freser. Cañardo and Borràs ended up standing out and, with a good collaboration, the others did not manage to see them until they crossed the finish line. In Coll de Santigosa they took five minutes to Muç’s group and ended up being extended to six minutes and fifty seconds in the arrival of Figueres, where Borràs won and Cañardo regained the lead of the race with four minutes, almost insurmountable, over Muç that suffered a moral defeat that was extended with the victory the next day of Cañardo in Palafrugell, in a stage without many incidences.
The three remaining stages did not suppose any problem for Cañardo, who even managed to extend his margin on Muç in Gironella, after making a break in Olost in a stage where the Alt of Sant Hilari was climbed. The “Volta” concluded at the velodrome of Sants in Barcelona with a different finish: overall classification’ time gaps were stopped as they reached the velodrome and the winner of the stage was decided in an elimination race -every two laps a rider was eliminated of the group that had entered at the front group. Marcel Autaa (from France) won the final stage.
The “Volta” of 1928 was the first of the seven editions won by Mariano Cañardo, who currently remains as the “King of the Volta”. Seven editions that could have been more if there had not been a three years-break because of Spanish Civil War. Cañardo was also won 1929, 1929, 1930, 1932, 1935, 1936 and 1939 editions.
tourdegila 