El Movistar es presentava com l’equip a batre. Aterrava a la noranta-vuitena edició de la Volta Catalunya amb el seu trident conformat pel vigent vencedor, Alejandro Valverde, el guanyador recent de la París-Niça, Marc Soler, i amb el vencedor al 2016, Nairo Quintana. Per contra, Chris Froome fallava a la cita després de quatre anys consecutius present. Però l’Sky presentava un equip amb la jove promesa colombiana, Egan Bernal, com a líder. Era també destacable la presència d’altres figures com Dan Martin, Thibaut Pinot, Fabio Aru, Adam i Simon Yates, Tejay Van Garderen i Daryl Impey, recent vencedor al Tour Down Under.
Les bonificacions i els dos finals en alt (La Molina i Vallter 2000 -finalment, suspès-) es preveien claus en un any en què es tornava a prescindir de la contrarellotge. Tanmateix, l’organització de la Volta feia un pas endavant en l’aposta pel ciclisme femení, oferint la primera edició de la cursa femenina, batejada per votació a les xarxes socials com a “ReVolta”. La prova tindria lloc a Montjuïc coincidint amb el darrer dia de cursa dels homes.
Classificació general
- Alejandro VALVERDE (ESP) 28h25m7s
- Nairo QUINTANA (COL) +29s
- Pierre LATOUR (FRA) +47s
- Simon Yates (GBR) +47s; 5. Marc SOLER (ESP) +1m10s; 6. George BENNETT (NZL) +1m23s; 7. Daniel Felipe MARTÍNEZ (COL) +1m29s; 8. Steven KRUIJSWIJK (NED) +1m31s; 9. Jesper HANSEN (DEN) +1m31s; 10. Thibaut PINOT (FRA) +1m34s; (…) i 114. Antonio MOLINA (ESP) +1h10m52s
Seguint la tònica dels últims anys, Calella donava el tret de sortida de la Volta amb una primera etapa que, aquest cop, presentava un sol port: el de Collsacreu a poc més d’una desena de quilòmetres de l’arribada. El grup afrontà compacte el port, havent neutralitzat una escapada inicial de sis corredors. Movistar, Cofidis i BORA-Hansgrohe es rellevaren en el treball del grup, per acabar-se resolent l’etapa a l’esprint. Álvaro Hodeg s’imposava a Sam Bennett i Jay McCarthy, tots dos del BORA. El jove colombià, de 21 anys, sabia que Collsacreu era la prova de foc, però no va poder aguantar el ritme amb els millors. Tot i això, la fe que el seu equip tenia depositada en ell, el van fer tornar a enllaçar al descens. Jungels, Narváez i Morkov van ser els homes del Quick-Step que van portar a Hodeg a la victòria. Era la seva primera a l’UCI World Tour i la segona com a professional, tot just tres dies després de proclamar-se vencedor a la Handzame Classic.
“No estava en els nostres plans disputar l’etapa, però ens ha vingut així”, Alejandro Valverde ja guanyava i es posava de líder en la segona etapa, entre Mataró i Valls. Movistar s’havia passat bona part del dia controlant una escapada de quatre corredors amb Molina, Bizkarra, Merino i Grivko, que va ser neutralitzada a poc menys de 50 quilòmetres del final. El Coll de Lilla va servir per descartar al líder, Hodeg, que es deixaria més de tres minuts. La bona col·locació, i el coneixement de l’arribada, van permetre a Valverde imposar-se a l’esprint d’un grup amb gairebé un centenar de corredors, tot just per davant d’Impey. No hi faltà la dedicatòria al malaguanyat Xavi Tondo, en la seva ciutat natal, i al seu fill Iván, que s’havia trencat la clavícula jugant a futbol.
La tercera etapa havia d’arribar a Vallter 2000, però l’organització va haver d’optar pel pla “B” el dia abans, donades les previsions de fort vent i risc d’allaus al cim. L’etapa sortia des de Sant Cugat del Vallès per arribar a Camprodon, amb els passos per Bracons i Collabós. La victòria se l’endugué Thomas De Gendt després d’un final agònic. El belga havia format part de l’escapada del dia junt amb Chévrier, Lluis Mas, Pablo Torres i Bizkarra. A Bracons, encara amb una cinquantena de quilòmetres per davant, De Gendt es va veure amb més força que la resta i va fer un primer intent de marxar en solitari. Al descens, però, tornaven a enllaçar Mas i Bizkarra, que patirien per aguantar a roda de l’home del Lotto-Soudal. El trio disposava d’un minut i mig sobre el gran grup, comandat per Movistar. A Collabós, De Gendt realitzà l’estocada definitiva i va saber mantenir la seva renda sobre el pilot, on després d’uns quants atacs, es destacà un grup amb Quintana, Pinot, Frank i Simon Yates, que va fer perillar la victòria del belga: “Veia ombres i pensava que m’agafaven, però al final resultà que eren motos. Només a 200 metres vaig començar a creure que guanyava”. Thomas De Gendt guanyava a Camprodon i obtenia el liderat en treure 20” al gran grup, on Simon Yates i Pinot obtenien les bonificacions restants.
La quarta etapa, entre Llanars i La Molina, esdevenia clau, en ser l’únic final en alt. El perfil presentava, a més, els colls de Jou i la Creueta. En el primer, el Mitchelton-Scott va buscar moure la cursa amb un atac d’Esteban Chaves, que va arribar a tenir dos minuts sobre el grup, al control del Movistar. Però el colombià acabaria defallint després de La Creueta. Era en el descens d’aquest mateix port quan saltà Mohoric, amb un atent Valverde que s’enganxà a la roda de l’eslovè, però que va acabar desistint per no arriscar. La pujada a La Molina s’afrontà amb més desgast que altres anys. El grup -ja sense el líder, De Gendt, que es deixaria més de 24 minuts- va estar comandat per Movistar, que sacrificà a Soler i Quintana en favor d’Alejandro Valverde, que acabaria repetint victòria a La Molina. Enganxat a la seva roda entrava Egan Bernal, que passava a la segona posició de la general (a 19”) mentre que el murcià recuperava el blanc-i-verd. Quintana entrava tercer, a 6”, seguit de Latour, a 23”, i un grupet amb Pinot, Soler i Simon Yates ja a 53”.
La Volta tornava a Vielha vint-i-cinc anys després, en la seva cinquena etapa. Era la més llarga, amb 212,9 quilòmetres, amb sortida des de Llívia -aquest any sí- i pas pel Port del Cantó i la Creu de Perves, a més del no-puntuable Túnel de Vielha. De ben inici, es formà una escapada d’una dotzena de corredors, entre els que s’hi destacaven Jordi Simon, Jarlinson Pantano, Matej Mohoric, Vegard Stake Laengen o Giovanni Visconti, entre d’altres. El pas pels ports va servir per començar a descartar algun corredor, sent Jarlinson Pantano l’home que més fort es mostrava. A més, comptava amb un altre company d’equip (Trek), Laurent Didier. El colombià, junt amb Laengen, acabà jugant-se la victòria, en un altre final agònic que, a més, privà de les imatges a TV dels cinc quilòmetres del Túnel de Vielha. Allà, el duet capdavanter va veure escurçat el seu marge de 36” a 16”. Finalment, Jarlinson Pantano sortí vencedor de Vielha, seguit de Laengen. A 10” entrava un grupet perseguidor, sent Mohoric qui alçava els braços creient-se guanyador. El grup del líder, amb una setantena de corredors, entrava a només 14”. La jornada havia estat rapidíssima, presentant-se els corredors mitja hora abans de l’horari previst. Egan Bernal començà la jornada mostrant ganes de batalla fins el final en bonificar 3” a l’esprint intermedi de Puigcerdà i quedant-se, doncs, a 16” de Valverde.
La neu no donava treva a la Volta i obligava a retallar l’inici de la sisena etapa, amb sortida original des de Vielha. Amb 77 quilòmetres menys, la caravana sortí des de La Pobla de Segur en un dia fred i passat per aigua i amb un únic port, el d’Àger. Aviat es formà una escapada de tan sols dos corredors: Maximilian Schachmann i Diego Rubio, però que va acabar sorprenent el grup. Mitchelton-Scott, Bahrain-Merida i BORA-Hansgrohe, que tenien en aquest dia la possibilitat d’arribar a l’esprint, fallaren en els càlculs i la victòria se la jugaren al davant, per menys d’una vintena de segons. Rubio llençà l’esprint de lluny, deixant-li fàcil la victòria a Maximilian Schachmann, que sumava a Torrefarrera el seu primer triomf com a professional.
Seguint la tradició dels darrers anys, l’última etapa tenia inici i final a Barcelona. Aquest cop, però, mentre els corredors marxaven per les rodalies de Barcelona, va tenir lloc al circuit de Montjuïc la primera edició de la “ReVolta”. 123 corredores participaren en la prova, de 45 minuts més una volta, inclosa dins del calendari de la Federació Catalana de Ciclisme. Lauren Stephens (Cylance) va ser la primera vencedora en batre a l’esprint a la igualadina Lorena Llamas (Movistar). El desenllaç de la Volta fou accidentat, en especial per la caiguda d’Egan Bernal a poc més d’una volta del final. Directe a l’hospital, amb clavícula trencada, no va poder mantenir la seva segona plaça al podi. Aquesta l’ocuparia Nairo Quintana, signant el Movistar un doblet. L’etapa se l’enduia Simon Yates després d’un atac al final junt amb Marc Soler. El britànic es quedava, però, a les portes del podi, tot just empatat a temps amb Latour. El vilanoví Soler, segon a l’etapa, acabava cinquè.
Alejandro Valverde, a punt de fer 38 anys, guanyava la seva tercera Volta a Catalunya, igualant així a Miguel Indurain. El murcià s’havia recuperat de la greu lesió del Tour de 2017 que a punt va estar d’apartar-lo de les carreteres. Les victòries a Catalunya se sumaven a les cinc d’inici de temporada: la Volta a la Comunitat Valenciana (i 2 etapes) i el Tour Abu Dhabi (i 1 etapa). A final de temporada, estaria en la lluita per La Vuelta, on guanyaria dues etapes, i a final de setembre arribaria el colofó de la seva carrera com a professional, en la seva proclamació com a campió del món a Innsbruck.
tourdegila 