Volta Catalunya 2014: La segona Volta del “Purito”

“A aquestes alçades de l’any no és fàcil tenir alta muntanya, però això Catalunya ho ofereix”, eren les paraules de Chris Froome, que arribava a la noranta-quatrena edició de la Volta a Catalunya ja amb el seu primer Tour de França a la butxaca. Aquell any s’oferia un duel entre el britànic i un Alberto Contador que semblava venir en molt bones condicions, havent-se coronat a la Tirreno-Adriatico la setmana anterior. I no només aquests dos, la Volta va tenir aquell any una pluja d’estrelles, amb una de les millors participacions mai vista, en quant a escaladors es referia. A Froome i Contador se’ls afegien Nairo Quintana, Joaquim Rodríguez, Richie Porte, Dan Martin, Tejay Van Garderen, Jakob Fuglsang, Chris Horner, Romain Bardet, Thibaut Pinot, Rigoberto Urán, Samuel Sánchez, Fabio Aru i el recent vencedor de París-Niça, Carlos Betancur, entre d’altres. L’organització va tenir un detall en la memòria de Miquel Poblet -mort l’any anterior als 85 anys- dissenyant un mallot que recordava la seva figura i que servia per premiar el líder dels esprints intermedis.

Classificació general

  1. Joaquim RODRÍGUEZ (ESP) 29h41m34s
  2. Alberto CONTADOR (ESP) +4s
  3. Tejay VAN GARDEREN (USA) +7s
  4. Romain BARDET (FRA) +10s; 5. Nairo QUINTANA (COL) +10s; 6. Chris FROOME (GBR) +17s; 7. Andrew TALANSKY (USA) +18s; 8. Domenico POZZOVIVO (ITA) +26s; 9. Warren BARGUIL (FRA) +42s; 10. Robert KISERLOVSKI (CRO) +48s; (…) i 101. Stéphane POUHLIÈS (FRA) +1h11m40s

Calella tornava a obrir el foc amb una etapa de disseny similar de mitja muntanya. Tot i això, hi hagué menys batalla que l’any anterior, quan l’Sky de Wiggins va posar la cursa potes enlaire a la part final. Aquest cop, una escapada de Vallée, Lemarchand i Txurruka fou fàcilment controlable, neutralitzant-se a Collsacreu per l’empenta de l’Sky i el Saxo-Tinkoff. El gran grup, gairebé en la seva totalitat, disputà l’etapa a l’esprint amb victòria per a Luka Mezgec, que s’aprofitava de la poca competència de velocistes en una cursa com la Volta i de la llibertat de no haver de treballar pels seus líder naturals al Giant-Shimano, Kittel i Degenkolb.

Luka Mezgec, vencedor de la primera etapa a Calella – Foto: David Ramos / Velo-Getty

No hi ha dos sense tres, així que a la segona etapa, entre Mataró i Girona, Luka Mezgec repetia victòria seguint la sèrie dels dos anys anteriors, on el vencedor el primer dia repetia també a l’endemà. L’eslovè triomfava a l’esprint en una etapa que havia estat marcada per la pluja en el darrer terç, a la vigília de l’arribada del primer final en alt. La jornada havia comptat amb una escapada de sis corredors amb Belkov, Koch, Marczynski, Rutkewicz, Baugnies i un Voeckler que va allargar la fuga en solitari fins els cinc últims quilòmetres.

Luka Mezgec repeteix triomf d’etapa a Girona – Foto: EFE / Toni Albir
Els escapats de la segona etapa – Foto: Namuss Films / Arxiu Volta a Catalunya

L’alta muntanya arribava a la tercera etapa, quedant tothom pendent de la meteorologia. Tot i que les darreres previsions no donaven neu, la Volta havia après de passades experiències tenint un pla “B” a la recambra. Fou una etapa que no oferí gaire batalla fins a la part final. S’originà d’inici una escapada de sis amb Zeits, Bobridge, Koch, Samouilau, Molard i Réza, que passaren els alts de Coubet i la Creueta al capdavant. Movistar, Katusha i Saxo-Tinkoff es van alternar en els relleus, donant caça a l’escapada a cinc quilòmetres del final, en el tram més dur d’ascens a La Molina (pujada per la GIV-4082). La feina de Dani Moreno a la part final fou clau per evitar els atacs i preparar el moviment del seu líder, però se li avançà Froome. El britànic, ja dins de l’últim quilòmetre, accelerà el ritme provocant una selecció enduent-se a Rodríguez, Contador i Quintana, “els quatre fantàstics”. Ubicat a roda de l’home de l’Sky, Joaquim Rodríguez se n’aprofità de la seva explosivitat per llençar l’atac definitiu i endur-se la victòria d’etapa i el liderat. A 5” entrava Contador, seguit de Quintana (+9”), Van Garderen (+11”) i Froome (+13”).

Joaquim Rodríguez, vencedor a La Molina – Foto: Namuss Films / Arxiu Volta a Catalunya
Jack Bobridge encapçala el pas per la Creueta (“Cima Peris”) – Foto: Namuss Films / Arxiu Volta a Catalunya

La quarta era l’etapa reina, amb el final en alt a Vallter 2000 havent superat abans els ports de la Collada de Toses, Canes, Oix i Rocabruna. La boira -sumada a la neu en els instants finals- va deixar sense cobertura televisiva una jornada que va comptar amb una escapada de cinc amb Clement, De Gendt, Mederel, Plaza i Serpa. Contador va declarar haver-se vist a YouTube el final a Vallter de l’any anterior i observar que prop d’un centenar de corredors van aguantar al davant fins els darrers tres quilòmetres. Així, el Saxo-Tinkoff va provar d’endurir la cursa al port anterior i l’Sky va ser l’encarregat de marcar el ritme a Vallter. Ho van provar Barguil, Contador i Froome, però l’únic realment profitós fou l’atac de Tejay Van Garderen amb Romain Bardet, que entraren per aquest ordre en línia de meta. Tot i això, el forat amb la resta de favorits fou escàs. A 3” entrava Contador, a 4” el “Purito”, a 5” Quintana i a 8” Froome.

Chris Froome – Foto: Namuss Films / Arxiu Volta a Catalunya
Alberto Contador – Foto: Namuss Films / Arxiu Volta a Catalunya

Després de les dues etapes de muntanya, la general quedava amb diferències molt petites. Joaquim Rodríguez liderava amb només 4” sobre Contador, 7” sobre Van Garderen i 10” sobre Bardet i Quintana. Tot i tenir un terreny poc favorable per obrir diferències, el madrileny fou qui més actiu es mostrà de cara a intentar arrabassar el blanc-i-verd al de Parets. A la cinquena etapa, entre Llanars i Valls, va mostrar les seves intencions al Coll de Lilla, ordenant al seu equip marcar un ritme fort i provant l’atac un parell de cops, però el líder es mostrà atent en tot moment. A l’esprint -amb nova victòria de Luka Mezgec– Contador va intentar forçar un tall col·locant-se en sisena posició, però tots els favorits van entrar amb el mateix temps.

La sisena etapa, entre El Vendrell i Vilanova i la Geltrú, fou de transició per als favorits abans de Montjuïc, tot i que no ho semblava en el moment de la sortida per la tensió que regnava a causa del fort vent a la zona. El vencedor, Stef Clement, sortí de l’escapada del dia que havia format amb altres vuit corredors: Molard, Serry, Voigt, Rutkiewicz, Piedra, Rolland, Howson i Sijmens. L’holandès, líder de la muntanya, va deixar anar els seus companys de fuga a dos quilòmetres del final, permetent-se el luxe d’assaborir la victòria en solitari.

Stef Clement, vencedor a Vilanova i la Geltrú – Foto: Namuss Films / Arxiu Volta a Catalunya

A l’última etapa s’arribava amb les mateixes diferències entre els favorits que havia deixat l’alta muntanya… i va concloure de la mateixa manera. La jornada va quedar deslluïda per la pluja. Contador va fer un parell de tímids atacs a les dues voltes finals, però era impossible desfer-se del “Purito”. El madrileny es penedia de no haver obtingut més renda a Vallter: “Aquell dia em veia amb forces, però no ho vaig saber aprofitar”. El Katusha va controlar l’etapa intel·ligentment, deixant marxar una escapada que recollís totes les bonificacions. Lieuwe Westra aconseguia la victòria en solitari amb més d’un minut sobre altres companys d’escapada com Burghardt i Voeckler, mentre que el grup de favorits entrava amb poc més de dos minuts perduts.

Lieuwe Westra, vencedor en solitari de l’última etapa a Montjuïc – Foto: Namuss Films / Arxiu Volta a Catalunya

Joaquim Rodríguez guanyava la seva segona Volta a Catalunya quatre anys després de la primera. Esdevenia l’onzè corredor de la història amb dues (o més) Voltes al seu palmarès, l’últim havia estat Miguel Indurain al ’91 que, de fet, n’aconseguí una tercera al ’92. La victòria del de Parets arribava després d’una concentració en altura al Teide i li havia servit per imposar-se als millors escaladors del món. Després d’uns magnífics 2012 i 2013, “Purito” anava decidit a l’assalt del Giro… però el pas per les Ardenes el van deixar tocat (fractures a dues costelles), acabant de truncar-se-li els plans en el mateix Giro, on abandonaria a la primera setmana. La resta de la temporada va quedar condicionada, sense anar a millor. Va fer el Tour per tornar a agafar ritme, però la lluita (perduda) pel mallot de la muntanya el van deixar amb massa desgast per estar en la batalla per La Vuelta. L’etapa i la general de la Volta, van ser les seves úniques victòries de l’any.

El podi de la Volta 2014 amb Joaquim “Purito” Rodríguez, Alberto Contador i Tejay Van Garderen – Foto: EFE

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: