Volta Catalunya 2011: Alberto Contador* dona llustre a la Volta del Centenari (*Michele Scarponi post-resolució del TAS)

“Només són tres les que comparteixen aquest honor, fet que demostra que és un exercici complicat”, eren les paraules de Christian Prudhomme, director del Tour de França, cap a la Volta a Catalunya, que en la seva noranta-unena edició celebrava el centenari de la seva creació (1911-2011). La ronda catalana, però, estava passant per una de les seves pitjors crisis, afectada per la falta de recursos econòmics. Per tal de no disparar-se el pressupost en una tercera part, es va haver de prescindir del directe televisiu, sent l’única cursa de l’UCI WorldTour sense poder emetre imatges en viu. I això que presentava el millor cartell a aquelles alçades de la temporada. Alberto Contador esdevenia el centre d’atenció, no només per la gran figura que era, sinó pel seu positiu al Tour del 2010 i les anades i tornades amb la RFEC, UCI i TAS. Al madrileny li farien front corredors de la talla de Levi Leipheimer, Chris Horner, Michele Scarponi, Ivan Basso, Janez Brajkovic, Igor Antón i un Cadel Evans que venia de guanyar la Tirreno-Adriatico. No podia defensar títol, ni ser-hi present en una edició tan especial, Joaquim Rodríguez, que es quedava a casa frustrat per una lesió al genoll.

Classificació general

  1. Michele SCARPONI (ITA)* 29h25m5s
  2. Daniel MARTIN (IRL) +12s
  3. Chris HORNER (USA) +12s
  4. Rigoberto URÁN (COL) +15s; 5. Xavier TONDO (ESP) +15s; 6. Ivan BASSO (ITA) +15s; 7. Cadel EVANS (AUS) +27s; 8. Kevin SEELDRAEYERS (BEL) +49s; 9. Bauke MOLLEMA (NED) +49s; 10. Blel KADRI (FRA) +49s; (…) i 153. Benjamín NOVAL (ESP) +53m25s

 

Lloret de Mar fou la localitat encarregada de donar el tret de sortida a la Volta del Centenari. Lluny del que s’esperava, la victòria d’etapa fou per Gatis Smukulis, vencedor després de formar part de la fuga del dia junt amb Gastauer, Sánchez Pimienta i Ramírez Abeja. Tots quatre obriren forat, arribant a tenir més de quinze minuts de marge. El grup no calculà amb gaire precisió i la feina dels Saxo Bank, Liquigas i Katusha va permetre neutralitzar als altres tres membres de l’escapada, però no al letó, que havia aprofitat l’alt de Sant Grau per marxar amb Gastauer. Posteriorment, Smukulis deixà enrere el luxemburguès i va poder assaborir la victòria obtenint 28” sobre el gran grup. El primer dia servia per descartar dos favorits a la victòria: Sastre i Menchov cedien més de 13 minuts.

Cadel Evans, un dels favorits a endur-se la victòria final – Foto: Arxiu Volta a Catalunya

Alessandro Petacchi havia encapçalat el gran grup el dia anterior i a la segona etapa, entre Santa Coloma de Farners i Banyoles, faria que tot tornés a la normalitat amb una victòria a l’esprint per davant de Rojas i Cardoso. El veterà velocista italià -que sumava 47 triomfs d’etapa a Giro, Vuelta i Tour- aconseguia el seu primer èxit de la temporada. El seu Lampre no va deixar gaire marge a una escapada formada per Rubén Pérez, José Benítez, David de la Cruz, Rutkiewicz i Tratnik, caçant-los en la penúltima volta del circuit de Banyoles.

Alessandro Petacchi, vencedor d’etapa a Banyoles – Foto: Arxiu Volta a Catalunya

La tercera era l’etapa reina, l’única d’alta muntanya en aquesta Volta amb l’arribada a Vallnord (Pal), amb previ pas per Coubet, Collada de Toses, Comella i Massana. Tots els pronòstics apuntaven cap a Alberto Contador, i el de Pinto -que a totes les curses on hi anava era per guanyar-les- no va fallar. El seu Saxo Bank va saber controlar l’escapada de sis corredors on hi havia Kruijswijk, Hoogerland, Minard, Toribio, Peterson i un jove Nairo Quintana (21), vencedor del Tour de l’Avenir al 2010. El colombià, en la seva aposta pel mallot de la muntanya, fou l’últim corredor en ser neutralitzat, just abans d’iniciar-se la Massana i on el líder, Smukulis, ja havia perdut contacte. Contador realitzà el seu atac a cinc quilòmetres de l’arribada, sabent que era la part més dura i quan encara el grup principal el formaven una cinquantena de corredors. En primera instància, el va seguir Leipheimer, però el nord-americà acabaria cedint davant del segon atac del madrileny. Contador va fer camí fins meta imposant-se en solitari i obrint un forat de 23” sobre Scarponi i Leipheimer. A 35” entraven Dan Martin, Horner i Cano; a 38” Tondo amb Basso i Urán; 50” perdia Evans.

Alberto Contador, vencedor de l’etapa reina a Vallnord – Foto: Arxiu Volta a Catalunya
Nairo Quintana (21) s’estrenava a l’UCI World Tour amb un paper prometedor – Foto: Arxiu Volta a Catalunya

Contador prenia el liderat i es convertia ja en el màxim candidat al triomf final. La quarta etapa, entre La Seu d’Urgell i El Vendrell, va ser una jornada molt ventosa, que no permeté la formació d’una escapada fins més enllà dels setanta quilòmetres de cursa. Finalment, Pliuschin, Frank, Rubén Pérez, Ardila i Toribio foren els qui formaren la fuga, tot i que mai arribaren a tenir més de dos minuts. S’arribà a l’esprint sent Manuel Cardoso el més ràpid, superant a Nizzolo i Rojas. El portuguès aprofitava l’absència de Petacchi, que havia abandonat de sortida. A El Vendrell la presència de periodistes s’havia multiplicat per cinc. El motiu? L’UCI apel·lava aquell mateix matí al TAS l’absolució proposada per part de la RFEC a Contador pel positiu del Tour de 2010.

La Volta tenia en Contador ja el vencedor virtual, però no hi hagué dia de descans pel Saxo Bank. A la cinquena etapa, entre El Vendrell i Tarragona, una escapada amb Froome, Jelle Vanendert, Cusin i Masciarelli, va fer treballar de valent el conjunt danès. L’italià de l’Astana era qui més perill oferia en estar a menys de dos minuts a la general. A més, els homes de Riis no comptaren amb l’ajuda de cap equip més fins a deu quilòmetres del final, en la preparació de l’esprint, que va acabar resolent-se en favor de Samuel Dumoulin. Un final en lleugera pujada a la Rambla Vella de Tarragona, que era idoni a les característiques del francès.

Samuel Dumoulin, vencedor d’etapa a Tarragona – Foto: Arxiu Volta a Catalunya
Chris Froome aviat veuria incrementada la seva popularitat en el món del ciclisme – Foto: Arxiu Volta a Catalunya

Similar fou la sisena etapa, entre El Vendrell i Mollet del Vallès, on una escapada de Mollema, Atapuma i Siutsou, no va permetre abaixar la guàrdia al Saxo Bank, que aquest cop trobà la col·laboració d’altres equips com Lampre i RadioShack. Els tres escapats se situaven a la general per sota dels dos minuts, sent l’holandès el més ben posicionat (+1’12”). A diferència dels altres dies, la disputa en dissabte i el pas per les zones més poblades del Vallès, va fer més notòria la presència del públic, que mostrava el seu afecte cap a Contador. A l’esprint de Mollet, la victòria fou per José Joaquín Rojas, que es treia un enorme pes de sobre després de ser dos cops segon i dos tercer en les anteriors arribades a l’esprint.

José Joaquín Rojas, vencedor d’etapa a Mollet del Vallès – Foto: Movistar Team

L’última etapa sortia des de Parets del Vallès, però sense l’heroi local, Joaquim Rodríguez, la baixa més destacada en la Volta del Centenari. Fou una jornada més tranquil·la pel Saxo Bank, que va poder controlar amb més facilitat. Al circuit final de Barcelona, als voltants del Pla de Palau, Samuel Dumoulin va repetir victòria d’etapa. Una de les notícies del dia era l’abandonament de Levi Leipheimer, segon a la general, que no prenia la sortida per problemes gàstrics. Guanyava així un lloc al podi Dan Martin, mentre que Michele Scarponi passava a ser segon…

Alberto Contador sumava la Volta a Catalunya al seu palmarès, en la seva primera participació: “Fins ahir no vaig mirar amb detall la llista de guanyadors. He vist a Merckx, Anquetil, Gimondi, Ocaña, Indurain… m’enorgulleix ser-hi ara entre ells”. Pel de Pinto havia estat una de les setmanes més complicades per la re-apertura del seu cas de dopatge. Un procediment que s’allargaria i que el TAS acabaria sentenciant un any després, sancionant-lo per un període de dos anys de forma retroactiva. Contador seria desposseït de títols com el Tour 2010, el Giro 2011… i també la Volta del 2011, que acabaria en mans de Michele Scarponi (l’italià, també beneficiat als despatxos en l’adjudicació del Giro d’Itàlia d’aquell mateix any).

El podi de la Volta de 2011 amb Contador, Scarponi i Dan Martin – Foto: EFE
Foto: Arxiu Volta a Catalunya
Michele Scarponi, vencedor final de la Volta de 2011 després de la sanció de Contador – Foto: Arxiu Volta a Catalunya

Per altra banda, els responsables de la Volta temien ara per la seva continuïtat, un cop superada l’edició del Centenari… “La Volta es troba a la UVI” deia Rubèn Peris, “estem decidits a sortir-ne endavant, però més del que fem ja és impossible”. La prova se sustentava amb el reduït pressupost, l’ajuda institucional i, en especial, per l’ajuda altruista dels centenars de voluntaris. Des de la perspectiva actual, però, podem dir que -afortunadament- la Volta del Centenari havia tocat fons, per tornar a reviure de mica en mica. El millor català havia estat Xavi Tondo*, finalitzant cinquè a la general per davant d’homes com Cadel Evans (vencedor aquell any del Tour): “Jo estimo la Volta, es la meva prova preferida. L’he anada a veure des que tinc ús de la raó, és el meu somni. Però necessitem més recolzament, que la gent torni a gaudir”.

Xavi Tondo, premiat com a millor català de la Volta de 2011 – Foto: Arxiu Volta a Catalunya

*El simpàtic corredor de Valls perdria la vida al maig d’aquell mateix any, en un accident quan es trobava de concentració a Sierra Nevada, preparant la que hauria estat la seva primera participació al Tour de França.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: