Volta Catalunya 1965: Deu anys després del seu germà, Antonio Gómez del Moral guanya una Volta dominada pel KAS

Atenent a les crítiques de l’any anterior, la quaranta-cinquena edició de la Volta a Catalunya va presentar un recorregut diferent que comptava amb tres contrarellotges, començant per la inaugural des de Tortosa i amb un format innovador per parelles. La resta es mantenia més o menys igual, amb vuit equips de deu corredors cadascun i amb les dates intocables. Els estrangers, tot i ser un pèl millors que l’any anterior, seguien sent de segona fila, es trobaven a faltar grans figures com Gimondi o Anquetil… però la Volta prometia que treballaven per canviar-ho l’any següent. Les figures espanyoles seguien sent Pérez Francés i els homes del KAS, equip a batre que s’havia imposat al Tour dos mesos enrere.

Classificació general

  1. Antonio GÓMEZ DEL MORAL (ESP) 29h8m7s
  2. Carlos ECHEVARRIA (ESP) +6m14s
  3. Roberto POGGIALI (ITA) +7m2s
  4. Ginés GARCÍA (ESP) +7m17s; 5. Antonio SUÁREZ (ESP) +9m25s; 6. Imerio MASSIGNAN (ITA) +9m30s; 7. Hans JUNKERMMANN (GER) +9m49s; 8. Johny SCHLECK (LUX) +9m54s; 9. Francisco GABICA (ESP) +9m54s; 10. Valentín URIONA (ESP) +11m7s; (…) i 55. Gabriel DE LA PAZ (ESP) +2h4m29s

Tortosa acollia la sortida de la Volta per primer cop amb una primera etapa en format de contrarellotge per parelles. Dins d’una enorme expectació, el KAS començà dominant clarament, ubicant tres de les seves cinc parelles en les primeres posicions. El duet format per Valentín Uriona i Francisco Gabica va marcar el registre més ràpid en els 79 quilòmetres de recorregut, amb una mitjana de 43,09 km/h. Els seguiren Antonio Gómez del Moral amb Echeverria, a 58”, i Martín Piñera amb Uribezubia, a 1’26”. Altres favorits com Pérez Francés es deixaven més de dos minuts des del primer dia. Uriona, en ser el primer que creuava meta, vestia el primer mallot blanc-i-verd.

Quatre dels sis components de l’equip vitorià que ocupaven les primeres posicions s’esborraren d’aquestes a la segona etapa, entre Tortosa i Tarragona. La jornada s’inicià amb multitud d’atacs fent que el grup rodés enfilat pel Remei i fins que acabà per trencar-se al pas per El Perelló, on un grup d’una vintena de corredors, amb representants de tots els equips, obrí un forat que s’explicità en meta en més de sis minuts. Remo Stefanoni s’imposava en un esprint molt disputat amb Segú en el final en pujada a les muralles de la ciutat romana. Echeverria passava a liderar la general amb Antonio Gómez del Moral, també del KAS, empatat a temps. A més d’Uriona o Gabica, també Pérez Francés, Foucher, Delberghe, Manzaneque o Geldermans s’acomiadaven de les seves opcions de victòria a la Volta en entrar amb el gran grup.

La tercera etapa, tot i resoldre’s també a l’esprint massiu, va estar molt disputada des de la sortida. El grup arribà a dividir-se en dos al tram entre Lilla i Belltall, entre els corredors distanciats hi havia el líder, Echeverria, però el KAS va acabar salvant la situació. A la part final, escaparen Foucher i Peixoto Alves, però acabaren sent caçats a menys de vint quilòmetres pel final. Lleida estrenava lloc d’arribada a la Rambla d’Aragó, l’esprint fou per Imerio Massignan, un italià que prometia arribar a ser una gran figura quan va guanyar la muntanya del Tour al 1960 i 1961, amb menys de 25 anys i entre les victòries de Bahamontes en aquesta classificació, però una nefritis va frenar la seva trajectòria: “he passat un calvari de quatre anys, tant dur ha estat que m’he quedat sense un sol cèntim, tots els meus calers han anat destinats a aquesta maleïda nefritis”.

El primer terç de la quarta etapa, que portava els corredors cap a Andorra, quedà marcat per la tranquil·litat en el grup i per la forta calor. Fou a partir de Ponts quan un atac d’Elorza, seguit després per Joao Roque, trencà l’harmonia del grup. El corredor d’Azcoitia acabà cedint quedant el portuguès tot sol, fou aleshores quan per darrere es produí el moviment de Willy Monty i Antonio Gómez del Moral. Restaven vint quilòmetres fins al final, aconseguiren sobrepassar a Elorza, però no arribaren a Roque, que vencia en solitari a Sant Julià de Lòria. A 24” entrava el duet perseguidor col·locant-se l’andalús, campió nacional en ruta, com a nou líder de la Volta. El gran grup entrava amb gairebé quatre minuts perduts.

Foto: Arxiu Volta a Catalunya

La cinquena etapa es dividia en dos sectors, el primer fou una cronoescalada de sis quilòmetres a La Rabassa, imitant el model de l’any anterior amb l’etapa de Campelles que tant va agradar. El primer parcial quedà marcat per l’ex aequo de tres corredors -Francisco Gabica, Joao Peixoto Alves i Ventura Díaz- i per l’abandonament de José Pérez Francés, novament decepció a la Volta que confirmava la mala temporada posterior al Tour de França, on guanyà l’etapa entre Ax-les-Thermes i Barcelona en una nova arribada de la ronda gal·la a Catalunya. A la tarda, els homes del KAS van haver de treballar de valent per portar al davant al seu líder cap a un grup que s’havia format amb Gabica, Peixoto Alves, Galera, Ventura Díaz, Silva i Schleck (el futur pare de Frank i Andy). Amb el grup compacte de nou, petits atacs se succeïren sent després de Coubet quan es destacaren Roberto Poggiali i Foucher, esdevenint l’italià -guanyador de la Fletxa Valona d’aquell any per davant de Gimondi i Simpson- el vencedor del segon sector a Olot. A escassos set segons entrà un grup d’una desena on hi havia el líder, mentre que el pilot entrava a més de mig minut. La suma de temps donà vencedor a Antonio Gómez del Moral, que s’havia deixat només set segons a la cronoescalada del matí. L’andalús ampliava el liderat, amb el seu company Echeverria com a immediat classificat a 5’27”.

La sisena etapa, també dividida en dos sectors, li serví a Antonio Gómez del Moral per aconseguir una nova victòria i refermar encara més el seu liderat. El de Cabra demostrà la seva superioritat a la contrarellotge de la tarda, en els 38 quilòmetres entre La Bisbal d’Empordà i Sant Feliu de Guíxols, marcant una mitjana de 44,7 km/h. El KAS seguia demostrant el seu domini copant els tres primers llocs que completaven Gabica i Uriona, a 28” i 37” respectivament. Abans, però, es disputà el sector en línia entre Olot i La Bisbal d’Empordà, fou a partir del pas per la Costa Brava quan la cursa es mogué a causa del vent. Ventura Díaz marxà escapat en solitari i podria haver arribat victoriós si no fos perquè es va trobar amb dos passos a nivell tancats a Celrà i Flaçà. Un cop caçat, saltà el belga Willy Monty que va treure una vintena de segons al gran grup a la ciutat empordanesa.

Amb la Volta ja sentenciada en favor d’Antonio Gómez del Moral, la prova presentava, per tercer dia consecutiu, una nova etapa de doble sector. En aquest cas amb dos parcials en línia… La premsa expressava la seva disconformitat per “l’abús de les jornades dobles”. No passà res en especial en dos sectors que no tenien gaires dificultats, els dos es resolgueren a l’esprint sortint victoriós del primer, entre Sant Feliu de Guíxols i Vallpineda (urbanització a Sitges), el belga Willy Monty i del segon, entre Vallpineda i Castelldefels, Ramón Saéz. Per acabar-ho d’adobar, el vencedor del global de l’etapa no fou cap dels dos sinó Adriano Passuello, l’italià guanyava gràcies a la seva regularitat en els dos finals (segon i cinquè).

L’última etapa era, aquest cop més que mai, un passeig dels corredors cap a Montjuïc. La sortida es donà després de “celebrar-se una Santa Missa” a la que molts dels cridats a assistir-hi van tenir una confusió amb l’horari i van fer valer la dita “arribar a misses dites”. Els primers quilòmetres van transcórrer per l’autopista d’El Prat fins a presentar-se a Montjuïc, allà va ser bona una escapada de Valentín Uriona i Edouard Delberghe, que van disputar-se la victòria “in extremis” -doncs el grup acabava sense cedir cap segon- en favor del basc.

Antonio Gómez del Moral guanyava la Volta deu anys després que ho fes el seu germà, José, present a la cerimònia final. Una Volta dominada de principi a fi per l’equip KAS, a les ordres de Dalmacio Langarica. L’esquadra vitoriana va endur-se la victòria global, la segona posició, la classificació de la muntanya, per equips i quatre victòries d’etapa… això sumava un enorme botí que era ben rebut, doncs els corredors van arribar amb la voluntat de guanyar el màxim de diners possible, doncs aviat es casaven quatre dels presents: el propi Gómez del Moral, Galera, Echeverría i Uribezubia… quines coses!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: