Volta Catalunya 1931: Lliçó apresa de Cañardo a la “Volta” de Cardona

Cinc mesos després de la proclamació de la II República a Espanya, es disputava una tretzena edició de la Volta a Catalunya carregada d’innovacions en el recorregut amb la sortida del territori català per fer arribades a Alcanyís (Aragó) -amb incursió per la Comunitat Valenciana- i una arribada, que va acabar anul·lant-se, a Perpinyà, que hauria donat un valor sentimental a la prova en trepitjar la “Catalunya francesa”. La primera nit de la cursa, l’organització rebia un escrit on, per ordre governativa, se suspenia la incursió pel territori francès. El governador de Barcelona, José Oriol Anguera de Sojo, havia invalidat el “passaport col·lectiu” que hauria permès el pas dels corredors per la duana.

Classificació general

  1. Salvador CARDONA (ESP) 54h48m42s
  2. Mariano CAÑARDO (ESP) +4m45s
  3. Aleardo SIMONI (ITA) +11m14s
  4. Aristide CAVALLINI (ITA) +18m30s; 5. José NICOLAU (ESP) +26m26s; 6. Cipriano ELYS (ESP) +32m33s; 7. Secondo BALMANION (ITA) +49m3s; 8. Valeriano RIERA (ESP) +51m21s; 9. Antonio ESCURIET (ESP) +1h4m55s; 10. Amulio VIARENGO (ITA) +1h5m22s; (…) i 61. Tomás CURTÓ (ESP) +10h35m56s

La participació d’aquell any apuntava a rècord si no fos perquè tota la representació belga va decidir, el mateix dia de la sortida, marxar cap a casa sense donar explicacions. Dels més de 150 pre-inscrits n’acabaren prenent la sortida 120. Les mirades estaven posades en el duel Cañardo-Cardona, tots dos corrent amb Orbea, i els corredors italians i francesos. La primera etapa fou un clàssic Barcelona-Reus, però passant, aquest cop, per Igualada (pel Bruc i, posteriorment, la Goda). La jornada s’inicià amb una hora de retard perquè es va haver de fer tornar alguns corredors, que es trobaven a l’alçada de Sant Just Desvern, que havien iniciat la marxa després que algun graciós donés la sortida… L’etapa transcorregué sense grans esdeveniments deixant veure com els favorits es reservaven pels dies propers. Salvador Cardona s’imposà a l’esprint, podent obtenir algun segon de marge, després d’un atac a 400 metres de l’arribada de Reus.

La segona etapa fou titllada com “la més dura de tots els temps” per part d’alguns corredors que ja havien corregut el Tour de França, com l’italià Amulio Viarengo: “més dura que el Tour, ni tan sols les etapes pirenaiques superen la duresa d’aquesta etapa” o el propi Salvador Cardona: “més difícil que l’etapa reina Baiona-Luchon que vaig guanyar al Tour del 29”. Els 239 quilòmetres entre Reus i Alcanyís foren un autèntic trencacames amb carreteres en molt mal estat. A la incursió per la província de Castelló, el Port de Querol -amb l’escalada a Morella- fou l’encarregat de seleccionar el grup. Els favorits hi eren al davant. A 10 quilòmetres de l’arribada, en un tram de descens, Mariano Cañardo llençà un atac que li permeté desfer-se dels seus rivals i entrar victoriós a Alcanyís i fer-se amb el lideratge després de treure 23” a Cardona, que també era bon baixador, però que patí una caiguda provocada -segons ell- per una empenta de l’italià Balmamion amb qui, en arribar a meta, gairebé arribaren a les mans.

Foto: Josep Gaspar

Malgrat el desgast acumulat de la jornada anterior, la tercera etapa -entre Alcanyís i Montblanc- començà amb batalla des de l’inici promulgada pel duet Cañardo-Cardona que, en veure’s superiors a la resta, decidiren posar duresa a la cursa amb l’objectiu de desfer-se dels seus rivals, en especial els italians. El Coll de Falset l’iniciaren els dos espanyols amb Cavallini, Viarengo, Simoni, Nicolau, Gascón i Elys, dels qui es desferen durant l’ascensió i els aconseguien treure un minut a Reus. El Coll de Lilla els serví per augmentar, de manera considerable, el seu marge i es plantaren a Montblanc amb set minuts d’avantatge sobre els seus perseguidors. Salvador Cardona va batre a l’esprint a Cañardo, que mantenia el lideratge de la prova.

La quarta etapa constava d’un puja i baixa entre Montblanc i Ripoll, sense ports de gran envergadura. La cursa rodà tranquil·la i no fou fins a Prats de Lluçanès (-24 km) quan la cursa se seleccionà gràcies a un atac de Cavallini, que fou només superat en meta per Cañardo mentre Cardona arribava tercer en el mateix grup. Els següents corredors arribaren amb minut i mig perduts. La cursa gaudia d’un dia de descans a Ripoll després de l’anul·lació de l’etapa francesa. Cañardo i Cardona reposaven a Ribes de Freser per afrontar les tres darreres etapes amb només 15 segons de diferència a la general.

La nova sisena etapa (cinquè dia de cursa) marxava de Ripoll a Terrassa empalmant amb el que hauria estat el traçat original a Figueres. Els italians Cavallini, Simone i Balmamion es van mostrar animats des de l’inici de la jornada i començaren marcant un fort ritme a la pujada al Coll de Santigosa. Cañardo va sortir a tots els atacs dels italians defensant així el lideratge. Fou al Coll de Parpers, passat Mataró, quan es desencadenà la batalla final. El grup principal havia quedat reduït als tres italians, Cañardo, Cardona, Nicolau i Caño. Després del descens, a l’entrada de Granollers, Cañardo patí una punxada que desencadenà en l’atac de Simoni i Balmamion, doncs l’altre italià, Cavallini, havia trencat el quadre poc abans, fet que li faria perdre el tercer lloc a la general. Balmamion acabà marxant sol, amb un minut de renda al seu pas per Sabadell (-8km), però quan tot semblava de cara cap a l’italià, una moto el va fer caure a terra. Amb això, arribaren Cardona i Simoni fent que el primer sortís victoriós a l’esprint de Terrassa. Cañardo entrava en meta amb poc més d’un minut perdut, fet que li feia cedir el lideratge situant-se a 52” de Cardona.

El perillós trio d’italians – Foto: Mundo Deportivo

La setena etapa, entre Terrassa i Manresa, es realitzà a un ritme tan baix que es va fer incomplint el reglament: mitjana inferior a 25 km/h. L’organització va deixar la classificació com a provisional i es va plantejar emetre una sanció col·lectiva, doncs, sota la normativa, la cursa podria haver-se donat per acabada a Manresa. La victòria fou per Ettore Balmamion, que rebia premi a l’infortuni del dia anterior i trencava l’hegemonia Cardona-Cañardo, que s’havien proclamat vencedors en les cinc etapes anteriors, de forma alterna. Tot i que no succeís cap fet destacable a l’etapa, aquella mateixa nit l’organització va emetre una sanció de cinc minuts sobre Cañardo pel simple fet d’acceptar la beguda d’un cotxe seguidor. El d’Olite, en conèixer la sanció, va agredir un dels comissaris fent que acabés sent denunciat a la UVE i corrent el risc de ser desqualificat durant tot un any.

Salvador Cardona – Foto: Arxiu Volta a Catalunya

Amb la cursa vista per sentència, la “Volta” acabava amb una etapa entre Manresa i Barcelona, amb un final a l’interior de l’Estadi de Montjuïc on es cobraren 0,5 pessetes per entrar. Entre les autoritats hi havia el President de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, que presencià la victòria d’etapa de Vicente Cebrián per davant d’un Mariano Cañardo que havia atacat a l’Avinguda de l’Exposició. Un moviment que no va ficar nerviós el líder, Salvador Cardona, que entrà relaxat amb 1’07” perduts respecte el d’Olite. El valencià havia caigut poc abans a l’alçada d’Esplugues per culpa d’un gos, però no va voler esforçar-se en enllaçar perquè sabia que la distància amb Cañardo era ja impossible de retallar. El d’Olite es quedà sense la seva quarta victòria a la “Volta” i reconegué que li havia servit de lliçó donat que s’havia confiat massa amb la distància que tenia amb Cardona, tret de la sanció imposada.

Salvador Cardona, vencedor de la Volta de 1931 – Foto: Arxiu Volta a Catalunya
Resum gràfic de La Vanguardia (1931)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: