Volta Catalunya 1928: L’inici de l’era Cañardo

Classificació general

  1. Mariano CAÑARDO (ESP) 51h3m36s
  2. Miquel MUÇ (ESP) +5m52s
  3. Juli BORRÁS (ESP) +16m32s
  4. Valeriano RIERA (ESP) +56m18s; 5. José FIGUERAS (ESP) +57m49s; 6. Manuel MARTÍNEZ (ESP) +1h3m28s; 7. Juan SEGARRA (ESP) +1h10m9s; 8. Ricardo FERRANDO (ESP) +1h25m59s; 9. Joan BIBILONI (ESP) +1h27m48s; 10. Jose Mª PALLARÉS (ESP) +1h35m0s; (…) i 40. Francisco CASADEMUNT (ESP) +20h10m3s

La Volta a Catalunya anava cada any a millor i en la desena edició la prova va tenir fins a nou etapes arribant, per primer cop, als Pirineus. Important va ser la baixa del vencedor de les dues darreres edicions, Victor Fontan, que malgrat estar inscrit, els efectes d’una caiguda a l’últim Tour de França, on guanyà dues etapes, el deixaren fora. El francès no va voler perdre’s aquesta prova que tant estimava i demanà a l’organització poder seguir-la des d’un cotxe, i així ho va fer.

Els pronòstics passaven a centrar-se en dos nacionals: Muç Miquel i Mariano Cañardo -ambdós membres de l’equip del FC Barcelona– que en edicions anteriors demostraren tenir nivell per disputar la victòria. L’alcalde de Barcelona, Darío Romeu i Freixa (Baró de Viver), donà la sortida de la primera etapa a les tres de la matinada. La ciutat, preveient la gran afluència de públic, va fer obrir el servei de metro durant tota la nit.

La primera jornada fou molt dura a causa del temps, un diluvi -amb tempesta d’aparell elèctric- acompanyà els corredors quan aquests arribaren a les Costes del Garraf. Una caiguda en un pas a nivell de Sitges provocà la primera selecció decisiva de l’etapa i de la “Volta”, un grup amb Cañardo, Muç, Borrás, Mateu, Antaa i Porzio quedà destacat. Però els incidents continuarien quan, a Constantí, un carro tirà a terra aquest primer grup en creuar-se’ls l’animal. Antaa -amb una ferida al cap- i Porzio -amb una roda trencada- foren els més desafortunats. Entre els quatre restants, Borràs acabà cedint a l’alçada de l’Hospitalet de l’Infant després de patir dues punxades. Mariano Cañardo aconseguí fer-se amb la seva primera victòria d’etapa a la “Volta” després d’imposar-se a l’esprint a Muç i a Mateu. Borràs fou el següent en arribar amb set minuts perduts. Aquella primera etapa ja donà forma a la classificació general i deixà fins a vuit abandonaments.

Miquel Mucio i Mariano Cañardo encapçalant el grup de favorits – Foto: Arxiu Volta a Catalunya

Els hotels de Tortosa, que quedaren plens aquella nit, es veieren obligats a habilitar banys i passadissos com a dormitoris, fins i tot alguns hagueren de dormir dins dels cotxes. A l’endemà, la segona etapa començà a baix ritme, notant-se la fatiga del dia anterior a les cames dels corredors. A més, la primera part de l’etapa fou caracteritzada pel fang que hi havia a la carretera. No va ser fins al Coll de Falset quan l’etapa s’animà, Cañardo veié l’oportunitat d’eliminar a Mateu quan aquest trencà la forquilla de la bici -va haver de continuar amb la d’un aficionat- i el d’Olite accelerà el ritme del grup. En coronar Falset el grup inicial de vint s’havia quedat en cinc i acabarien aguantant només Cañardo, Muç i Borràs després de superar el coll concatenat de Les Irles. Ja encarant la ciutat de Reus, al mateix temps que Borràs patia una punxada -que li provocà tres minuts de pèrdua- Pancera enllaçava amb els capdavanters, però l’esforç de l’italià no li fou suficient i Cañardo tornà a imposar-se a l’esprint.

Mariano Cañardo a Tortosa – Foto: Biblioteca Nacional de España

L’inici de la tercera etapa fou similar al de la jornada anterior, el ritme pausat va fer que els corredors superessin en grup el Coll de Lilla sense dificultats i que arribessin junts a Lleida on la dinàmica canvià després que el líder, Cañardo, patís una punxada que provocà una fugida generalitzada encapçalada per Giuseppe Pancera. El d’Olite va haver de canviar la roda amb el seu germà, José, fet que resultà de gran polèmica amb queixes de Muç que acabaren en res. Pancera va portar el grup a un ritme altíssim que provocà la selecció, el propi Muç aguantava com podia a roda de l’italià, que acabà vencedor a Tàrrega mentre Muç passava a ser nou líder en perdre Cañardo dos minuts i cinquanta segons.

La quarta etapa fou històrica per la “Volta” en quant a que significà, tot i l’absència de grans ports, la primera arribada als Pirineus amb la ubicació de la meta a Puigcerdà, un poble que ja era conegut per ser destinat a l’estiueig. Després de deu quilòmetres d’etapa, una moto tirà a Bibiloni, si bé l’incident no tingué conseqüències físiques sí en tingué de tècniques. L’italià Porzio i el francès Riera aprofitaren la confusió i la foscor per escapar. La resta, en no témer aquest duet, no perseguí. Durant força estona Riera fou cap de cursa en solitari en punxar el seu company d’escapada, arribant a tenir una renda de cinc minuts sobre l’italià i de catorze sobre el gran grup a l’alçada de Coll de Nargó (-75km). Però el francès acabà pagant l’esforç dedicat i, arribant a Puigcerdà, fou caçat per Carlo Porzio que s’imposà a l’esprint amb una maniobra polèmica tancant en el llançament a Riera. El grup, encapçalat per Cañardo, arribà a menys d’un minut de la parella.

L’etapa entre Puigcerdà i Figueres no fallà com a jornada reina, Mariano Cañardo volia recuperar el temps perdut i va voler imposar un fort ritme amb la Collada de Toses ja d’inici. Un grupet força seleccionat, coronà la Collada amb Riera al capdavant -la “Volta” arribava per primer cop als 1.800 metres- i tots els favorits s’aturaren per canviar el desenvolupament. Però un desafortunat Muç Miquel afrontà problemes, col·locà malament la cadena i, a sobre, es veié obligat a canviar de tubular. A tot això, Cañardo, Borràs i Riera s’havien llançat de manera desenfrenada en el llarg descens fins a Ribes de Freser. El navarrès i el català acabaren destacant-se i, amb la bona entesa que portaven, ja no els veieren fins creuar meta. Al Coll de Santigosa treien cinc minuts al grup de Muç i acabaren ampliant-se a sis minuts i cinquanta segons a l’arribada de Figueres, on s’hi imposà Borràs a un Cañardo que recuperava el liderat de la cursa amb quatre minuts, ja gairebé insalvables, sobre Muç, que havia patit una derrota moral que fou ampliada amb la victòria al dia següent de Cañardo a Palafrugell, en una etapa sense gaires incidències.

Foto: Biblioteca Nacional de España

També resultà de ritme monòton la setena etapa, entre Palafrugell i Banyoles, amb només 73 quilòmetres de recorregut. Els corredors arribaren gairebé tots junts i fou Manuel Martínez qui acabà imposant-se a la capital del Pla de l’Estany. A algun corredor ja se li feia llarga la “Volta”, la vuitena etapa errà en els pronòstics en quant que l’alt de Sant Hilari no provocà cap batalla entre els favorits, però fou a Olost (-30km) on Cañardo i Riera aconseguiren escapar per arribar destacats a Gironella, on el francès es va fer amb una merescuda victòria. Muç perdia dos minuts més donant la “Volta” per perduda i ubicant-se a sis minuts a la general.

La darrera etapa fou un passeig fins Barcelona, ni tan sols l’alt de Collbató, als peus de l’imponent muntanya de Montserrat, provocà cap selecció destacada. Arribà un grup força nombrós a Barcelona, Cañardo entrà primer al velòdrom de Sants marcant l’aturada dels temps de la general i proclamant-se, per primer cop, vencedor de la Volta a Catalunya. L’organització va dissenyar un final al velòdrom on una prova per eliminació -cada dos voltes s’eliminava un corredor del grup que havia entrat capdavanter- decidia el vencedor de l’etapa, que acabà sent el francès Marcel Autaa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: