“S. M. El Tubular”, aquest va ser el titular d’una columna del Mundo Deportivo com a visió del que estava sent la novena edició de la Volta a Catalunya. I és que gairebé tots els moviments destacats van produir-se gràcies a punxades dels favorits.
Aquesta edició de la ronda catalana va comptar amb la participació més nombrosa fins al moment, tot i l’absència de Muç Miquel; tant ell com Cañardo no van confirmar la seva inscripció fins a última hora, sent el de Perpinyà qui finalment no hi acudí en no arribar a un acord econòmic amb els organitzadors. Dels 58 participants, 9 eren estrangers amb forta presència francesa, que van ser els que acabarien dominant la cursa de principi a fi, guanyant les vuit etapes i la general final.
Classificació general
- Victor FONTAN (FRA) 51h3m34s
- Mariano CAÑARDO (ESP) +3m1s
- Georges CUVELIER (FRA) +12m2s
- Giuseppe PANCERA (ITA) +23m51s; 5. Juan MATEU (ESP) +1h2m33s; 6. Juli BORRÁS (ESP) +1h5m14s; 7. Juan JUAN (ESP) +1h25m25s; 8. Ferdinand LE DROGO (FRA) +1h48m46s; 9. José PONS (ESP) +1h59m18s; 10. José MURCIA (ESP) +1h59m46s; (…) i 25. Fernando MUNNÉ (ESP) +24h59m16s
Com venia sent habitual en aquells anys, a les tres de la matinada del 28 d’agost sortí des de Barcelona la caravana de ciclistes. Tot i l’hora, multitud de gent s’aplegà a la sortida i a la primera pujada del dia, l’Ordal. Els vorals estaven plens de cotxes i de vehicles tirats a cavall. Ferdinand Le Drogo -campió francès en ruta- fou el primer en animar la cursa atacant al descens de l’Ordal. Tot i arribar a tenir tres minuts de renda, fou caçat en el moment del control de signatura a Valls gràcies a l’empenta de Fontan, Vendrell i Cañardo iniciada al Coll de Santa Cristina. Un grup de 17 corredors acabà disputant-se la victòria a Tortosa, des d’on s’imposà Maurice Ville, campió de la “Volta” de 1923.
Cañardo fou la primera víctima de les punxades decisives en la segona etapa, entre Tortosa i Reus. El ciclista d’Olite, que corria al mateix equip de Fontan, va punxar a Mora d’Ebre després d’haver-se produït una forta selecció provocada per ell mateix a Gandesa. Cañardo va fer un esforç impressionant per tornar a enllaçar i, més de cor que amb força, va contraatacar a Falset. Els seus rivals -els estrangers Cuvelier, Le Drogo, Fontan i Pancera- l’agafaren ràpidament ensumant-se el perill i, en qüestió de segons, Cañardo quedà enrere. Le Drogo i Fontan acabaren jugant-se la victòria adjudicant-se-la aquesta el primer, amb l’extra del lideratge. Cañardo perdia prop de minut i mig.
El Coll de Lilla fou determinant per a la resolució de la tercera etapa, entre Reus i Igualada. Pocs quilòmetres després de la sortida, el coll serví per deixar la cursa seleccionada amb la lluita de Le Drogo i Fontan per la prima. Tot i ser caçats poc després per un grupet amb Cañardo, van tornar a forçar i marxar abans de Lleida. A Igualada es repetí el duel del dia anterior, però aquest cop amb victòria de Fontan, que passava a ser líder ex-aequo de la general. Cañardo -que tornà a punxar- i Cuvelier perderen poc menys de dos minuts.
La quarta etapa trencà el binomi Le Drogo-Fontan després que el primer patís fins a tres punxades en el tram final, entre Sant Quirze de Besora i Vic (-28 km). Le Drogo entrà en meta a onze minuts del vencedor a l’esprint, Georges Cuvelier, que s’imposava a Cañardo i Fontan, nou líder. La cursa no arribà a endurir-se fins el Coll de la Merolla (a La Pobla de Lillet) on un grup inicial de 17 quedà reduït a 6 corredors. Cañardo fou el primer en accelerar el ritme després de l’infortuni de Le Drogo i li valgué per fer-se amb la segona plaça de la general (+4’).
La mala sort acompanyà a Le Drogo també en l’inici de la cinquena etapa. De sortida, als mateixos carrers de Vic, el campió francès punxà, quelcom que aprofitaren Fontan i Pancera per augmentar el ritme encarant la pujada al Coll de Romagats, a les Guilleries. En coronar, el cap de cursa quedava tan sols amb Fontan, Cuvelier, Borrás, Cañardo i Mateu. A tan sols un quilòmetre de l’arribada, a Fontan li saltà el tubular, però perdé tan sols un minut respecte els altres quatre, amb un Cuvelier que repetia triomf a l’esprint de Banyoles.
Ferdinand Le Drogo, que havia tirat la tovallola i acabà perdent una hora i quaranta minuts més a Banyoles, es rescabalà en la sisena etapa amb una victòria en solitari a Sant Feliu de Guíxols després d’un atac a 50 quilòmetres de meta, no seguit per ningú donat el baix perill que suposava. La setena etapa deixà els quatre homes forts de la “Volta” -Fontan, Cañardo, Le Drogo i Cuvelier- al davant en el tram final de l’etapa amb l’ascensió al Collsacreu. Georges Cuvelier s’enduia la seva tercera victòria d’etapa a Caldetes.
L’última etapa significà una coronació en majúscules per a Victor Fontan, que fou el més fort a l’esprint de l’Avinguda de l’Exposició d’una Barcelona on els càlculs del moment donaven fins a cent mil espectadors. El francès rematà la seva victòria a la Volta a Catalunya tot i que, posteriorment, declarà que volia haver deixat guanyar a Cañardo davant de la seva gent, però que en veure que no podria superar els seus rivals a l’esprint decidí assegurar-se el triomf. Tot i el ple de victòries franceses, el ciclisme passava per un molt bon moment a Catalunya i Mariano Cañardo augurava un futur de campió. Així ho va presenciar el públic i les autoritats presents de la ciutat amb Jaime Milans del Bosch al capdavant, governador civil imposat pel Dictador Primo de Rivera.
tourdegila 