Després de dues edicions guanyades per corredors francesos, l’organitzadora UE Sants decidí donar caràcter nacional a la sisena edició de la “Volta”. Un gest aplaudit pel públic, ciclistes i mitjans. La raó era que el ciclisme esportiu es trobava en un moment crític per al seu ressorgiment, però vist el que havia passat en els darrers anys, era convenient escollir aquesta estratègia per tal d’evitar que la moral dels ciclistes espanyols es veiés encara més reduïda en veure’s clarament inferiors a la resta de corredors. Un cop s’hagués assolit un nivell superior, la cursa tornaria a obrir-se a l’exterior.
Classificació general
- Miquel MUÇ (ESP) 25h1m30s
- Teodoro MONTEYS (ESP) +10m13s
- Victorino OTERO (ESP) +15m10s
- Juan JUAN (ESP) +34m40s; 5. Jaume JANER (ESP) +38m40s; 6. Antonio TORRELL (ESP) +58m49s; 7. Pere SANT (ESP) +1h6m13s; 8. Manuel ALEGRE (ESP) +1h8m2s; 9. Jose Mª SANS (ESP) +1h30m36s; 10. Miguel GARCÍA (ESP) +1h38m23s; (…) i 27. Pablo GIESSMANN (GER) +9h50m0s
La “Volta” de 1924, va consistir de quatre etapes entre el 31 de maig i 3 de juny. A Barcelona, 36 corredors van prendre la sortida a les 4 del matí, significant això que la participació havia caigut respecte l’any anterior degut, principalment, al veto de la cursa als estrangers. L’etapa inaugural recorria les costes del Maresme i de la Costa Brava. Superat Sant Feliu de Guíxols, fou el jove Miquel Muç (Miquel Musió) -de Perpinyà- qui realitzà un atac aprofitant un empit camí de Palamós, que li va permetre obtenir la victòria en solitari a Figueres amb 4 minuts de renda sobre Teodoro Monteys, que no renuncià mai en la persecució.
La segona etapa també fou matinera, els corredors sortiren de Figueres a les cinc del matí. El Coll de Santigosa dictà sentència en quedar sols a la pujada Muç, Otero i -el balear- Juan. Monteys no els va perdre de vista i aconseguí enllaçar amb el trio al descens del coll, poc abans d’arribar a Sant Joan de les Abadesses. Els quatre es jugaren la victòria a la Plaça Major de Vic, sent Monteys el més ràpid a l’esprint.
La tercera etapa era considerada la més muntanyosa. Entre Vic i Reus els corredors havien de superar Can Maçana, l’alt de Goda i el coll de Lilla. El líder, Muç, aconseguí escapar-se al primer dels colls i mantingué la diferència sobre els seus perseguidors. Tornà a imposar-se, sota la pluja, a Reus en solitari amb cinc minuts de marge sobre Monteys.
Des de Reus, l’última etapa portava els campions a Barcelona, com ja venia sent tradicional, per les costes del Garraf. Van ser onze corredors els que entraren en el primer grup a la capital, sent Jaume Janer qui acabà imposant-se a l’esprint a la Plaça d’Espanya. Pocs quilòmetres abans, Janer també sortí vencedor d’un esprint fals: els corredors -atordits per la quantitat de públic i la caravana de cotxes i motos- van disputar l’arribada sota una pancarta on s’anunciaven festes populars, pensant-se que era la de meta.
Amb 21 anys, Miquel Muç guanyava la seva primera “Volta”. La premsa el comparava en qualitats i esperit amb Josep Magdalena, però el de Perpinyà tenia un punt feble: els descensos. En aquesta edició es va veure com Muç perdia, part de la renda guanyada, en trams de descens durant les seves cavalcades en solitari.
tourdegila 