Volta Catalunya 1923: La UE Sants pren les regnes d’una “Volta” on segueix el domini francès

Durant la dècada dels 20, l’esport esdevingué cada cop més popular, vinculant-lo així a la personalitat del país. Amb tot això, augmentà el nombre d’entitats, federacions i institucions esportives, entre les quals la Unió Esportiva de Sants, nascuda al 1922 de la fusió de diverses entitats. Va ser la seva secció de ciclisme, encapçalada per Ramon Torres, la que va fer renéixer la “Volta” prenent les regnes de l’organització.

Classificació general

  1. Maurice VILLE (FRA) 26h36m0s
  2. José PELLETIER (FRA) +13m10s
  3. José NAT (FRA) +20m47s
  4. Victorino OTERO (ESP) +27m35s; 5. Miquel MUÇ (ESP) +31m40s; 6. Etienne DORFEUILLE (FRA) +32m12s; 7. Miguel GARCÍA (ESP) +1h27m10s; 8. Francesc TRESSERRAS (ESP) +1h27m30s; 9. Juan SOLANAS (ESP) +1h28m2s; 10. Jose Mª SANS (ESP) +1h39m40s; (…) i 27. José DOMÉNECH (ESP) +9h19m42s

La cinquena edició va tenir lloc entre maig i principis de juny. Des de Montjuïc (Barcelona) sortiren 54 corredors, fent que la participació augmentés de forma notable envers les passades edicions. Malgrat les crítiques de la “Volta” de 1920, la prova va mantenir la seva categoria d’internacional: sis corredors estrangers eren de la partida. Des de la primera etapa, entre Barcelona i Reus, el domini dels francesos es feia notar. Amb les rampes de l’Arrabassada d’inici, seguit de l’Alt d’Ullastrell. El grup se seleccionà quedant reduït a Maurice Ville i Esteban Dorfeuilli al pas per Vilafranca del Penedès, sent el primer qui acabà imposant-se amb un minut de marge a Reus.

Des d’aleshores, Ville no deixà anar el liderat. A la segona etapa, entre Reus i Manresa, el càntabre Victorino Otero fou una petita llum d’esperança davant la superioritat dels francesos. Des de Tàrrega, els tres gals Pelletier, Ville i Nat formaren el cap de cursa i, un cop coronat Can Maçana, disposaven de 4 minuts sobre Otero. El càntabre, però, va fer un descens excel·lent i els acabà atrapant, però Ville tornà a ser el més llest i atacà poc després, imposant-se en solitari a Manresa. Otero s’havia de conformar amb un tercer lloc.

El domini dels francesos era aclaparador i és repetí a la tercera etapa entre Manresa i Figueres, en aquesta sorgí un nou nom, Miquel Muç (o Miguel Musió), qui amb 20 anys esdevenia una jove promesa del ciclisme català que fou capaç d’aguantar els francesos en la que es considerava l’etapa de muntanya, amb el coll de Santigosa camí d’Olot. Pelletier s’imposà a un Ville enrampat a Figueres i Muç arribà a tan sols dos minuts del vencedor i a un del líder de la general.

A Barcelona, en la quarta i última etapa, Maurice Ville tornà a imposar-se en un esprint polèmic per la gran afluència de públic sense control per part de la guàrdia municipal. La primera classificació va haver de ser proveïda per un redactor del Mundo Deportivo que testimonià l’arribada i, posteriorment, confirmada gràcies a una fotografia. La “Volta” havia tornat per quedar-s’hi, però el nivell dels corredors estrangers estava molt per sobre del dels locals, i això no acabava de convèncer…

Arribada de la Volta a Barcelona – Foto: Heraldo Deportivo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: