Durant la dècada dels anys 20, l’esport esdevingué cada cop més popular, vinculant-lo així a la personalitat del país. Augmentaren el nombre d’entitats, federacions i institucions esportives, entre les quals la Unió Esportiva de Sants, nascuda al 1922 de la fusió de diverses entitats. Va ser la secció de ciclisme d’aquesta, encapçalada per Ramon Torres, la que va fer renéixer la “Volta” prenent les regnes de l’organització.
Classificació general
- Maurice VILLE (FRA) 26h36m0s
- José PELLETIER (FRA) +13m10s
- José NAT (FRA) +20m47s
- Victorino OTERO (ESP) +27m35s; 5. Miquel MUÇ (ESP) +31m40s; 6. Etienne DORFEUILLE (FRA) +32m12s; 7. Miguel GARCÍA (ESP) +1h27m10s; 8. Francesc TRESSERRAS (ESP) +1h27m30s; 9. Juan SOLANAS (ESP) +1h28m2s; 10. Jose Mª SANS (ESP) +1h39m40s; (…) i 27. José DOMÉNECH (ESP) +9h19m42s
La cinquena edició va tenir lloc entre maig i principis de juny. Des de Montjuïc (Barcelona) sortiren 54 corredors, fent que la participació augmentés de forma notable envers les anteriors edicions. Malgrat les crítiques de la “Volta” de 1920, la prova seguia sent internacional: sis corredors estrangers eren de la partida. Des de la primera etapa, entre Barcelona i Reus, el domini dels francesos es feia notar. Amb les rampes de l’Arrabassada d’inici, seguit de l’Alt d’Ullastrell, el grup se seleccionà quedant reduït a Maurice Ville i Esteban Dorfeuilli al pas per Vilafranca del Penedès, sent el primer qui acabà imposant-se amb un minut de marge a Reus.
Des d’aleshores, Ville no deixà anar el liderat. A la segona etapa, entre Reus i Manresa, el càntabre Victorino Otero fou una petita llum d’esperança davant el domini dels francesos. Des de Tàrrega, els tres francesos Pelletier, Ville i Nat formaren el cap de cursa i coronat Can Maçana treien 4 minuts a Otero. El càntabre, però, va fer un descens excel·lent i els acabà atrapant, però Ville tornà a ser el més fort i llest i atacà imposant-se en solitari a Manresa. Otero s’havia de conformar amb un tercer lloc.
El domini dels francesos era aclaparador i es repetí a la tercera etapa entre Manresa i Figueres, en aquesta sorgí un nou nom: Miquel Muç (o Miguel Musió), que amb 20 anys esdevenia una jove promesa del ciclisme català en ser capaç d’aguantar els francesos en la que es considerava l’etapa de muntanya, amb Santigosa camí d’Olot. Pelletier s’imposà a un Ville enrampat a Figueres i Muç arribà a tan sols dos minuts del vencedor i a un del líder.
A Barcelona, en la quarta i última etapa, Maurice Ville tornà a imposar-se en un esprint polèmic per la gran afluència de públic sense control per part de la guàrdia municipal. La primera classificació va ser proveïda per un redactor del Mundo Deportivo que testimonià l’arribada i, posteriorment, confirmada gràcies a una fotografia. La “Volta” havia tornat per quedar-s’hi, però el nivell dels corredors estrangers estava molt per sobre del dels locals, i això no acabava de convèncer…
tourdegila 