Volta Catalunya 1913: Joan Martí, de la desqualificació a la glòria

Classificació general

  1. Juan MARTÍ (ESP) 18h56m23s
  2. Antonio CRESPO (ESP) +18m13s
  3. Guillermo ANTÓN (ESP) +50m32s
  4. Francisco TÚNICA (ESP) +1h25m28s; 5. Joaquín ANSÓN (ESP) +1h27m19s; 6. Pascual SERVICE (ESP) +1h34m39s; 7. Tomás FUENTES (ESP) +2h51m49s; 8. Salvador MARQUÉS (ESP) +2h58m21s; 9. Jaime MEZQUITA (ESP) +3h1m7s; 10. Víctor SAMMARINI (ESP) +4h18m52s; (…) i 12. Pedro H. VILLANUEVA (ESP) +8h1m11s

Des de Sants (Barcelona) i a les 6 del matí s’iniciava, amb 21 corredors, la tercera Volta a Catalunya. Una edició que havia passat a disputar-se al setembre, un mes més vinculat històricament a la Volta. La primera etapa, amb 190 quilòmetres camí de Lleida, era la més llarga. De sortida els corredors afrontaren les Costes del Garraf amb un pas sota la pluja per la Mala Dona. A Valls, Josep Magdalena -flamant vencedor de l’anterior edició- es veié obligat a abandonar en caure de dos metres d’alçada i trencar la forquilla de la seva bicicleta. El Coll de Lilla esperava a la sortida de Valls, sempre present en les primeres edicions, i allà fou quan Joan Martí agafà un forat que li seria més que suficient per guanyar la Volta. A Montblanc, Antoni Crespo -l’únic corredor que acompanyava el de La Garriga- va patir una caiguda similar a la de Magdalena, però amb millor sort, donat que va poder reprendre la marxa. Sense veure’s amenaçat, el líder Joan Martí es permeté fer una pausa per entrar a una taverna a beure aigua fresca per, seguidament, imposar-se en solitari als Camps Elisis de Lleida. Crespo era el segon en creuar meta, però amb 23 minuts ja perduts.

La segona etapa, entre Lleida i Manresa, va estar marcada també per la pluja. Els corredors van haver-se de baixar de la bicicleta diverses vegades per travessar algun gual on l’aigua els arribava fins els genolls. A La Panadella es va fer la primera gran selecció i, poc després, a Igualada només quedaren davant Martí, Crespo i Antón. Tots tres van superar junts l’alt de Can Maçana i van disputar-se l’esprint a Manresa, sent Antoni Crespo qui sortí victoriós.

Imatge de la sortida – Foto: Biblioteca Nacional de España

Des de Manresa sortiren només 13 supervivents per encarar la tercera i última etapa camí de Barcelona. Només de sortida, els millors de la cursa marxaren al capdavant a la pujada al Coll d’Estenalles des de Navarcles. Van ser Crespo, Mezquita, Martí i Ansón els corredors protagonistes de la jornada. Després del pas per Terrassa i Sabadell, el líder -Martí- perdé terreny degut a una punxada i posterior caiguda sense greus conseqüències. A la Manya perdia cinc minuts amb Crespo i Ausón, però aconseguia tornar a enllaçar a la pujada a Parpers. Tot i això, el malastruc continuà amb el líder que tornava a punxar al pas per Vilassar, això -sumat a una caiguda anterior d’Ausón- serví a Crespo per vèncer en solitari a la línia d’arribada ubicada al Saló de Sant Joan de Barcelona.

Arribada a Barcelona – Foto: Arxiu Volta a Catalunya

Joan Martí entrava cinc minuts després i esdevenia el tercer campió de la Volta a Catalunya. El de La Garriga, passà del fracàs a la glòria en una any: en l’anterior edició, Martí havia estat desqualificat per agafar una drecera al Coll dEstenalles, en el final de la primera etapa camí de Manresa. L’organització havia posat un control sorpresa a la zona preveient que algú podria agafar-la i ell va ser enxampat.

Joan Martí i Viñolas – Foto: Diputació de Barcelona
Mausoleu de Joan Martí, a La Garriga

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: