Després de l’èxit de l’edició inaugural, la Volta a Catalunya es disposava a continuar amb la segona edició, tot i que amb un canvi al calendari: la prova es passava a l’abril evitant així la cruesa meteorològica. La ciutat de Barcelona tornava a acollir la sortida, aquest cop des de l’Arc de Triomf. Minuts abans de l’inici, la Guàrdia municipal retirava el cartell de l’organització que anunciava el lloc de sortida malgrat que s’havia demanat permís. L’Ajuntament no havia aportat un sol cèntim a la disputa de la prova. Tret d’això, el públic s’amuntegava per veure els corredors.
Classificació general
- Josep MAGDALENA (ESP) 18h32m8s
- Joaquim MARTÍ (ESP) +44m16s
- Antonio CRESPO (ESP) +56m21s
- Lázaro S. VILLADA (ESP) +59m40s; 5. Joaquín RUBIO (ESP) +1h17m21s; 6. Vicente BLANCO (ESP) +1h37m18s; 7. Francisco TÚNICA (ESP) +1h43m39s; 8. Miquel TUSQUELLAS (ESP) +2h27m0s; 9. Manuel PLANELL (ESP) +2h28m49s; 10. José PÉREZ (ESP) +2h35m28s; (…) i 17. Luis VELA (ESP) +9h34m30s
Dels 37 pre-inscrits foren 30 els que acabaren prenent la sortida. La primera etapa posava rumb al Maresme per encarar el Coll de Parpers i tornar a canviar la direcció ja camí de Manresa, creuant els dos vallesos. La cursa quedava sentenciada en aquesta primera etapa quan Josep Magdalena marxà en solitari a l’ascensió al Coll d’Estenalles (per La Mata, des de Terrassa), els 12 quilòmetres de pujada amb rampes del 6-10% serviren a Magdalena per revenjar-se de l’anterior edició, on se li havien escapat un munt de possibilitats de victòria. El terreny després de coronar fins a Manresa, 30 quilòmetres principalment en descens, va fer que Magdalena s’imposés amb prop de 14 minuts de marge. Aquesta primera etapa testimoniava els primers abandonaments, entre ells el de Sebastià Masdeu -vencedor de la primera edició- tocat per les caigudes i avaries.
La segona etapa, entre Manresa i Lleida, tornava a ser una jornada selectiva. Des dels primers quilòmetres, amb les rampes de Can Maçana, el grup quedava reduït fins que, a l’alçada de Porquerisses, només hi restaven Crespo i -el líder- Magdalena. Sense que la col·laboració entre els dos esdevingués quelcom característic entre el duet capdavanter, arribaren als Camps Elisis de Lleida i Magdalena arrasà a l’esprint obrint un forat de set segons amb Crespo.
L’última etapa, de Lleida a Barcelona, començava amb només 19 corredors. La jornada era llarga, 172 quilòmetres, i això que va haver-se de reduir en eliminar-se el pas per Tarragona degut al mal estat de la carretera. A Vimbodí (km 50) un noi creuà la carretera provocant la topada de Blanco contra un cotxe de l’organització. El corredor basc, que inicialment perdé el coneixement, aconseguí refer-se i tornà a rodar. La cursa, camí de Valls, tornava a superar el Coll de Lilla, plena de gent amb cotxes aparcats a les cunetes. L’organització va preveure una neutralització de quinze minuts en coronar el coll perquè els corredors poguessin avituallar-se amb tranquil·litat: caldo, ous i champagne per als herois.
Per les costes del Garraf, s’encarava el final d’etapa amb Magdalena, Villada i Crespo com a cap de cursa. El velòdrom de Sants, amb molt de públic com l’any anterior, testimoniava el hat-trick de Magdalena, que s’imposava a l’arribada havent evitat uns atacs anteriors de Villada. Finalment, 17 corredors classificats i aquesta edició només tenia un nom, el de Josep Magdalena.
tourdegila 