Volta Catalunya 1911: “Tarraco” guanya la primera edició amb una sabata i una espardenya

Classificació general

  1. Sebastià MASDEU (ESP) 15h30m40s
  2. Josep MAGDALENA (ESP) +2m46s
  3. Vicente BLANCO (ESP) +17m55s
  4. Vicente LINARES (ESP) +46m20s; 5. Otilio BORRÁS (ESP) +1h12m23s; 6. Cesáreo RUIZ (ESP) +1h19m49s; 7. Pedro GIRÓ (ESP) +1h42m54s; 8. Jesús ROCHE (ESP) +1h47m49s; 9. Jesús CUESTA (ESP) +2h1m14s; 10. Manuel PLANELL (ESP) +2h21m48s; (…) i 22. Rafael ESCODA (ESP) +9h22m9s

El matí del 6 de gener de 1911, dia de Reis, sota una intensa pluja i el fred d’aquella època de l’any, la primera Volta a Catalunya començà a rodar. Trenta-quatre corredors eren partícips d’un nou projecte esportiu nascut de la mà del Club Deportivo de Barcelona i de l’impuls mediàtic per part del diari Mundo Deportivo, fundat cinc anys abans.

La “Volta” es convertia en un esdeveniment ciclista pioner a Espanya sent, a dia d’avui, la tercera ronda per etapes més antiga del món després del Tour de França (1903) i el Giro d’Itàlia (1909). Rafael Vallbona ho deixa ben clar en el seu llibre “Volta a Catalunya: 1911-2011, un segle d’esport i de país”: “El naixement de la “Volta” […] va ser una expressió pràctica de la idea de modernitat d’aquella època lligada a l’esport i del caràcter emprenedor, raonable i agosarat de la societat catalana. En un país en ple creixement econòmic, amb una burgesia emergent i una classe obrera organitzada, col·lectivament es va entendre que, per tenir un lloc capdavanter en la nova civilització, calia ser del seu temps. I a primers de segle XX l’esport era un dels senyals de cosmopolitisme més evidents.”

La Unión Velocipédica Española (UVE), creada al 1894, renaixia al 1899 en ser traslladada pel català Claudi de Rialp a Barcelona poc després d’haver estat dissolta a Madrid per falta d’assistents. Esdevenint una de les poques federacions estatals amb seu a Barcelona, la presència de la UVE a Catalunya era un altre impuls per a la fundació de la “Volta”. Fou a l’octubre del 1910 quan el Club Deportivo de Barcelona -gràcies a la iniciativa dels periodistes del Mundo Deportivo, Miquel Artemán i Narcís Masferrer- realitzà els preparatius de la primera ronda ciclista catalana. En un intent de fer més dura la prova, els organitzadors decidiren fer-la al gener, assegurant-se que la meteorologia seria un ingredient èpic, seguint així l’exemple del Tour que, al 1910, va incloure els Pirineus per primer cop en el seu recorregut.

Dels 34 corredors que van prendre la sortida des de Reina Elisenda (Sarrià, Barcelona), 24 eren catalans i la resta d’altres indrets de l’Estat. Per a l’organització ja esdevenia un èxit comptar amb la presència de corredors vinguts de ciutats com Gijón o Bilbao. El fred i la pluja no van amagar la il·lusió dels corredors i del públic que presencià la sortida dels corredors. A les onze del matí, es va donar el tret de sortida camí de Tarragona i el gran grup va començar a altes revolucions. La presència d’esprints intermedis, amb premis de 100 ptes., eren un incentiu per als participants, cosa que, sumat a l’estat de les carreteres, va provocar múltiples caigudes i els primers abandonaments.

Foto: Arxiu Volta a Catalunya

El ciclisme d’aquella època s’assemblava més a un esport d’eliminació. El grup anava seleccionant-se a mesura que passaven els quilòmetres. A les rampes de la Mala Dona (Costes del Garraf), on es produïren alguns despreniments que només provocaren danys materials en algun cotxe, el pilot començà a reduir-se quedant només 9 corredors al capdavant al pas per Sitges. Van ser Sebastià Masdeu i Josep Magdalena els que aconseguiren, poc després, desenganxar-se de la resta i entrar al capdavant a Tarragona, però fou el primer qui -com a bon tarragoní, coneixedor de l’arribada de la Rambla- s’imposà a la línia d’arribada.

La mateixa Rambla de Tarragona va ser l’escenari de la sortida de la segona etapa i el grup ja havia patit quatre baixes. En la mateixa dinàmica que la jornada anterior, l’eliminació de corredors s’inicià al Coll de Lilla, aguantant al capdavant només cinc, entre els quals s’hi trobaven Masdeu i Magdalena. Fou Cesáreo Ruiz qui, a Vinaixa (-45km), decidí marxar en solitari. El logronyès acabaria imposant-se als Camps Elisis de Lleida seguit, un parell de minuts més tard, per Vicente Blanco i el líder, Masdeu, que aconseguia treure gairebé 3 minuts a Magdalena, que havia patit una crisis a Les Borges Blanques (-25km). La segona etapa fou la més dura de la primera edició de la “Volta”, el fred -amb les carreteres glaçades- va ser un fort enemic a batre per tots els corredors. Algun corredor com Lázaro Villada, vençut pel fred a Vinaixa, va decidir prendre’s un descans en el llit d’una amable habitant del poble fins que un company, Rafael Escoda, el despertà hores després i acabaren l’etapa.

Foto: Arxiu Volta a Catalunya

Barcelona esperava l’arribada dels herois i s’impacientava en veure qui seria el primer ciclista en coronar-se a la “Volta”. Des de Lleida, poc més de 150 quilòmetres separaven els corredors de la glòria. Passat l’equador de l’etapa, al peu de la Panadella, quatre corredors es destacaven al davant: Masdeu (líder), Magdalena, Pérez i Blanco. Aleshores, el líder caigué a l’aigua en pensar que podria travessar un gual sense haver de baixar de la bicicleta. En aixecar-se ràpidament, se n’adonà que tenia un peu descalç, i pensà que se li escaparia la victòria per aquesta situació. Per sort, va trobar-se un camperol i va suplicar-li que li deixés la seva espardenya, l’expressió del seu semblant devia ser tal que va accedir a prestar-li. Masdeu reprenia la marxa vuit minuts després de la resta, i aconseguí caçar després de llançar-se en el descens de Can Maçana/Els Brucs (-51km), que havia coronat retallant a la meitat el temps que perdia des de la represa. Blanco i Magdalena havien marxat junts, però els hi mancà la cooperació, fet que permeté que Masdeu els acabés caçant en el pas per Sant Andreu de la Barca. El terreny restant era assequible per salvar el liderat i a Magdalena se li havia escapat una opció d’or per endur-se la victòria final.

La gran afluència de públic i la falta de personal de seguretat provocà que el trio capdavanter no disposés de gaire espai de cara a disputar l’esprint. Masdeu repetia triomf a l’antic velòdrom de Sants (o del Cubell) rematant així la seva victòria a la general. El tarragoní, premiat amb 500 ptes. per la victòria final, era el primer en estrenar el quadre d’honor de la “Volta” a Catalunya.

Si es fa un cop d’ull a la llista d’inscrits d’aquesta primera edició, el nom de Sebastià Masdeu no apareix enlloc: “Els meus pares no volien que corregués (les mares estaven convençudes que pedalar tornava tuberculosos els seus fills). M’entrenava d’amagat. Vaig haver de fer el mateix per inscriure’m i vaig optar pel nom de la meva antiga i estimada ciutat: “Tarraco”.” En efecte, era el dorsal 22.

Dorsals oficials de la primera “Volta” – Foto: Mundo Deportivo
Placa commemorativa en el Passeig de Reina Elisenda (Sarrià), lloc de sortida de la primera “Volta” – Foto: Javier Gilabert

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: