(Text en català a continuació / Texto en castellano a continuación)
More than three thousand kilometers around a country in 25 days, counting the previous days and the rest days too, require the organizers a hard planning of the accommodations of the 22 teams with their riders, directors and assistants, in addition to those of all the organizational team and the race staff. Resting is a key element for riders after each stage and the hotel becomes, in addition to the place where riders should sleep a minimum of 8 hours in order to recover, in a space of coexistence, disconnection, reflection and recovery. Of course, the quality will be different depending on the place assigned by the organizer, taking into account, also, the additional kilometers of transfer that the trip to the hotel may involve.
Team Sky, always innovative in this kind of things, tried to avoid the negative effects that could produce to their riders a bad choice of accommodation or those negative effects that suppose changes of bed day after day. The British team took a motorhome to the 2015 Giro d’Italia, in order that his leader, Richie Porte, sleep there after each stage (one of those “marginal gains”). After complaints from several teams, the UCI issued a ban the following month:
Art. 2.2.010, UCI Regulations: “In all road stage races on the international calendar, the organisers must cover the subsistence expenses of the teams from the night before the start to the final day; riders must stay in the hotels provided by the organiser throughout the entire duration of the race”
That means that an element as important as resting is left in hands of the organizer. The choice of the hotel, then, should be carried out in equal conditions for all the participants, avoiding giving an advantage to one team over another and that’s what UCI rule seeks for. But is it really like that? Stories of bad hotels can be read in some books of anecdotes about the Tour de France, for example. Also now, thanks to riders interactions in social media, you can see examples of real dens in which anyone would want the night to pass as soon as possible.
For this piece I have analyzed the valuation of the hotels in which the 22 teams participating in the Vuelta a España 2018 (August 25th to September 16th) will spend their nights. In Spain, each region (Comunidad Autónoma) has its own criteria to grant a rating to hotels ranging from 1 to 5 stars (lower to higher quality).
The conclusion obtained after the analysis is that, although there is no an abysmal difference, there is no equality in the quality of the accommodations assigned to the participating teams. There are even preferences towards some particular teams.
Bahrain-Merida, with an average of 4.14 stars, is the team with the highest average quality in the accommodations assigned by the organization for this La Vuelta edition. They are closely followed by Movistar Team (4) and Astana (3.95). Anyone would think that, on the contrary, the team with the worst quality average will be a ‘wildcard team’ (PCT) but it is not, Team Sunweb presents an average of 3 stars in their accommodations, a difference of 1.14 stars over Vincenzo Nibali’s Bahrain-Merida.
Image 1: Hotel rating per stage and per team (including average)
Another issue that is of interest, is to observe how the -few- 5-star hotels are not assigned equally. Out of 22 teams, up to 10 sleep some night in a 5-star hotel, but Bahrain-Merida (4), Movistar (3) and Quick-Step (2) are the only ones that repeat in that top-quality hotels. On the other hand, Bahrain-Merida and Astana only sleep one night in a three-star hotel, the rest of the nights in hotels of 4 or more. While there are 15 different teams that have to spend nights in 1 or 2 star hotels and, lots of them, more than one night.
In this case, La Vuelta is not following one of the UCI specifications for organisers:
11.4 PRINCIPLE OF EQUITY BETWEEN TEAMS, Specifications for Organisers: In stage races, it is up to the organiser to draw up a list of hotels where the teams will stay and to allocate the teams to the various establishments. The organiser should observe strict impartiality between the teams when conducting this allocation. If the hotels are of varying quality, a rotation system should be used to ensure that the teams all accumulate the same number of hotel stars by the end of the race.
Example: if, during a two-day race, team A stays in a two-star hotel on the first night and team B stays in a four-star hotel, it must be ensured that the following night team A stays in a four-star establishment while team B is accommodated in a two-star hotel. Every team must accumulate the same number of hotel stars over the course of the event.
Image 2: Number of stays in hotel by rating per team
Image 3: Distribution of Vuelta a España 2018 hotels rating average per team
Summing up, the assignment is not the same for everyone, it is assumed, after the analysis, that there are teams with more “power” than others at the time of the assignment. Perhaps exchanges of favors between teams and organizer are behind. Would Bahrain-Merida be in first place Nibali was not in the start list? Would Sunweb come in last position if he took Tom Dumoulin and / or Michael Matthews? Draw your conclusions, the data is there.
UPDATE (Aug. 21)
I have done the same analysis with last edition of Tour de France hotels. The overall quality of hotels is a bit worse than La Vuelta ones, but Le Tour is trying to follow equity allocations in a better sense than La Vuelta.
At Le Tour, difference between the team with best rating hotels average and the team with the worst one is about 0.48 (Astana, 3.76; Bora-Hansgrohe, 3.29), more than a half that the difference that we observe at La Vuelta.
Image 4: Distribution of Tour de France 2018 hotels rating average per team (please note that the chart is scaled equally as the one in Image 3)
***
Més de tres mil quilòmetres al voltant d’un país en 25 dies, si comptem els dies previs i les jornades de descans, requereixen als organitzadors una dura planificació de les estades dels 22 equips amb els seus corredors, directors i auxiliars, a més de les de tot l’equip organitzatiu i el personal de carrera. El descans és un element clau per als corredors després de la conclusió de cada etapa i l’hotel es converteix, a més d’en el lloc on complir amb les 8 hores de son per recobrar energies, en un espai de convivència, desconnexió, reflexió i de recuperació. És clar que la qualitat serà diferent segons el lloc assignat per l’organitzador, tenint en compte, també, els quilòmetres addicionals de trasllat que pot suposar el trajecte a l’hotel.
L’Sky, sempre innovador en aquest tipus d’assumptes, va intentar evitar els efectes negatius que podien produir als seus corredors una mala elecció d’allotjament o els que suposen els canvis de llit dia rere dia. El conjunt britànic es va endur un motorhome al Giro d’Itàlia del 2015, fent que l’aleshores líder de l’equip, Richie Porte, dormís allà després de cada etapa (un d’aquests “marginal gains“). Després queixes de diversos equips, l’UCI va treure una prohibició al mes següent:
Art. 2.2.010, Normativa UCI: “En totes les curses del calendari internacional, els organitzadors han de cobrir les despeses de subsistència dels equips des de la nit abans del començament fins al darrer dia, els corredors han de romandre als hotels proporcionats per l’organitzador durant tota la durada de la cursa”
Això vol dir que es deixa en mans de l’organitzador un element tan important com el descans. L’elecció de l’hotel, doncs, hauria de realitzar-se en igualtat de condicions per a tots els participants evitant donar avantatge a un equip sobre un altre i així ho pretén la norma UCI. Però, ¿passa realment així? Històries de mals hotels es poden llegir en algun llibre d’anècdotes sobre el mateix Tour de França. També ara, gràcies a les publicacions dels corredors en les xarxes socials, es poden observar exemples de veritables antres en què qualsevol vol que la nit passi el més aviat possible.
Per a aquest article s’ha analitzat la valoració dels hotels on pernoctaran els 22 equips que participen en la Volta a Espanya del 2018 (25 d’agost a 16 de setembre). A Espanya, cada comunitat autònoma té els seus propis criteris per atorgar una valoració als hotels que va d’1 a 5 estrelles (menys a més qualitat).
La conclusió obtinguda després de l’anàlisi és que, tot i que no existeix una diferència abismal, no hi ha una igualtat en la qualitat dels allotjaments assignats als equips participants. S’observen, fins i tot, preferències cap a algun equip en particular.
L’equip Bahrain-Merida, amb una mitjana de 4,14 estrelles, és l’equip amb més qualitat de mitjana en els allotjaments que li ha assignat l’organització per aquesta edició de La Vuelta. El segueixen de prop Movistar Team (4) i l’Astana (3,95). Qualsevol pensaria que, de forma contrària, el conjunt amb la pitjor qualitat de mitjana serà un equip convidat (PCT) però no és així, el Sunweb presenta una mitjana de 3 estrelles en els seus allotjaments, una diferència de 1,14 estrelles sobre l’equip de Bahrain de Vincenzo Nibali.
Un altre assumpte que destaca és observar com els -pocs- hotels de 5 estrelles no s’assignen de forma igual. Dels 22 equips, fins a 10 dormen alguna nit en un hotel de 5 estrelles, però Bahrain-Merida (4), Movistar (3) i Quick-Step (2) són els únics que repeteixen. D’altra banda, Bahrain-Merida i Astana tan sols dormen una nit en un hotel de tres estrelles, la resta de nits en hotels de 4 o més. Mentre que hi ha 15 equips diferents que han de passar nits en hotels d’1 o 2 estrelles.
En aquest cas, La Vuelta no està seguint una de les especificacions per als organitzadors de la UCI:
11.4 PRINCIPI D’EQUITAT ENTRE EQUIPS, Especificacions per a organitzadors: en les voltes per etapes, correspon a l’organitzador elaborar una llista dels hotels on els equips faran estado i assignaran els equips als diferents establiments. L’organitzador ha d’observar una estricta imparcialitat entre els equips en la realització d’aquesta assignació. Si els hotels tenen una qualitat variable, s’hauria d’utilitzar un sistema de rotació per garantir que tots els equips acumulin el mateix nombre d’estrelles de l’hotel al final de la cursa.
Exemple: si, durant una cursa de dos dies, l’equip A es queda en un hotel de dues estrelles la primera nit i l’equip B es queda en un hotel de quatre estrelles, s’ha d’assegurar que l’equip A passi la nit següent a un hotel de quatre estrelles, mentre que l’equip B la passi en un hotel de dues estrelles. Cada equip ha d’acumular el mateix nombre d’estrelles de l’hotel al final de la cursa.
En conclusió, l’assignació no és igual per a tothom, se suposa, després de l’anàlisi, que hi ha equips amb més poder que altres a l’hora de l’assignació. Potser intercanvis de favors entre equips i organitzador estan darrere. Estaria Bahrain-Merida en el primer lloc si no portés a Nibali? Apareixeria Sunweb en última posició si es portés a Tom Dumoulin i / o a Michael Matthews? Valoreu vosaltres, les dades són aquestes.
ACTUALITZACIÓ (21-Ago.)
He realitzat el mateix anàlisi amb els hotels de la passada edició del Tour de França. La qualitat global dels hotels és una mica pitjor que la de la Vuelta, però el Tour intenta ser més just en les assignacions d’hotels que la Vuelta.
Al Tour, la diferència entre l’equip amb millor qualificació mitjana dels hotels i el pitjor és de 0,48 (Astana, 3,76; Bora-Hansgrohe, 3,29), més de la meitat que la diferència que observem a La Vuelta.
***
Más de tres mil kilómetros alrededor de un país en 25 días, si contamos los días previos y las jornadas de descanso, requieren a los organizadores una dura planificación de las estancias de los 22 equipos con sus corredores, directores y auxiliares, además de las de todo el equipo organizativo y el personal de carrera. El descanso es un elemento clave para los corredores tras la conclusión de cada etapa y el hotel se convierte, además de en el lugar donde cumplir las 8 horas de sueño para reponer energías, en un espacio de convivencia, desconexión, reflexión y de recuperación. Claro que la calidad será diferente según el lugar asignado por el organizador, teniendo en cuenta, también, los kilómetros adicionales de traslado que puede suponer el trayecto al hotel.
El Sky, siempre innovador en este tipo de asuntos, intentó evitar los efectos negativos que podían producir a sus corredores una mala elección de alojamiento o los que suponen los cambios de cama día tras día. El conjunto británico se llevó un motorhome al Giro d’Italia del 2015, haciendo que su entonces líder, Richie Porte, durmiera allí tras cada etapa (uno de esos “marginal gains“). Tras quejas de varios equipos, la UCI sacó una prohibición al mes siguiente:
Art. 2.2.010, Normativa UCI: “En todas las carreras del calendario internacional, los organizadores deben cubrir los gastos de subsistencia de los equipos desde la noche antes del comienzo hasta el último día, los corredores deben permanecer en los hoteles proporcionados por el organizador durante toda la duración de la carrera”
Eso quiere decir que se deja en manos del organizador un elemento tan importante como el descanso. La elección del hotel, pues, debería realizarse en igualdad de condiciones para todos los participantes evitando dar ventaja a un equipo sobre otro y así lo pretende la norma UCI. Pero, ¿ocurre realmente así? Historias de malos hoteles se pueden leer en algún libro de anécdotas sobre el mismo Tour de Francia. También ahora, gracias a publicaciones de los corredores en las redes sociales, se pueden observar ejemplos de verdaderos antros en los que cualquiera desea que la noche pase lo antes posible.
Para este artículo se ha analizado la valoración de los hoteles en los que pernoctarán los 22 equipos que participan en la Vuelta a España del 2018 (25 de agosto a 16 de septiembre). En España, cada Comunidad Autónoma tiene sus propios criterios para otorgar una valoración a los hoteles que va de 1 a 5 estrellas (menor a mayor calidad).
La conclusión obtenida tras el análisis es que, aunque no hay una diferencia abismal, no existe una igualdad en la calidad de los alojamientos asignados a los equipos participantes. Se observan, incluso, preferencias hacia algún equipo en particular.
El equipo Bahrain-Merida, con una media de 4,14 estrellas, es el equipo con mayor calidad de media en los alojamientos que le ha asignado la organización para esta edición de La Vuelta. Le siguen de cerca Movistar Team (4) y el Astana (3,95). Cualquiera pensaría que, de forma contraria, el conjunto con la peor calidad de media será un equipo invitado (PCT) pero no es así, el Sunweb presenta una media de 3 estrellas en sus alojamientos, una diferencia de 1,14 estrellas sobre el equipo bahreiní de Vincenzo Nibali.
Otro asunto que llama la atención es observar como los -pocos- hoteles de 5 estrellas no se asignan de forma igual. De los 22 equipos, hasta 10 duermen alguna noche en un hotel de 5 estrellas, pero Bahrain-Merida (4), Movistar (3) y Quick-Step (2) son los únicos que repiten. Por otro lado, Bahrain-Merida y Astana tan solo duermen una noche en un hotel de tres estrellas, el resto de noches en hoteles de 4 o más. Mientras que hay 15 equipos diferentes que tienen que pasar noches en hoteles de 1 o 2 estrellas.
En este caso, La Vuelta no está siguiendo una de las especificaciones para los organizadores de la UCI:
11.4 PRINCIPIO DE EQUIDAD ENTRE EQUIPOS, Especificaciones para organizadores: en las vueltas por etapas, corresponde al organizador elaborar una lista de los hoteles donde los equipos se alojarán y asignarán los equipos a los diferentes establecimientos. El organizador debe observar una estricta imparcialidad entre los equipos en la realización de esta asignación. Si los hoteles tienen una calidad variable, se debería utilizar un sistema de rotación para garantizar que todos los equipos acumulen el mismo número de estrellas del hotel al final de la carrera.
Ejemplo: si, durante una carrera de dos días, el equipo A se queda en un hotel de dos estrellas la primera noche y el equipo B se queda en un hotel de cuatro estrellas, se debe asegurar que el equipo A pase la noche siguiente a un hotel de cuatro estrellas, mientras que el equipo B la pase en un hotel de dos estrellas. Cada equipo debe acumular el mismo número de estrellas del hotel al final de la carrera.
En conclusión, la asignación no es igual para todos, se supone, tras el análisis, que hay equipos con más poder que otros a la hora de la asignación. Quizás intercambios de favores entre equipos y organizador están detrás. ¿Estaría Bahrain-Merida en el primer puesto si no llevara a Nibali? ¿Aparecería Sunweb en última posición si se llevara a Tom Dumoulin y/o a Michael Matthews? Valoren ustedes, los datos están ahí.
ACTUALIZACIÓN (21-Ago.)
He realizado el mismo análisis con los hoteles de la pasada edición del Tour de Francia. La calidad global de los hoteles es algo peor que la de la Vuelta, pero el Tour intenta ser más justo en las asignaciones de hoteles que la Vuelta.
En el Tour, la diferencia entre el equipo con mejor calificación media de los hoteles y el peor es de 0,48 (Astana, 3,76; Bora-Hansgrohe, 3,29), más de la mitad que la diferencia que observamos en La Vuelta.
tourdegila 